Història, Tècnica i Normativa del Piragüisme i el Caiac

Història i Orígens del Piragüisme

El piragüisme neix per la necessitat de desplaçar-se per l’aigua per pescar, caçar i creuar rius. Les primeres restes arqueològiques, consistents en una pala i una canoa, es van trobar en una tomba a la vora del riu Eufrates. Històricament, els indígenes d’Amèrica ja utilitzaven canoes per a les seves activitats diàries.

El Caiac: L'Embarcació dels Inuits

El caiac prové dels inuits (esquimals) del nord d’Amèrica. El seu significat literal és "roba per caminar per l’aigua". Originalment, es fabricaven amb ossos de ren o fusta i es recobrien amb pell de foca o d’altres animals. Una de les maniobres més característiques d'aquesta embarcació és l'esquimotatge.

El Piragüisme com a Esport de Competició

El personatge clau en l'origen del piragüisme com a esport va ser John MacGregor, amb el seu famós caiac Rob Roy, qui va aconseguir popularitzar aquesta disciplina al món occidental.

Evolució i Fites Olímpiques

• Característiques: Com més llarga i estreta és l'eslora, més velocitat assoleix el caiac.
• Cronologia: El piragüisme de competició s'inicia el 1924. Va ser esport d'exhibició a París 1924 i esport olímpic oficial a Berlín 1936.
• Espanya: L'esdeveniment clau és el Descens Internacional del Sella (1930).
• Medallistes destacats: David Cal (primer or espanyol a Atenes 2004), Maialen Chourraut (primera dona a Rio 2016), Saúl Craviotto, Carlos Pérez, Teresa Portela i Carlos Arévalo.
• Pollença: Destaca la pedrera de palistes com Joan Antoni Moreno, Diego Domínguez, Maria Àngels Moreno i Sete Benavides (3r als JJOO de Londres en C1 200m i 4t a Rio).

Nocions Bàsiques del Piragüisme

L'embarcació pot ser propulsada per 1, 2 o 4 persones. La pala està formada per la pèrtiga i una o dues fulles (una fulla per a canoa i dues per a caiac). A diferència del rem, les pales no van fixades a l’embarcació i el palista navega en la direcció de la marxa.

Diferències entre Caiac i Canoa

• Caiac: Embarcació coberta, palista assegut a la banyera, cames semicobertes, pala de doble fulla i control amb els peus mitjançant el timó.
• Canoa: Embarcació sense coberta, palista agenollat i pala d'una sola fulla (tècnica de repaleig).
• Modalitats: Es classifiquen en K1, K2, K4 (caiac) i C1, C2, C4 (canoa).

Parts del Caiac i Maniobres

Les parts principals són: casc, proa, popa, timó, banyera, coberta, seient i reposapeus. Per embarcar des d'una plataforma, cal posar la mà dreta a la banyera, el peu dret, el peu esquerre i finalment asseure's.

Classificació de les Aigües i Competicions

• Nivell 1: Aigües tranquil·les, molt fàcil.
• Nivell 2: Petites dificultats, corrents i ràpids.
• Nivell 3: Navegació difícil; obligatori l'ús de casc i armilla.
• Nivell 4: Molt difícil, però sense perill per a palistes entrenats.
• Nivell 5: Extremadament difícil i perillós.
• Nivell 6: Impracticable.

Les competicions es divideixen en: aigües tranquil·les, aigües braves, piragüisme de mar, Dragon Boat, caiac polo, piragüisme recreatiu i adaptat.

Tècnica Base de Paleig en Caiac

El paleig es divideix en dues fases principals:

• Fase Aquàtica: Quan la pala entra a l'aigua per donar velocitat. Es divideix en: Atac (entrada a 30-45º), Tracció (pala perpendicular i empenta amb la cama) i Sortida (cap enrere i cap a fora).
• Fase Aèria: La pala no toca l'aigua; és una fase curta de recuperació i preparació.

La posició base requereix estar assegut còmodament, amb el tronc dret o lleugerament inclinat endavant, el cap dret, el pit projectat cap amunt i els peus recolzats als reposapeus.

Normativa Bàsica de Navegació i Seguretat

Els caiacs i canoes es consideren artefactes flotants. Cal respectar les següents normes:

• Zones de bany: Fins a 200 m de la costa (50 m als costats). Està prohibit navegar dins les boies grogues.
• Canals de pas: Ús obligatori per entrar o sortir de la platja (boia verda a estribord i vermella a babor). Velocitat màxima de 3 nusos.
• Banderes: Verd (lliure), Groc (precaució), Vermell (prohibit).
• Trànsit marítim: Navegar per la dreta (estribord), en fila d'un i mantenir-se a 100 m dels bussejadors.
• Comunicació amb la pala: Cap amunt (aturar), moure-la (en marxa), vertical (agrupar) i inclinada (indicar direcció).