Història de Roma: Orígens, Períodes i Societat

Romans: Història i Societat

Orígens de Roma

En el primer mil·lenni aC vivien a la península itàlica diversos pobles. En el segle VIII aC, es van alçar diversos poblats a la riba del riu Tíber, en una zona coneguda com els set turons. De la unió d’aquests poblats va sorgir la ciutat de Roma.

Roma tenia una situació excel·lent. D’una banda, era un lloc fàcil de defensar, perquè estava protegit pel riu i els turons. També era molt adequat per al comerç, ja que era el lloc on es creuaven les rutes entre el nord i el sud de la península itàlica, i entre l’est i l’oest del Mar Mediterrani. Durant molt de temps, Roma va ser una ciutat petita. Però a partir del segle VI aC, Roma va conquerir territoris immensos. De primer va ocupar la península itàlica, i després es va expandir per la resta d’Europa, Àsia i Àfrica, fonamentalment pels territoris entorn del Mar Mediterrani. Per això els romans l’anomenaven Mare Nostrum, que vol dir 'la nostra mare'.

Períodes Històrics

• Monarquia (753-509 aC)

• República (509-27 aC)

• Imperi (27 aC - 476 dC)

La monarquia romana era governada per un Rei elegit pels representants de les famílies més importants de la ciutat: els patricis. El Rei era auxiliat pel Senat, una assemblea formada pels senadors, que eren els caps de les famílies més importants. En el segle VI aC, els etruscos van conquerir Roma. L'any 509 aC, l’últim Rei etrusc, Tarquini el Superb, va ser destronat per una revolta. Així va acabar la monarquia.

El Govern Republicà

• Comicis

  Eren assemblees en què es reunien els ciutadans romans per votar les lleis i elegir els magistrats.

• Magistratures

  Eren els diversos càrrecs del govern. Els més importants eren els dos cònsols, que dirigien el govern i l’exèrcit.

• El Senat

  Era la institució més important. Ratificava les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d’actuació als magistrats.

Expansió i Crisi Republicana

Primerament, entre els anys 500 i 250 aC, Roma va derrotar tots els pobles que vivien a la península itàlica. Després va vèncer els cartaginesos comandats per Anníbal, en les anomenades guerres púniques. Els cartaginesos dominaven el nord d’Àfrica i una part de la península ibèrica i les Balears. Aquesta victòria va permetre l’expansió de Roma pel Mar Mediterrani occidental. Finalment, van conquerir Grècia i el Mar Mediterrani oriental, i es van continuar expandint per Europa: el centre i el nord de la península ibèrica, la Gàl·lia, Britània…

La Societat Romana

• Patricis

  Eren una minoria formada per les famílies més riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.

• Plebeus

  Eren tota la resta d’habitants: els camperols, els artesans i els comerciants. Formaven el grup més nombrós.

• Esclaus

  A més, hi havia esclaus. No els consideraven persones, sinó objectes propietat dels amos. Podien comprar la seva llibertat i convertir-se en lliberts.

• Les Dones

  Les dones tenien una situació especial, tant si eren patricies o plebees, tant riques com pobres, mai no van tenir drets polítics. Sempre havien d’estar tutelades per un home: primer pel pare i, quan es casaven, pel marit.

Crisi de la República

• Revoltes Populars

  Van esclatar diverses revoltes populars protagonitzades pels més pobres.

• Rebel·lió d'Espartac

  Fins i tot hi va haver una rebel·lió d’esclaus dirigida per Espartac.

Temple: celebració dels ritus religiosos.

L'Imperi Romà

L'Emperador i el Poder

Amb August, el primer emperador de Roma, l’emperador acumulava tot el poder: presidia el Senat; era el cap suprem de l’exèrcit i el cap religiós; dirigia la política exterior; dictava les lleis i decidia els tributs. El Senat va continuar existint, però es limitava a ratificar les decisions de l’emperador. Encara que en teoria el càrrec d'emperador no era hereditari, a la realitat el lloc se solia heretar dins de la mateixa família. Per això es van formar dinasties.

L'Esplendor de l'Imperi (Segles I-II)

Pax Romana i Expansió

Va ser un període molt més tranquil que l’anterior, per això se la coneix amb el nom de Pax Romana. L’Imperi va arribar a la seva màxima extensió, des de les Illes Britàniques al nord fins al desert del Sàhara al sud, i des de Mesopotàmia a l’est fins a Hispània a l’oest.

La Romanització

Aleshores es va intensificar la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part dels altres pobles: la llengua (el llatí), les lleis (el Dret Romà), els déus, l’art…

La Crisi del Segle III

• Crisi Militar

  Les fronteres de l’Imperi van ser atacades pels germans pel nord i pels perses per l'est.

• Crisi Política

  L’autoritat de l’emperador es va debilitar.

• Crisi Econòmica

  La inseguretat va provocar una crisi econòmica. El comerç va disminuir.

• Crisi Social

  Finalment, va ser una crisi social. L’Imperi es va ruralitzar.

El Cristianisme

Origen i Idees

Va tenir origen en el segle I dC una religió nova, el cristianisme, fundada per Jesús de Natzaret. Segons la Bíblia, el llibre sagrat dels cristians, Jesús va néixer en temps de l’emperador August a Palestina, una regió dominada pels romans. Quatre idees fonamentals constitueixen la base del cristianisme:

• Hi ha un únic Déu, és a dir, els cristians són monoteistes.
• Totes les persones són iguals per a Déu.
• Els éssers humans s'han d’estimar i perdonar.
• Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi la vida eterna després de la mort.

La Persecució

Les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren unes galeries subterrànies.

Religió Oficial

L’any 313, l’emperador Constantí va concedir la llibertat religiosa als cristians i els va deixar practicar els seus ritus en públic. A partir d'aleshores, el cristianisme es va expandir i es van construir les primeres basíliques per al culte. L’any 380, l’emperador Teodosi va declarar el cristianisme única religió oficial de l’Imperi. Es van prohibir les altres religions, i els que adoraven altres déus van ser perseguits. El Papa, que vivia a Roma, va adquirir un paper preponderant com a cap de tots els cristians, i d'ell depenia la resta de bisbes. Es reunien en concilis per a definir la doctrina cristiana.