Història de Tàrraco i Gramàtica Llatina

Història de Tàrraco

Tàrraco era el territori de la tribu dels cessetans, probablement conegut amb el nom de Cesse. L'any 218 aC, en el marc de la Segona Guerra Púnica, amb motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar el subministrament de tropes als cartaginesos, els germans Escipió van establir un praesidium que esdevindria la futura Tàrraco. Però no fou fins al segle I aC que Juli Cèsar li va concedir la categoria de colònia, fet que després va ser corroborat per August, en atorgar-li el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

Ja des d'època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior, província que més tard August va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis. La ciutat, d'unes 70 ha, estava envoltada per una muralla i s'estructurava en tres terrasses:

• Terrassa superior: hi havia un temple.
• Terrassa mitjana: es van construir els edificis administratius necessaris per al govern de la província, al voltant d'un fòrum provincial.
• Terrassa inferior: es va construir un circ que ocupava tota l'amplada determinada per la muralla.

Finalment, a la part més baixa, fins a tocar al port, hi havia tots els edificis públics, privats i residencials propis d'una colònia, com ara les insulae o el fòrum local; ja fora del clos emmurallat es trobaven el teatre i l'amfiteatre. Prop de la ciutat es troben el monument funerari conegut com a Torre dels Escipions i l'Arc de Berà, així com les restes de la pedrera d'El Mèdol; a l'oest, hi ha els trossos gairebé intactes d'un dels aqüeductes de la ciutat, conegut amb el nom de pont de les Ferreres.

Llatinismes d'ús freqüent

• Casus belli: motiu de guerra.
• Conditio sine qua non: expressió de tractats de lògica.
• Modus operandi: manera d'obrar.
• Modus vivendi: manera de viure.
• Opera prima: primer treball (ex: primera pel·lícula d'un director).
• Primus inter pares: persona que destaca en el grup.
• Quid pro quo: el què pel què, una cosa per una altra.
• Rara avis: ex: adolescent que no surt de festa.
• Statu quo: en l'estat que estaven les coses abans de la guerra.
• Vox populi: rumor popular.

Gramàtica llatina: Participis

Participi de present actiu

Participi de perfet passiu