Història i Teatre a l'Antiga Grècia: Democràcia, Tragèdia i Comèdia

L'Època Clàssica Grega: Democràcia i Conflictes

A Atenes, al final del segle VI aC, Clístenes, de la família aristocràtica però d'idees moderades, va portar a terme unes reformes que van representar l'inici de la democràcia atenesa. Clístenes va crear deu noves tribus amb caràcter territorial, davant de les quatre tribus tradicionals basades en el naixement. Va formar també el Consell dels Cinc-cents membres a partir de les deu noves tribus; 50 eren escollits per sorteig dins de cada tribu. Cada un d'aquests grups de 50 homes actuava com a poder executiu del Consell. Els projectes del Consell es debatien en l'Assemblea Popular, que assumia la sobirania de l'Estat.

Guerres Mèdiques i el Segle d'Or d'Atenes

Les Guerres Mèdiques, durant la primera meitat del segle V aC, van ser iniciades pel rei persa Darios amb la finalitat de castigar la revolta de Milet, una ciutat jònica sotmesa a l'Imperi Persa que s'havia rebel·lat contra el seu domini, ajudada per Atenes i Erètria. Darios va fer dues expedicions: la primera va fracassar i, a la segona, els atenesos van derrotar els perses.

El Segle d'Or d'Atenes va ser l'època més rica de la història grega des del punt de vista cultural i artístic. El general Pèricles va governar la polis atenesa a partir del 461 aC, i amb ell va culminar la democràcia i es va establir una modesta retribució per als ciutadans que formaven part d'un jurat.

Guerres del Peloponès

Les Guerres del Peloponès van ser un conflicte sorgit a l'illa de Corcira que va desencadenar aquesta guerra entre els atenesos i els espartans.

El Teatre Grec Clàssic: Tragèdia

Atenes és el lloc de naixement del gènere dramàtic, que estava relacionat amb el culte al déu Dionís. La tragèdia va sorgir, segons Aristòtil, dels que entonaven el «ditirambe», que era el cant ritual de Dionís. Els dansaires es disfressaven de bocs perquè creien que el déu es manifestava d'aquesta forma, i el ditirambe dionisíac més tard va prendre un caràcter més profà. En els cants corals es va introduir la figura mítica de l'heroi amb els valors ètics i emocionals propis d'aquests personatges.

Estructura de la Tragèdia Grega Clàssica

La tragèdia grega clàssica s'estructurava en les següents parts:

• Pròleg: Part introductòria en la qual s'exposaven breument els fets i es presentaven els actors.
• Pàrode: Primera entrada en escena del cor per un dels laterals del teatre.
• Episodi: Part del drama situada entre dues entrades del cor.
• Estàsim: Part en la qual el cor cantava sense canviar de lloc i a l'orquestra els actors deixaven l'escena i es canviaven d'abillaments per representar diversos personatges.
• Èxode: Sortida d'escena del cor i el final de la peça venia després de la darrera part cantada del cor.

El Teatre Grec Clàssic: Comèdia

La comèdia va néixer d'unes processons fàl·liques i burlesques que se celebraven en honor de Dionís, el déu del vi. Eren festes en què els membres del cor, disfressats amb el fal·lus, cantaven sàtires contra el públic. La comèdia apareix associada al déu del vi, igual que la tragèdia, i es representava especialment en les festes Lenees i també en les Grans Dionísies.

Parts de la Comèdia Grega

Les parts de la comèdia grega són:

• Pròleg: Exposició prèvia de la situació inicial de l'obra.
• Pàrode: Entrada del cor a escena i la seva presentació davant el públic.
• Àgon: Debat verbal sobre els arguments clau de la comèdia.
• Paràbasi: El cor talla l'acció i el corifeu es dirigeix al públic en nom del poeta per interrogar els espectadors sobre temes d'actualitat.
• Èxode: El cor surt d'escena i la comèdia acabava bé amb elements rituals com ara una processó, un casament, etc.