Història de la Seguretat Social a Espanya: Evolució i Models

Seguretat Social a Espanya: S'obté pel model alemany. Des del 1900 fins al 1963 es van crear diferents assegurances. 1963: Es promulga la llei de bases de la seguretat social en què, com a característiques principals:

• La seguretat social se sotmet a la tutela de l'Estat.
• S'estableix un sistema de gestió unificat.
• S'exclou l'ànim de lucre.
• S'estableix una redistribució de rendes per via de serveis.
• Es donen els primers passos per a una protecció universal de les persones.

1974: Es publica la llei general de seguretat social que actualitza l'anterior i recull totes les disposicions introduïdes fins a aquesta data. Els principis i les característiques més importants establerts en aquesta llei són:

• El seu caràcter universal.
• L'afiliació al sistema és obligatòria.
• La cotització és obligatòria, i inclou aportacions dels treballadors i dels empresaris.
• Es cotitza en funció de la renda, creant un sistema de caixa única com a criteri de solidaritat financera.
• El seu finançament per part de l'Estat a través dels pressupostos generals.

S'estableixen dos tipus de règims d'inclusió en el sistema: règim general i règims especials.

• Es defineix i es concreta la seva acció protectora i el camp d'assistència sanitària.
• Regulen els riscos coberts, que es denominen contingències.
• Se simplifica el nombre d'entitats gestores i de serveis.
• S'estableix una tendència a la unitat de gestió, encara que s'admet la col·laboració d'entitats privades o no estatals.

Règim d'inclusió: Règim General: Inclou tots els treballadors per compte aliè de la indústria i els serveis. Règims especials: Inclou treballadors amb una activitat professional que, per la seva naturalesa, peculiaritats de temps i llocs. Acció protectora: Establerta a la Llei General de la Seguretat Social, s'articula en tres àrees:

• Assistència sanitària: Malaltia comuna o professional, accident, maternitat i recuperació professional.
• Prestacions econòmiques: Incapacitat laboral, invalidesa, jubilació, mort i supervivència, assignació per fills a càrrec i complement de protecció per fill a càrrec.
• Serveis socials complementaris: Minusvàlids físics i psíquics, tercera edat, població marginada.

Entitats gestores de la Seguretat Social: La gestió de la Seguretat Social es realitza sota la direcció, vigilància i tutela del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Entitats gestores:

• Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS): Encarregada de la gestió i l'administració de les prestacions econòmiques i del reconeixement del dret a l'assistència sanitària.
• Institut Social de la Marina (ISM): Encarregada de la gestió, l'administració i el reconeixement del dret a les prestacions del règim especial dels treballadors del mar i de l'assistència sanitària i els seus beneficiaris.
• Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO): Encarregada de la gestió de prestacions complementàries cap a col·lectius de la tercera edat, col·lectius amb discapacitat i població marginada.
• Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS): Servei comú per a tota la Seguretat Social, encarregada d'unificar tots els recursos financers, custodiar fons, valors i crèdits, i realitzar els serveis de recaptació i pagament d'obligacions del Sistema de Seguretat Social.

Durant l'edat mitjana s'organitzaven les confraries, vinculades als gremis, que es poden considerar com les primeres societats d'auxili mutu. Aquestes institucions van millorar la seva organització i les seves prestacions fins al segle XVIII, en què a més intervé la beneficència pública. A finals del segle XIX, es produeixen una sèrie d'esdeveniments a Europa: la crisi econòmica de 1884, el creixement de zones industrials, les jornades laborals molt llargues, amb la incorporació a la feina de dones i nens, tot i això empitjora encara més la situació social dels treballadors. Otto von Bismarck, canceller alemany, presenta al parlament un projecte d'assegurança dels treballadors, que es considera el primer sistema de seguretat social pròpiament dit. El sistema assegura davant dels accidents de treball i situacions de pèrdua de capacitat laboral per edat o invalidesa. La crisi econòmica de 1929 impulsa la presentació per part del Govern Roosevelt als Estats Units de la llei de seguretat social. El 1935 té com a característiques principals el fet de tenir un caràcter universal i no limitat a un tipus de treballadors. Abans del final de la segona guerra mundial, l'economista i després parlamentari britànic, W.H. Beveridge, presenta una sèrie d'informes per reformar el sistema de seguretat social del país, en què destaquen tres característiques:

• cobertura per a tots els treballadors,
• tipus únic de prestació
• i el finançament conjunt per cotitzacions i pressupostos de l'Estat.

Hi ha dos grans models de sistemes de seguretat social: el model professional o continental (Bismarck) i el model universal o atlàntic (Roosevelt-Beveridge).