Història de la Seguretat i Crisi a l'Edat Mitjana

La Por com a Motor de la Comunitat i la Seguretat

El factor principal que porta l’ésser humà a viure en comunitat és la por. Aquesta pot generar un artifici a través del poder. Hi ha tres àmbits principals de por:

• Por a la violència i al mal físic.
• Por a la gana.
• Por a la malaltia, al dolor i a la mort.

Història de la Seguretat i Procés d'Hominització

La història de la seguretat es vincula estretament amb el procés d’hominització (procés evolutiu a través del qual s’adquireixen i es consoliden les característiques genètiques i fenomèniques de l’ésser humà com a espècie biològica) i el procés d’humanització (procés mitjançant el qual sorgeix i es desenvolupa la cultura a nivell tecnològic i econòmic).

• L'instint de conservació es relaciona amb el procés d’hominització, la transformació de qualsevol espècie.
• L'elaboració d’estratègies de seguretat és privativa de la humanització.

La inseguretat ancestral depenia de tres amenaces principals:

• Els depredadors.
• Els paràsits.
• L’escassetat d’aliments.

El triangle ancestral de riscos característics incloïa:

• La guerra.
• La malaltia.
• La gana.

La Crisi de la Baixa Edat Mitjana (Segle XIV)

A partir del segle XIV, comencem a trobar el que alguns autors han definit com la crisi de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta crisi es va manifestar en diverses dimensions:

Crisi Demogràfica

Es va produir una pèrdua d’un terç a una meitat de la població europea a partir del segle XIV, principalment pels efectes de la Pesta Negra.

Crisi Econòmica

Es va presentar en la seva doble vessant de crisi agrícola i de crisi comercial.

• Crisi agrícola: Deguda al descens de la producció.
• Crisi comercial: Deguda al fet que al segle XV es va paralitzar el comerç procedent del llunyà Orient a través d’Àsia i de la Mediterrània.

Crisi Social

Aquesta crisi va afectar tant el camp com la ciutat:

• Crisi social al camp: Com a resultat del despoblament rural, hi va haver una lluita entre camperols i senyors.
• Crisi social a la ciutat: La crisi financera i comercial va comportar una crisi econòmica i la manca de treball a moltes ciutats que vivien de l’activitat comercial i manufacturera.

El Règim Demogràfic Antic i l'Economia Preindustrial

S’ha denominat com a “règim demogràfic antic” i es caracteritza per:

• Taxa de natalitat bruta molt alta.
• Taxa de mortalitat molt alta, però inferior a l’anterior.
• Increment vegetatiu considerable.
• Presència de mortalitats catastròfiques degudes a les males collites.

L'Agricultura de Subsistència

Bàsicament, l’agricultura era de subsistència. La característica principal d’aquesta agricultura eren les fortes “fluctuacions cícliques”, degudes al “baix nivell de productivitat”.

Relacions Socials i Manufactura

Les relacions socials i d’explotació giraven entorn de la terra i s’establien segons qui podia quedar-se amb l’excedent generat per l’agricultura. La manufactura es centrava a la ciutat, on els gremis estaven presents en els centres urbans i elaboraven els productes artesanals manufacturats.

Control de la Mà d'Obra Indígena

La manera de controlar la mà d’obra indígena va ser a través de les “encomiendas”.

Temes Culturals i Històrics Específics

Romeu i Julieta: Un Amor Tràgic

Romeu i Julieta narra un amor impossible a causa de l’enemistat entre dues famílies, que acaba en tragèdia per als dos amants. Shakespeare va voler tractar el tema de l’amor, però necessitava una trama que emboliqués i desenvolupés el seu tema central. Va prendre com a base l’enemistat de dues famílies de Verona, veritables rivals en poder i influència.

El Bandolerisme en la Història

El bandolerisme és un terme que apareix de manera recurrent en la història. Es refereix a delinqüents i saltejadors de camins que van gaudir de molta força i embranzida durant l’Edat Moderna. El bandolerisme va ser una realitat en gairebé totes les regions de la península Ibèrica. Desapareixeria al segle XVIII amb el creixement econòmic que va sorgir. En alguns llocs, aquest bandolerisme va perviure fins a principis del segle XX perquè en moltes regions va persistir l’endarreriment econòmic i una estructura social arcaica.