Història i Societat: Feudalisme a l'Il·lustració
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,89 KB
De l'Imperi Romà al Feudalisme
Amb la caiguda de l'Imperi Romà, els pobles es van haver de buscar un lloc per a ells i poder convertir aquell lloc en una zona de cultiu. Es crea una situació d'inseguretat i algú ofereix protecció a canvi de fidelitat amb les seves terres, un procés anomenat feudalisme. A partir del segle XVIII, els reis van buscar un sistema per donar-los una mica més de seguretat enfront dels nobles, ja que són la seva font de riquesa principal. Així, creen ciutats noves perquè la gent hi pugui anar, lliures de càrregues feudals. Podran construir molins i forns, i no estaran sotmeses a cap noble, excepte al rei.
Els pobres es traslladaven a les ciutats i, com que hi havia més gent, es podia dividir el treball, però havien d'inventar eines per fer la feina. Generen molt producte i apareix la burgesia, que es va enriquir gràcies al comerç i la indústria. Les ciutats tenen més poder i es converteixen en estats propis. Hi ha una revolta quan un grup que aporta molts diners, en aquest cas els burgesos, no se'ls té en compte per a cap decisió.
L'Antic Règim i les seves Característiques
La característica de l'Antic Règim era l'agricultura, la ramaderia, el creixement del comerç i la indústria. Hi havia èpoques de fam quan una persona passava molt de temps sense menjar. La crisi de subsistència produïa debilitat en els humans i vulnerabilitat a les malalties. A Espanya succeeixen dues amortitzacions i es van quedar amb les terres de l'església perquè no es conreaven prou i no produïen.
La terra al segle XVIII és la font de producció. El camperol serf està lligat a la terra i la producció va a un altre que li dona el necessari per viure. La major part feia una agricultura de subsistència en secà. Al segle XIX apareixen les grans planes de regadiu fluvial que donaran lloc a una agricultura de regadiu. La part més important era la *samunta*, on es feia el blat i la vinya. Al segle XIX hi apareixen estructures hidràuliques que donen lloc a séquies i canals. Al segle XVIII el pagès era pobre.
Indústria, Comerç i l'Absolutisme
La indústria girava entorn dels petits tallers artesanals controlats pels gremis, però els pagesos també ajudaven en les feines domèstiques per guanyar diners en alguna cosa que no fos l'agricultura. Iniciativa industrial: *domestic system*, *putting out system*, manufactures reials que no fan avançar el gremi tèxtil, però en canvi els gremis de treball artesà, sí. Qui desenvolupa el comerç i la indústria són els gremis.
Comerç exterior: havia crescut pel desenvolupament dels intercanvis entre Europa i Amèrica.
Comerç interior: tenia problemes amb el control dels gremis, la pervivència de pesos i mesures regionals. Les ciutats protegien el seu producte.
L'absolutisme es fonamenta en el mercantilisme, proteccionisme mitjançant aranzels. L'estat era més ric com més or i més plata tingués. Excepte el rei, tots eren súbdits. La burocràcia és el govern que té molts funcionaris per fer poques coses. L'absolutisme s'oposa al liberalisme, que estaran en guerra durant els segles XVII-XIX.
El Liberalisme i la Il·lustració
El liberalisme consisteix en la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial. John Locke va definir els principis bàsics del liberalisme: llibertat (totes les persones tenen drets), igualtat (tots són iguals davant la llei) i la propietat (només qui tenia propietats contribuïa a l'estat i participava en el sistema polític).
Al segle XVIII va sorgir la Il·lustració, un moviment intel·lectual que va fer una crítica a l'Antic Règim. Despotisme il·lustrat:"Tot per al poble, però sense el pobl". L'aplicació de la raó va conduir al progrés, on la humanitat canvia per bé. L'ésser humà és el centre de les teories i es defensa que les persones tenen drets naturals i la tolerància havia de ser la base de la convivència. Després de l'època renaixentista va arribar una època on l'ésser humà va passar de no ser res a ser Déu el centre.
De la Reforma Protestant al Neoclassicisme
Al segle XVI (Barroc) hi ha un monjo, Martí Luter, que vivia a Alemanya, va fer una crítica a l'església i va fer una llista. La discrepància amb l'església no està ben vista i es forma una religió protestant que segueix una religió reformada, però l'església catòlica no es resigna a perdre tots aquells fidels i emprèn una sèrie d'accions per recuperar la fidelitat d'aquests territoris i això rep el nom de Contrareforma, és a dir, tot allò religiós pren més importància encara i això torna a posar Déu al centre.
Al segle XVIII, època del Neoclassicisme, es dona la Il·lustració que considera que ens hem passat un segle pensant en qui estimava més Déu i l'home torna a ser el centre, fet que ens pot portar a l'ateisme, ja que és un home deslligat de la creació i té pensaments individuals. Per estudiar l'home s'ha d'estudiar la raó, són lliures, tenen propietats i es basen en la tolerància.
El Despotisme Il·lustrat i la Fisiocràcia
Les idees il·lustrades també van influir en els monarques del segle XVIII. Anomenem despotisme il·lustrat el sistema polític que neix de l'aplicació de les idees il·lustrades, però també van influir en alguns monarques. Els dèspotes il·lustrats van fomentar la reforma de l'administració, van estendre l'educació, van reformar el traçat de les ciutats, van millorar el proveïment d'aigua i aliments i van renovar la xarxa de camins i ports. La preocupació pel funcionament de l'economia va conduir a la fisiocràcia, teoria econòmica enunciada per François Quesnay. Segons els fisiòcrates, la riquesa de l'economia es basava en l'agricultura, ja que pensaven que la transformació de l'agricultura era fonamental per aconseguir el desenvolupament general i, per assolir-ho, era necessari eliminar tots els obstacles, sobretot els impostos que gravaven el treball dels agricultors. Aquests fets van posar de manifest que el despotisme il·lustrat tenia una capacitat limitada per transformar la societat, perquè les reformes topaven amb els privilegis de la noblesa i el clergat, i els reis absoluts necessitaven el suport d'aquests estaments per assegurar la monarquia i mantenir l'ordre social.
Il·lustració, Sobirania Nacional i Nacionalisme
IL·LUSTRACIÓ: Els il·lustrats van criticar la societat estamental, però defensaven l'equilibri social i la igualtat jurídica. Les idees polítiques es concreten en el liberalisme (Jean-Jacques Rousseau: *El contracte social* i sobirania nacional; Montesquieu: separació de poders - legislatiu, executiu i judicial: *L'esperit de les lleis*). SOBIRANIA NACIONAL: el que està al damunt. Nació = damunt: damunt era el rei. (Rousseau: *El contracte social*), el rei passa a ser un mer representant, ja que l'autoritat és l'estat.
NACIONALISME: història que es fonamenta en uns costums, una llengua...
Hi ha liberalisme econòmic i polític. L'econòmic es basa en el fet que qualsevol persona que tingui iniciativa pot fundar una empresa i crear productes. La política gremial era un obstacle per a l'economia, ja que obligava els venedors a quedar-se amb el producte tal com els hi era donat. El mercat és manipulable. El segle XVIII és la nostra antiguitat propera. Al segle XVIII es va ampliar el conreu i es va començar a fer servir el carro com a transport de mercaderies. Al segle XVII va augmentar la població i això va fer augmentar molt el producte.
Espanya al Segle XVIII
Espanya al segle XVIII: els Reis Catòlics eren Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Van tenir una filla, Joana I, que es va casar amb Felip I el Bell. Aquests van tenir un fill, Carles I, que va heretar l'Imperi Alemany. Felip I va morir d'un refredat i el seu fill va agafar el torn de rei d'Espanya i emperador d'Alemanya. Carles va tenir un fill, Felip II, i tots dos van regnar durant el segle XVI; són els Àustries, que van regnar durant molt de temps. Al segle XVII van haver-hi molts Àustries: Felip III (duc de Lerma), Felip IV (comte duc d'Olivares) i Carles II.
Amb l'arribada dels Borbons el 1700 es creen canvis polítics importants en els dos regnes que formen Espanya: canviaran la centralització d'Espanya i l'administració es castellanitza.
Carles III i el Despotisme Il·lustrat a Espanya
Carles III és un exemple de despotisme il·lustrat; impulsa moltes reformes i, per fer-ho, es recolza en trobar primers ministres estrangers, dels quals el més destacat és Esquilache. La noblesa volia trencar la relació del ministre amb el rei per conservar el seu estatus pròxim al rei. Campomanes i Floridablanca van implantar la fisiocràcia, van reformar l'educació, volien fer desaparèixer la Inquisició, van difondre les idees il·lustrades, van reduir els privilegis de la noblesa i van posar l'autoritat sobre l'església. El successor va ser Carles IV, l'any 1788, quan sorgeix la Revolució Francesa. Imperi Napoleònic i Espanya per sota del seu poder i Guerra de la Independència (quan van guanyar la guerra). La Il·lustració a Espanya va ser un moviment minoritari.
Catalunya al Segle XVIII
Catalunya es troba en una situació de crisi política. Noves estructures estatals i castellanitzades que són societats catalanes amb més estatuts, però una part de la societat va resistir, però no ho va aconseguir. El segle XVII va ser una època de pobresa per les epidèmies. Al segle XVIII és l'època de l'augment de la natalitat, l'explotació de les terres, de recuperació. S'exportaven aiguardents a partir de les vinyes. Es va produir, sobretot, una transformació en la indústria d'indianes. Tot aquest creixement va ser possible gràcies a una activitat comercial molt dinàmica.
La Guerra de Successió i les seves Conseqüències
La Catalunya del segle XVIII està marcada per la pèrdua de la Guerra de Successió, que s'acaba l'11 de setembre de 1714, que significa la desaparició de les institucions públiques, la castellanització de la vida pública, la reducció a les lleis de Castella i l'aplicació de repressió cap als vençuts (general Moragues, Ciutadella), que dona lloc a l'existència d'aldarulls i al *Memorial de Greuges*. Com a conseqüència d'això, Catalunya, des d'un punt de vista econòmic, fa un salt molt gran a nivell de l'agricultura: aprofitament màxim de la terra (augmenta la collita i els ramats), disminució del preu de la carn, augment de l'esperança de vida, creixement de la població. L'augment de la collita farà necessari el carro. Els carros s'havien de guardar a casa i es van fer canvis en els models de les portes i s'organitzen els carrers en funció de la vialitat.
Avenços Científics i Culturals a Catalunya
Des d'un punt de vista científic i cultural, a Catalunya es creen acadèmies d'estudis de cirurgia, escoles a la Junta de Comerç que van donar lloc a tècnics i científics que van adaptar maquinària europea i van acabar creant maquinària catalana.
Rococó i Neoclassicisme
Rococó
El segle XVII és l'època del Barroc i la Contrareforma, que ens donaria en arquitectura: Bernini, Borromini, Fra Josep de la Concepció (feia campanars octogonals). Escultura: Bernini, Alonso Cano. Pintura: Caracci, G. Reni, Caravaggio, Rubens, Rembrandt, Vermeer de Delft, Velázquez, Zurbarán, Murillo, Josep Ribera. Música: Vivaldi, Stradivari, Händel, Bach. El Rococó té pintura valenciana.
Neoclassicisme
Música: Haydn, Mozart i Beethoven. Arquitectura: Museu del Prado, façanes, Porta de Brandenburg. Pintura: J. L. David i Goya. Es creen acadèmies d'art on es practica la mimesi, que imitaven la naturalesa, i es van centrar en el cos humà (retratistes per a la cort). Goya ultrapassa la tècnica amb la línia de dibuix.