Història i Tècniques del Muntatge Audiovisual: Guia Completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,88 KB
La Modernitat Nord-americana
La Generació de la Televisió
A finals dels anys 50, l'aparició de la televisió marca una fornada de directors que salten al cinema als 60: Arthur Penn, Sidney Lumet, John Frankenheimer, Sam Peckinpah, Robert Altman, etc. Associació d'actors i productors independents amb progressisme i nous temes. Més realisme i naturalisme (influenciats pel Neorealisme italià).
Sidney Lumet
Provinent del teatre, realització al servei de l'actor. 12 Angry Men (1957), originalment per TV, amb to documental (un únic espai). Serpico (1973), cru retrat policial. Dog Day Afternoon (1975), atracament amb escenes multicàmera al carrer, estil televisiu.
La Generació Zoetrope / El Nou Hollywood
Generació de cineastes provinents d'escoles de cinema, influenciats pel cinema europeu, que revifen el Hollywood dels anys 70. Profund coneixement del muntatge amb parelles estables director-muntador.
Francis Ford Coppola
The Godfather (1972), classicisme i riquesa cinematogràfica. Apocalypse Now (1979), muntatge experimental, relació imatge i so.
Martin Scorsese
Muntatge ràpid, precís, convuls i dinàmic. Efectes: ralentitzacions, congelacions, jump cuts, etc. Taxi Driver (1976) i Raging Bull (1980).
Steven Spielberg
Recicla el classicisme amb dinamisme i ritme. Muntatge al servei de la transparència i eficàcia. Telefilm Duel (1971), amb la presència del camió intimidant. Jaws (1975), muntatge suggerent.
Actualitat i Postmodernitat
Confluència de mitjans: còmics, videojocs, apps, cinema, internet... Exemple: Matrix (cinema) + Animatrix (anime) + videojocs. Videojocs que esdevenen pel·lícules (Tomb Raider) i pel·lícules que esdevenen videojocs.
Muntatge Sonor
Organitzar els diferents materials sonors per donar forma única i definitiva a una producció audiovisual. L'associació imatge/so aporta una percepció diferent. So per aconseguir els efectes perceptius que no s'aconsegueixen amb la imatge. Relació recíproca: el so fa veure la imatge de manera diferent i la imatge fa escoltar el so de manera diferent. Sincronisme. Punt de sincronització: trobada sincrònica entre un instant sonor i un instant visual.
Elements Sonors
- La Veu: L'oïda humana aïlla la veu de l'ambient. Informació sonora més important, peça clau per transmetre l'argument. Transmet sensacions. Les veus dels personatges s'han d'entendre perfectament. Veu en off (Europa).
- La Música: Present des dels orígens del cinema. Subministra informació (lletra, estil, època, etc.). Capta l'atenció de l'espectador. Potencia els estats d'ànim. Estableix ritme.
- Els Efectes: Serveixen per representar objectes, moviments, contactes, etc. Estalvien escenes costoses (multituds, accidents, etc.). Estructuren la narració (transicions). Creen ambients. Poden representar algun personatge. Intensifiquen i destaquen accions. Stargate, King Kong, THX 1138.
- Silencis: Absència de so. Funció objectiva (absència real de so en la narració). Funció subjectiva (reforça sentiments i sensacions. Crea expectació i impacte emocional, tensió).
Objectius del Muntatge Sonor
- Aconseguir una narració fluida.
- Afegir ritme, emoció i impacte a la imatge.
- Donar realitat i perspectiva.
- Proporcionar sensació de profunditat d'espai i amplitud (stereo i surround).
- Corregir qualsevol defecte del so.
La Postproducció d'Àudio
Captació - edició/muntatge - mescla - masterització. Aspectes de la postproducció d'àudio: tècnics, estètics, importància de la captació, importància de l'acústica i de la psicoacústica.
Transmet Sensacions d'Espai
- Direcció - efecte stereo.
- Forma i volum - reflexions del so.
- Construcció d'espais sonors - acústica dels espais.
- Espais oberts - parets encoixinades (evitar les reflexions).
- Espais tancats - parets dures (més reflexions).
La Documentació en el Muntatge
Documents del Muntador
- Guió de Rodatge: És el planning de rodatge per al dia + les anotacions que pugui fer l'script sobre cada presa.
- Guió de Muntatge: Document que fa el propi muntador sobre l'estructura que ha de tenir aquella peça audiovisual.
- Minutats: Dues definicions. Dins dels productes de ficció, seria pautar aproximadament quant dura cada escena, fer una breu descripció. En els gèneres informatius, com un telenotícies, el recull seqüenciat de peces que intervenen en el programa.
- Parts de Càmera: Document que detalla cada presa que s'ha fet durant la producció.
- Parts de So: Document que detalla el so de cada presa. Normalment, a l'hora de gravar hi ha variacions respecte al guió original.
- L'Script (Cinema): Apunta els canvis i els copia a un altre guió (guió de rodatge).
Els Parts de Càmera
Cada rotllo de pel·lícula/cinta ha de tenir el seu part de càmera. El part de càmera informa l'ajudant de muntatge del material gravat/filmat.
El Guió en el Muntatge
És la guia on s'escriu la història que s'ha de plasmar en imatges. Per al muntador, el guió és molt important. El muntador haurà llegit diverses vegades el guió abans de començar el muntatge.
Pedro del Rey Val (Viridiana, La Celestina, etc.)
Descriu les diferents lectures que fa del guió abans de muntar:
- Primera Lectura: Ràpida per prendre consciència del tipus d'història en la qual es treballarà.
- Segona Lectura: Per fixar escenaris i personatges.
- Tercera Lectura: Per cronometrar la duració de les pàgines del guió que es convertiran en metratge.
- Estudi Acurat: Fins a memoritzar cadascuna de les situacions.
El Procés del Muntatge
El visionat del material gravat és una primera presa en contacte del muntador amb la pel·lícula. Durant el visionat, pren notes que li poden ajudar a l'hora de fer el muntatge.
Walter Murch
divideix les notes en tres columnes: Esquerra: és la resposta emocional del pla (què sent quan veu el pla per primera vegada) à poden ser reaccions que tindrà el públic. Central: quan s’està preparant per muntar l’escena, pren un altre sèrie de notes, menys emocionals i més tècniques. Dreta: comentaris del director sobre un pla concret.
El muntatge de la pel·lícula normalment comença una vegada acabat el rodatge, però alguns directors/muntadors comencen el muntatge durant el rodatge fins i tot aprofiten els visionats per mostrar a l’equip les primeres seqüències pre-muntades.
8 qüestions primordials. Claredat en l’argument per l’espectador ( que el muntatge en paral·lel no confongui). Variar ritme del muntatge = variació de tensió dramàtica. Plans de reacció per salvar els lapses entre plans i copsar l’emoció dels observadors. Varietat visual i moviment continu amb el muntatge paral·lel de diferents punts de vista. Totes aquestes qüestions només es poden resoldre a la sala de muntatge. El director ha de pensar en els plans de recurs. El muntador ha de tenir els plans suficients. El muntador és més lliure i creatiu que a les escenes de diàleg perquè no depèn de les paraules.