Història de Roma: República, Imperi, Dinasties i Guerres Púniques

El Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne. A diferència del Segon Triumvirat, el seu poder sobre la República romana no va tenir caràcter oficial i va ser mantingut en secret durant un temps. Es va formar el 60 aC i va durar fins a la mort de Cras el 53 aC.

El Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat va consistir en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. Tot i que els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no van arribar a acomplir-la: Marc Antoni i Octavi van quedar irreversiblement enfrontats, i Lèpid va ser destituït per Octavi el 35 aC.

Dinastia Flàvia (69-96 dC)

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà, fundada per l'emperador Vespasià i continuada pels seus fills Titus i Domicià. Va durar del 69 al 96 dC. Tot i que va aconseguir estabilitzar Roma, va ser una dinastia molt breu. Els flavis van arribar al poder amb Vespasià, que va aprofitar la crisi després de l'"any dels quatre emperadors".

Construccions Flàvies

• El Colosseu
• El Fòrum de la Pau
• Els Banys de Titus
• L'arc de Vespasià i Titus al fòrum romà

Dinastia Antonina (96-192 dC)

La dinastia Antonina va ser la quarta que va governar l'Imperi Romà després de la breu dinastia Flàvia. Van regir l'Imperi entre els anys 96 i 192 dC. El seu govern va tenir lloc durant el període de màxim esplendor de Roma, amb la màxima expansió territorial, prosperitat econòmica i cultural. Els emperadors d'aquesta dinastia van ser Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli (amb Luci Ver) i Còmmode. Els cinc primers són coneguts com els Bons Emperadors.

Dinastia Júlio-Clàudia (27 aC-68 dC)

La dinastia Júlio-Clàudia comprèn els cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'Imperi Romà des del 27 aC fins al 68 dC. El nom de la dinastia prové de les gentes Júlia i Clàudia. El fundador, Cèsar August, era de la gens Júlia i va adoptar Tiberi, de la gens Clàudia.

Dinastia Severa (193-235 dC)

Després d'un període anàrquic, Septimi Sever, un militar, va establir la dinastia Severa l'any 193. Alexandre Sever va ser l'últim emperador d'aquesta línia. Després, van arribar al poder emperadors per mèrits militars, com Maximí el Traci.

La República Romana (510 aC-27 aC)

La República Romana va ser el període en què Roma va ser governada com una república. Va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC i va acabar amb la instauració de l'Imperi. La fi de la república és subjecta a interpretació: la dictadura de Juli Cèsar (44 aC), la batalla d'Àccium (31 aC) o el títol d'August a Octavi (27 aC). L'administració tenia el poder d'apel·lar al poble i l'executiu tenia imperium, un poder d'origen religiós.

L'Imperi Romà

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i part d'Europa occidental. L'últim emperador d'Occident va ser deposat el 476. La part oriental va subsistir fins al 1453, quan els turcs otomans van prendre Constantinoble.

Guerres Púniques

Primera Guerra Púnica (264 aC-241 aC)

La Primera Guerra Púnica va començar amb la intervenció de Roma a Sicília. La guerra es va centrar en el mar i va acabar amb la victòria romana i la incorporació de Sicília, Sardenya i Còrsega com a províncies.

Segona Guerra Púnica (218 aC-201 aC)

La Segona Guerra Púnica va començar amb l'atac d'Anníbal a Sagunt. Anníbal va travessar els Alps i va obtenir victòries a Itàlia, però no va conquerir Roma. Els romans van contraatacar a Hispània i Àfrica, i van vèncer Anníbal a Zama.

Tercera Guerra Púnica (149 aC-146 aC)

La Tercera Guerra Púnica va ser causada pel temor romà a la resurrecció del poder de Cartago. Roma va destruir Cartago, que no va ressorgir fins a l'època de Juli Cèsar.

Àccium

Àccium va ser un promontori on es van lliurar dues batalles. La primera el 435 aC, amb la derrota de Corint. La segona, el 31 aC, va ser guanyada per Octavi August contra Marc Antoni i Cleòpatra, posant fi a la guerra civil.