Història de la Televisió: De Nipkow a l'Era Electrònica

Els Orígens de la Televisió: La Visió de Paul Nipkow

Paul Gottlieb Nipkow i el Telescopi Elèctric

Paul Gottlieb Nipkow (1860–1940), nascut a la Pomerània alemanya, se'n va anar a Berlín l'any 1883 per estudiar enginyeria. Aquell mateix any, per Nadal, va trucar a la seva família per telèfon i, quan va penjar, es va adonar que el que volia veritablement era veure'ls, no només sentir-los. Així va començar a plantejar-se com podria ser possible transmetre imatges a llarga distància. Un any després, va patentar la seva idea del *telescopi elèctric*, també conegut com el *disc de Nipkow*.

El Funcionament del Disc de Nipkow

Es col·locava un objecte il·luminat davant d'un disc amb perforacions en espiral al contorn. En la seva proposta hi havia 24 perforacions, les quals es trobaven equidistants. Aquest disc girava a 600 revolucions per minut i les perforacions anaven recollint, fent un escaneig línia per línia verticalment, la lluminositat de l'objecte.

A l'altra banda hi havia una cèl·lula de seleni que, gràcies a la seva sensibilitat a la llum, podia transmetre a llarga distància la lluminositat de l'objecte. El seleni canvia la seva resistència a l'electricitat depenent de la lluminositat. A l'altre costat, s'encenia i s'apagava una bombeta depenent de la llum que rebia, transmetent la lluminositat.

A l'altra banda hi havia un disc igual que havia de girar sincronitzat amb el primer. Això feia que aparegués en una pantalla la imatge original projectada. Cada punt d'informació era un *píxel* (la unió de *picture element*), un nom que va aparèixer l'any 1932.

Nipkow mai va veure la seva mare a distància perquè no va poder construir un aparell d'aquest tipus, ja que va tenir diversos problemes tècnics.

John Logie Baird: La Televisió Mecànica en Acció

El Desenvolupament de l'Invent de Nipkow

Però això ho va solucionar una dècada més tard John Logie Baird (1888–1945), escocès de naixement. Des de jove va sentir interès per la fotografia i la telefonia, ja que eren els dos invents del segle. Per això va viatjar a Glasgow per estudiar enginyeria elèctrica. Però no va acabar els estudis perquè va anar a la guerra. Quan va tornar, va decidir no acabar els estudis i es va dedicar a fer diverses feines per sobreviure i a intentar construir i millorar l'invent de Nipkow.

Les Primeres Imatges Públiques

L'any 1923 es va traslladar a Londres, on va presentar la seva primera patent de televisió i allà es va dedicar a construir el primer reproductor d'imatges a distància. Però el seu invent no va interessar gairebé a ningú, fins que un amic va aconseguir que fos exposat a un aparador dels magatzems Selfridge’s. Allà es van veure les primeres imatges de la televisió, i el protagonista va ser *Stooky Bill*, un ninot de ventriloquia que va agafar gran fama a partir d'aquest moment. Les primeres imatges eren amb tons de blanc i ataronjat i eren d'objectes inanimats, perquè la màquina no anava suficientment de pressa.

Fites Clau de Baird

• 1926: Fa la primera demostració davant dels científics de la Royal Institution i fa aparèixer per primera vegada un rostre humà. Aquestes imatges es van produir amb un disc de 30 línies (forats).
• A partir d'aquest moment, van començar dues línies d'investigació:
  1. Aconseguir molta més definició (més línies i més velocitat de gir).
  2. Aconseguir enviar el senyal a llargues distàncies, cosa que va provar primer amb la línia telefònica i posteriorment amb l'ona curta (la ràdio).
• Un cop aconseguit això, va fabricar i comercialitzar la primera televisió.

A partir d'aquest moment es van començar a emetre actes. Un dels més destacats va ser el Derby d'Epsom (curses de cavalls) dels anys 1931 i 1932, una trobada anglesa anual.

Innovacions Addicionals

Baird també va crear la *Phonovisió*, el primer DVD de la història, un disc que reproduïa imatge i so alhora. A més, al principi dels anys 30, va afegir al receptor de la imatge un tub de raigs catòdics, cosa que va fer que millorés molt la imatge, arribant a reproduir 240 línies. Això va ser el màxim que es va poder aconseguir amb el disc de Nipkow, el que coneixem com la *televisió mecànica*. Amb la incorporació del tub de raigs catòdics, s'obre tota una nova època, coneguda com l'època de la *televisió elèctrica*.

La Televisió Electrònica i el Tub de Raigs Catòdics

Els Teòrics de l'Electrònica

El pare de la televisió elèctrica és un altre teòric, Archibald Campbell-Swinton, que ja va proposar l'any 1908 l'ús dels raigs catòdics per reproduir imatges. Els tubs de raigs catòdics van ser inventats per Karl Ferdinand Braun.

Com Funciona el Tub de Raigs Catòdics (CRT)

És un invent científic per demostrar l'existència de l'electró. En un tub buit s'hi posaven un ànode i un càtode, pols elèctrics oposats. Això generava un flux d'energia visible que tenia un voltatge negatiu. Aquesta lluminositat activada per pols oposats són electrons que es poden concentrar i fins i tot dirigir gràcies a uns imants positius. D'aquesta manera, es pot concentrar la llum i dirigir-la, fent-la visible en una pantalla de fòsfor.

Vladimir Zworykin i l'Iconoscopi

La creació de la televisió electrònica la devem a Vladimir Zworykin, qui la va fer realitat. El que aporta aquest científic a l'empresa Westinghouse és el fet de crear l'*Iconoscopi*. Aquest aparell és capaç de captar les imatges de forma elèctrica: registra les imatges electròniques a través d'un tub de raigs catòdics que llegeix la imatge sobre una placa, per després transmetre-la a un altre tub de raigs que la descodifica.

L'Expansió de la Televisió com a Mitjà Públic

Les Primeres Emissions Regulars

La televisió pròpiament dita com a mitjà públic es trobava en un estat embrionari. A Anglaterra es realitzaven algunes emissions, però serà a Alemanya on apareixeran les primeres programacions regulars. Aquestes agafaran rellevància amb els Jocs Olímpics de Berlín, que seran retransmesos l'any 1932 de forma íntegra a través de la cadena de televisió *Paul Nipkow*.

Càmeres Portàtils i Limitacions Tècniques

Aquesta televisió va crear les primeres càmeres portàtils. Aquestes càmeres no funcionaven utilitzant iconoscopis, sinó que necessitaven un procés intermedi per poder enviar el senyal de manera gairebé instantània, cosa que els obligava a estar al costat d'una camioneta.

El Boom Post-Guerra (1945)

El desenvolupament de la televisió es va aturar durant la Segona Guerra Mundial (SGM), però un cop acabada, l'any 1945, veiem la gran evolució d'aquest mitjà deguda a dues raons:

• El seu desenvolupament era imparable. Seria un èxit de totes formes.
• També per a la recuperació de l'economia americana.

Es van utilitzar les grans fàbriques d'armament militar per produir les càmeres, ja que estaven en desús. Això va fer que apareguessin grans productores com la CBS. L'any 1946 només hi havia 6.000 televisors, però el 1950 van passar a haver-hi 6 milions de televisors en ús.