Història de Roma: Orígens i Evolució de la Ciutat

Orígens llegendaris de Roma

1. Orígens llegendaris de Roma

La guerra de Troia (1300 aC- 1100 aC):

Va iniciar-se per una disputa quan Eris, en mig d’un banquet va llençar una poma d’or en que hi havia inscrites les paraules “Per a la més bella”. Però en realitat l’enfrontament devia ser per causa de les rutes comercials cap a l'Orient.

Enees i els seus descendents:

Enees fill d’Anquisses i de Venus , que es va salvar de la destrucció de Troia, va començar un viatge que el va du a la regió del Laci ( regió que després es va fundar la ciutat de Roma). Virgil s’inventa aquesta història i la narra a l’Eneida per poder mitificar els orígens de Roma. Al Laci, Enees es casa amb Lavína (filla del rei Llatí), més tard Ascani (fill d’Enees) va fundar la ciutat d’Alba Longa. Després d’uns quants reis, el dotze va ser Proques que va tenir 2 fills: Numítor i Amuli.  Més endavant va ser la mort del seu pare i primer va regnar Numítor però el seu germà Amuli li arrabassa el tron. Amuli va obligar a la filla de Numítor, Rea Sílvia, a fer-se sacerdotessa vestal ja que les vestal tenen que fer vot de castedat i no poden tenir fills. El seu objectiu és que ningú pugui prendre el tron però Rea Sílvia i el déu Mart es van enamorar i van tenir 2 fills: Ròmul i Rem.

Ròmul i Rem:

Amuli es va enfadar→ordenar que els 2 nadons siguin llençats al riu Tíber però van sobreviure gràcies a que estaven protegits pels déus. La cistella es va encallar-se a la riba del riu i allí els recull una lloba,que els alleta i els refugia a la cova del Lupercal. Aleshores els acull un pastor i la seva dona, desde la seva recollida van créixer en la seva casa. Quan van créixer Ròmul i Rem van decidir matar a Amuli i van restablir Numítor al tron d’Alba Longa. Ells decideixen fundar una ciutat a la riba del Tíber, on els hi havia trobat la lloba. Els germans es van barallar, ja que els dos volien ser-ne rei i batejar la ciutat ambel seu nom. Doncs per resoldre aquest conflicte decideixen consultar als déus (per mitjà de com volaven els ocells) qui havia de governar.

Els 2 estaven segurs de que havien guanyat, però com no van arribar a posar-se d’acord,Ròmul va tenir la iniciativa de traçar un solc al peu del mont Palatí per així poder marcar límits de la nova ciutat. Segons la llegenda,l’any 753 aC. Rem travessa el solc per burlar-se del seu germà, a causa d'això Ròmul s’enfada i el va matar. És va començar a sentir remordiments, Ròmul enterra a rem al turó de l’Aventí.

2. La Monarquia 

- Organització política: Rei: Com a cap suprem, reunia les funcions més importants de la ciutat: 

- Cap de l’exèrcit. Prenia les decisions en el terreny militar: decidia si calia anar a la guerra o no. 

- Sacerdot suprem. Era l’intermediari entre els homes i els déus per garanti la pau. Sovint es comunicava amb els déus per mitjà dels auspicis. Establia el calendari. 

- Representant de la ciutat en les relacions internacionals. 

- Legislador i jutge suprem. 

- Era escollit per l’assemblea del poble a proposta del Senat. 

- Senat: estava constituït per 300 patrici vells, pares de família. La seva funció era aconsellar el rei i presentar els candidats per a la successió al tron reial. El càrrec de senador era vitalici. 

- Assemblea del poble: estava integrada pels ciutadans lliures en edad militar. La convoca el rei, al peu del Capitoli, i aprovava o rebutjava les lleis per unanimitat.  Segons la llegenda, a Roma hi va haver set reis, dividits en dues dinasties: les llatines i l’etrusca. 

Dinastia Llatina: 

- 1r Rei → Ròmul (753-715 aC): Va ser el fundador de Roma. Per poblar el seu regne, va fusionar les tribus de dos dels pobles que vivien a la zona: els llatins i els sabin. 

Dinastia Etrusca: 

- Últim Rei → Tarquini el Superb (534-509 aC): Va ser l'últim rei de Roma i poc estimat pel poble perquè governava de manera despòtica. El fet va provocar el seu destronament va ser un episodi protagonitzat pel seu fill, també anomenat Tarquini. Elva violar Lucrècia, la dona d’un destacat ciutadà romà, i l’acte va se condemnat pels comicis del poble, que van obligar la família dels Tarquinis a exiliar-se. A conseqüència dels fets va instaurar una nova forma de govern: la república, un regum on el poder no el té una sola persona i en què el Senat té més protagonisme.  

Qui van ser els etruscos?

Eran una civilització que va habitar el centre de la península itàlica entre els segles VIII i III a.C fins que el seu territori va ser conquerit per l’expansió romana, aproximadament l’any 509 a-C

TEMA 2:

1. El govern de la República

Amb l’expulsió del rei Tarquini el Superb, es va acabar a Roma el període monàrquic i va començar la República. Aquest nou sistema de govern va durar fins a l’any 27 a.C, quan Octavi August es va proclamar emperador. El sistema de govern republicà mostrava un gran equilibri entre els diversos poders: el Senat, les assemblees del poble i les magistratures. 

2. Organització política:

- Dos cònsols + altres magistratures: Els dos cònsols ostentaven el màxim poder polític. La resta de magistrats (pretors, qüestors, edils, tribuns...) tenien una autoritat considerable, però estava controlada pel Senat.

- Senat: Hi dominava l’esperit conservador, que vetllava per les tradicions de la comunitat.

- Assemblea del poble: A les assemblees del poble s’expressaven les idees noves i es discutien projectes de reformes més agosarats. També rebien el nom de comicis. 

3. Les lluites socials

La societat romana primitiva es componia de dos estaments socials ben diferenciats: els patricis i els plebeus. 

Durant els primers temps de la República, la desigualtat social entre uns i altres era enorme. D’una banda, sols els patricis podien ser cònsols i, de l’altra, la legislació sobre deutes perjudicava especialment els plebeus, perquè establia que si un deutor no podia complir els compromisos que havia contret, esdevenia esclau del seu creditor. 

Davant d’aquesta situació, l’any 494 aC els plebeus van decidir fundar una nova ciutat al mont Sacre, un turó al nord de Roma, i els patricis, espantats per aquesta iniciativa, van fer una sèrie de concessions que els plebeus van acceptar. Entre altres:

- Abolir els deutes impagables i afranquir tots els qui eren esclaus per deutes. 

- Crear uns magistrats encarregats de protegir els plebeus: els tribuns de la plebs. 

4. L'expansió de Roma durant la República: Península itàlica (segles VI-III aC)

Els romans lluiten contra diversos pobles itàlics que amenacen el seu poder incipient (els sabins, els etruscos, els volscs, els auruncs i els eques). Derroten els etruscos a la batalla d’Ariccia (506 a.C), si bé fins més d’un segle més tard no sotmeten la important ciutat etrusca dels Veis. Derroten la Lliga llatina a la batalla del llac Regi (496 a.C).

L’any 390-389 aC, els gals vencen els romans a la batalla d’Àl·lia i ocupen Roma. Els derrota Marc Furi Camil. 

Al centre i al sud, els romans lluiten contra els samnites en les guerres samnites. Roma pateix importants derrotes, però finalment derrota els samnites en varies batalles.

- Tàrent, la ciutat més poderosa del sud, es veu amenaçada per les conquestes dels romans i decideix enfrontar-s’hi. Com que no té exèrcit, demana ajut a Pirros, rei de l’Epir. Pirros guanya els romans a Heraclea i a Ausculum (280-279 aC), però es vençut a Benevent l’any 275 aC i decideix abandonar Itàlia. Tàrent se sotmet a Roma i el sud d’Itàlia reconeix la supremacia romana l’any 272 aC.

5. La expansió de Roma durant la República: Mediterrani Occidental (segles III-I aC)

Cartago és una gran potència que domina el nord d’Àfrica, Sicília i Hispània. Roma hi ha tingut bones relacions, però, si es vol expandir pel Mediterrani, s’hi ha d’enfrontar. Romans i cartaginesos lluiten en tres guerres, les guerres púniques:

- Primera Guerra Púnica (264-241 aC): els romans arrabassen Sicília als cartaginesos. 

- Segona Guerra Púnica (218-202 aC): el cartaginès Anníbal després d’haver pres i saquejat la ciutat de Sagunt, vol combatre els romans al seu propi territori, a Itàlia. Per fer-ho, travessa la Gàl·lia i els Alps amb elefants i baixa per la vall del riu Po. Obté victòries importants, però no aconsegueix derrotar els romans perquè finalment es troba aïllat al sud d’Itàlia sense aliats ni tropes de reforç cartagineses. Al cap d’un temps, Escipió l’Africà el derrota a Zama i Cartago queda sotmesa. 

- Tercera Guerra Púnica (149-146 aC): Cartago és totalment arrastrada i convertida en província romana. El control del Mediterrani occidental acaba amb la conquesta de tota la Gàl·lia, obra de Juli Cèsar, la derrota definitiva de Numídia i l’annexió de Mauritània. 

6. La expansió de Roma durant la República: Mediterrani Oriental (segles IIaC- I dC)

A mitjan segle IV aC, el rei macedoni Alexandre el Gran havia fundat un gran imperi que arribava fins a l’Índia i comprenia Macedònia, Egipte i Síria. Els romans conquereixen progressivament gran part d’aquest imperi, que al morir Alexandre s’havia anat dividint:

1. Roma derrota Filip V de Macedònia a la batalla de Cinocèfals (197aC).

2. A la batalla de les Termòpiles (191aC) i a la de Magnèsia (190aC), els romans vencen Antíoc, que regnava a l’Orient Mitjà.

3. Alguns anys més tard, el fill del rei Filip de Macedònia, Perseu, ataca els romans i és vençut a la batalla de Pidna (168aC). L’any 146aC Macedònia i Grècia esdevenen províncies romanes. 

El general Pompeu derrota Mitridates, rei del Pont, en una llarga guerra (75-65aC), i obté el domini sobre diversos territoris del Pròxim Orient. Egipte, un territori ja molt influït per Roma durant el regnat dels Ptolomeus, esdevé província romana quan la reina Cleòpatra és vençuda a la batalla d’Àccium, l’any 31aC.

7. L’exèrcit

Als primers temps de la República, l’exèrcit estava format per ciutadans romans voluntaris i propietaris de terres. Però l’any 107aC, el general Màrius va reformar l’exèrcit per transformar-lo en un exèrcit permanent de soldats professionals al qual tenien accés també els ciutadans romans no propietaris.

Organitzativament, l’exèrcit romà es va basar en una unitat de combat anomenada legió. Les legions s’estructuraven així: 

- Cada legió es dividia en 10 cohorts (1 cohort-600 homes), i cada cohort es dividia en 6 centúries(1 centúria-100 homes).

- Les cohorts estaven numerades de la I a la X. 

- Cada legió tenia un cos de cavalleria d’uns 120 homes. 

- Al capdavant de la legió hi havia una sèrie de càrrecs, dels quals destaquen els centurions i el legat de la legió.

- Octavi August va dissoldre moltes legions i en va deixar només 28. Més tard, a principis del segle III dC, l’exèrcit va arribar a la màxima grandària, amb 33 legions. 

- Els legionaris s’enrolaven a l’exèrcit durant 20 anys. Se’ls pagava un sou considerable i diverses primes. En acabar els anys de servei, rebien la llicència i una paga de l’Estat com a jubilació. Un cop retirats se’ls anomenava veterans. 

- Els soldats auxiliars obtenien el dret de ciutadania en acabar el servei.

8. El campament

El campament era l’indret on s’estaven els soldats: es podia construir per a una sola nit o per passar-hi llargues temporades. Podia esdevenir permanent. 

Sempre s’emplaçava a prop d’un punt d’aigua i de prats per a farratges. El perímetre del campament el determinava un àugur que traçava dues grans línies perpendiculars a l’entorn de les quals les tropes disposaven les tendes. 

Les famílies dels legionaris també podien viure dins el campament i els habitants de la regió s’hi instal·laven sovint per fer-hi comerç o cercar-hi protecció.

9. El darrer segle de la República:

Al segle IIaC, les desigualtats socials continuaven i, els germans Grac van legislar en favor dels més pobres. 

- Tiberi Semproni Grac, va presentar una llei agrària que prendria als nobles una part de les terres públiques que ocupaven sense pagar res per dividir-les en lots i distribuir-les entre els ciutadans pobres. Els nobles, veient amenaçats els seus interessos, el van fer assassinar. 

Deu anys més tard, va ser elegit tribú de la plebs el seu germà Gai Semproni Grac. Va prometre distribuir blat a un preu assequible a tot ciutadà pobre que habités a Roma i aplicar la llei agrària del seu germà. Per combatre’l el Senat va proposar una sèrie de lleis que semblaven encara més favorables a la plebs per tal de comprar-los i així fer que la seva popularitat disminuís. Finalment, va morir. 

L’any 107aC va arribar al consolat Mari, un plebeu popular, que va admetre la plebs a les legions. L’any 92aC Livi Drus va plantejar concedir la ciutadania romana a tots els habitants d’Itàlia. Tots els partits romans es van unir contra ell i el van assassinar. En protesta per aquest assassinat, va esclatar una insurrecció, Sul·la va aturar la rebel·lió però va tenir l’habilitat de concedir el dret de ciutadania a tots els habitants lliures d’Itàlia. 

Sul·la es va convertir en el personatge més popular de la República. Es va fer nomenar dictador i va emprendre una sèrie de mesures destinades a garantir el poder absolut del partit dels senadors: va suprimir els privilegis de l’ordre eqüestre, va afeblir el paper de les assemblees del poble i va anul·lar l’autoritat dels tribuns de la plebs. 

10. La fi de la República

Per entendre la darrera etapa de la República, cal tenir present distingir 3 partits:

- Els nobles: pertanyien a un petit grup format de famílies que havien tingut un cònsol a la família.

- Els optimats: Eren aristòcrates i volien limitar el paper de les assemblees populars i dels tribuns de la plebs. Seguien les idees de Sul·la. 

- Els populars: Volien donar més poder a les assemblees populars romanes i posar fi al domini dels nobles optimats. Eren els hereus de les idees dels germans Grac. 

Després de morir Sul·la, el Senat va recórrer, per defensar els seus interessos, a Pompeu i Cras. Malgrat la rivalitat personal que hi havia entre ells, Pompeu i Cras van compartir el consolat l’any 70aC. Des del consolat, van abolir moltes de les reformes de Sul·la que abans havien defensat..

11. Els triumvirats

- Triumvirat: Aliança política entre tres magistrats, que es comprometien a posar en comú la seva experiència per governar i controlar la situació política en un període d’anarquia. A la República romana n’hi va haver dos: 

* Primer triumvirat (60-53aC): Pompeu, Juli Cèsar i Cras.

* Segon triumvirat (43-33aC): Octavi, Marc Antoni i Lèpid.

12. Primer triumvirat (60-53aC)

- Pompeu, Juli Cèsar i Cras.

 - Els tres personatges van signar un pacte polític el 60aC per governar junts. 

- Pompeu tenia el suport del Senat; Cèsar era el representant del partit popular i Cras pertanyia a l’ordre eqüestre. 

- L’any 53aC, Cras va morir i Cèsar i Pompeu van iniciar una lluita per veure quin dels dos exerciria el poder únic. El 49aC, Cèsar, va travessar el riu Rubicó amb els exèrcits i va declarar la guerra a Pompeu, que va acabar sent derrotat. A partir de llavors, Cèsar va governar de manera absoluta fins que el van assassinar el 44aC.

5. Segon triumvirat (43-33aC)

- Octavi, Marc Antoni i Lèpid.

- L’assassinat de juli Cèsar va tenir com a conseqüència el començament d’un nou període de lluites intestines: el Senat va buscar la complicitat d’Octavi i va declarar la guerra a Marc Antoni; però Octavi i Marc Antoni, que desitjaven el poder suprem, es van aliar per vèncer els seus enemics i van fundar l’any 43aC, juntament amb Lèpid, el segon triumvirat. 

- Octavi es va aprofitar dels errors de Marc Antoni per declarar-li la guerra que va ser curta ja que Marc Antoni es va suïcidar. Lèpid ja havia estat desproveït. 

- Octavi es va convertir en l’amo i senyor de la situació i va anar acumulant una sèrie de poders que el van dur a proclamar-se primer emperador de la història de Roma. 

TEMA 3: 

1. EL SISTEMA POLÍTIC REPUBLICÀ: 

El sistema polític de la República es basa en l’equilibri de forces: el Senat,les magistratures  i els comicis ( o assemblees).

Senat→ Representa  la classe aristocràtica, els sanadors es difereixen per les túniques amb una banda ampla de porpra i durant les cerimònies utilitzaven la toga pretexta. Els senadors es distingien perquè portaven una túnica amb una banda ample de porpra i, durant les ceremònies, la toga pretexta. 

1.1. COMPOSICIÓ: 

- Els senadors: Havien d’haver estat magistrats Havien de disposar d’una cert riquesa (com a m´inim, la riquesa que s’exigía per ser qüestor, que és la magistratura més baixa del cursus honorum.) Havien de tenir de 46 anys com a mínim. Fins al segle IV aC, havien de ser patricis, a partir d’aquest segle també els plebeus van poder accedir al càrrec. Variaven de nombre 300 fins a Sul·la, 600 amb Sul·la, 900 amb Juli Cèsar i 1000 a l’època dels triumvirats. A partir de la segona Guerra Púnica, no podem participar, i tampoc els seus fills, en la indústria i el comerç.

2. QUÈ ÉS UN CURSUS HONORUM? És el procés gradual per ascendir i arribar al punt més alt, és a dir, que s’ha d’anar càrrec per càrrec per així poder ascendir al més alt.

MAGISTRATURES DEL CURSUS HONORUM:

- Qüestor→ primer càrrec del cursus honorum, s'encarrega de gestionar les finances,tant com les qüestions civils i com l'exèrcit.

- Edil (any creació: 365a.c)→ s’encarrega de gestionar el manteniment de la ciutat.

- Pretor→ s’encarrega de la justicia.

- cònsol→ està en el nivell més alt

3. MAGISTRATURES FORA DEL CURSUS HONORUM

Tribú de la plebs: (defensaven els plebeus) al principi hi havia dos tribuns, per contrarestar els dos cònsols. Després van arribar a ser deu. Podien anul·lar qualsevol decisió d’un magistrat romà que fos perjudicial per a un plebeu i tenien àmplies facultats en matèria de justicia criminal. Dirigien les assemblees de la pleb i les votacions que hi tenien lloc. 

Censor: era un càrrec prestigiós. tenien funcions de: Censar la població en funció de la fortuna del habitants. Mantenir el registre dels ciutadans que podien ser admesos al Senta. Vigilar la recaptació d’impostos organitzada pels publicani (ciutadans a qui l’estat arredava la recaptació).VImpulsar la construcció de grans obres públiques. 

Promagistratures: era un magistrat que ja havia acabat el seu càrrec anual i al qual el Senat prorrogava els poders en una provincia determinada, en general per a un termini d’un any. D’aquesta manera, s’evitava haver d’escollir més magistrats cada any. Els més habituals eren els procònsols i els propretors. 

4. COMICS O ASSEMBLEES:

Representen la plebs, el poble i, per tant, constitueixen l’element democràtic de la constitució romana. El vot no es feia individualment sinó per tribus. 

Comics curiats: Responen a una organització molt antiga, segons la qual els memebres de deu cases formaven una gens i deu gentes, una curia. 

- Funcions: Conferien l’imperium als cònsols. Assistien el pontifex màxim o cap de la religió romana. 

COMICS TRIBUTS/TRIBALS: es distribuïen en trenta-cinc tribus: quatre de la ciutat de Roma i 31 rurals. Les tribus rurals tenien molts més pes. 

- Funcions: elegien alguns dels càrrecs de les magistratures (els edils curuls, els qüestors i els tribuns dels soldat).

ASSEMBLEES DE LA PLEBS (concilium plebis): es reunien a l’Aventí (fora del recinte sagrat de la ciutat) convocades pels tribuns de la plebs. 

- Funcions: escollien els tribuns de la plebs i  els edils.

COMICS CENTURIATS: a partir del 241 aC van constar de 373 centúries, agrupades en cinc classes socials. La votació es guanyava quan s'aconsegueixen 187 vots a favor. Per aconseguir-los, era suficient el vot de les centúries de les tres primeres classes: en aquest moment es deixava de votar, de manera que les últimes centúries (que representaven la majoria de la població) en la pràctica no comptaven per al resultat final. Es reunien al Camp de Mart. 

- Funcions: Aprovaven o refusaven les declaracions de guerra. Feien tractats de pau. Escollien els magistrats superiors.Resolien les apel·lacions que es feien contra les decisions dels magistrats. 

Els esclaus→ Destí normal dels presoner de guerra. No tenen drets, “instrumentum vocale” (“eines que parlen”). Treballaven en pitjors llocs gratis,no li donaven diner per treballar.

Situació de la dona: En les famílies riques, la dona havia de portar una vida d'obediència. No treballava; cosia i filava. Com era la mestressa de casa,havia de supervisar les feines domèstiques. El major crim es que pongan cuernos.

TEMA 4:

1. Alt Imperi

Amb l'inici de l'imperi, Roma comença un sistema polític inconegut, ja que l'emperador acumula els poders legislatiu, militar i religiós. Les seves decisions van primeres que les del Senat i promulga lleis (anomenades edictes o decrets imperials) sobre qualsevol matèria. Era company dels soldats i a vegades l'aclamaven com emperador sense el consentiment del Senat, els emperadors triaven el seu successor entre membres de la família o algú adoptat.

Octavi August:

Després de derrotar a Marc Antoni en la lluita pel domini de Roma es va presentar al Senat fent veure que volia el control dels exèrcits i les províncies, els senadors van accedir que tingui el poder, va tenir el títol de "Princeps senatus" (senador principal) i d'Agust (sobrenom). Així va néixer l'Imperi romà.

La successió d'August. La dinastia julioclàudia: Després de la mort d’August el va succeir el seu fillastre Tiberi→ Calígula→ Claudi→Neró.

L’any dels quatre emperadors (69 dC): Després de la mort de Neró va haver-hi una guerra civil, en 2 anys van succeir 4 emperadors: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià.

La dinastia flàvia:

Vespasià (va reprimir la revolta contra la dominació romana dels jueus), Tit (fill de Vespasià, va destruir el temple de Jerusalem dels jueus, va inaugurar l'amfiteatre Flavi que més tard s'anomena Colosseu perquè hi havia una estàtua de Neró) i Domicià (germà de Tit, va construir el palau Flavi, el fòrum de Vespasià, l'arc de Titus i el temple de Júpiter Capitoli). Els Antonis: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli, Còmmode

Grans obres públiques a Roma:

El responsable va ser August que va dividir la ciutat en seccions i barris, en les seccions hi havia magistrats nomenats cada any per sorpresa i en els barris, hi havia intendents de l'estament de la plebs que els va escollir els veïns. També va organitzar rondes de vigilància nocturnes contra els incendis, prevenir inundacions, netejar el llit del riu Tiber, etc. Perquè hi hagués més facilitat per entrar a Roma va assumir la conservació de la via Flamínia fins a Rímini. Va reconstruir els temples i els va administrar a donatius generosos.

Pax augusta:

L'etapa d'August va ser quan hi havia menys conflictes arreu de l'imperi i és conèixer com a "pax augusta". Ell va manar construir l'Ara Pacis de les victòries a Hispània i a la Gàl·lia. Es van esculpir figures d'Enees i la deessa Tellus relacionades amb la fundació de Roma. En els laterals hi apareix August i la seva família, també els senadors i magistrats.

Renovació moral i cultural:

Es va fer una campanya per defensar els valors morals per la regulació del matrimoni, la família i la procreació i combatent els luxes, la promiscuïtat i l'adulteri. Per aprovar els valors i expandir-los, August va utilitzar la literatura: Mecenes va finançar i protegir els grans escriptors del moment que van fer un duplicat dels valors tradicionals i glorificar el nacionalisme romà, però, tanmateix, tenen models grecs.

Júlia→ filla gran d'August 

14 anys = la van casar amb un cosí seu (va durar 2 anys de matrimoni i no van tenir fills). 16 anys era viuda. 18 anys la van casar amb Marc Vipsani que era amic del seu pare, van estar 5 anys de matrimoni i van tenir 5 fills, es queda viuda. La van tornar a casar amb 27 anys amb Tiberi Claudi (fill de la madrastra). Ella tenia molts amants i es va adonar el seu pare que després d'incomplir les lleis, la va castigar desterrant-la a l'illa de Pandatària, a la mar Tirrena on més tard va morir, després el seu marit va ser emperador després de la mort d'August.

 2. El baix Imperi:

Els emperadors van deixar de tenir respecte cap a les institucions republicanes. Roma és convertir en una dictadura militar amb un Senat moderat. Va haver-hi una fase econòmica de recessió, amb una inflació cada vegada més gran i una moneda disminuïda. També en els pobles bàrbars la pressió sobre les fronteres augmentaven.

Els Severs (193-235 dC):

Després de la mort de Còmmode es van iniciar les guerres civils, però va finalitzar amb l'aparició de Septimi Sever (emperador africà amb caràcter militar). Els fills de Septimi, Caracal·la i Greta, regnaven junts fins que Caracal·la va matar el seu germà per regnar ell sol. Obra més important→ les termes romanes, dret de ciutadania, combat amb èxit els alamans i els parts. Després de la mort de Caracal·la el va substituir Macrí i més tard Heliogàbal (volia instaurar el culte del déu Sol), el van assassinar la guàrdia pretoriana i va ser substituït pel seu cosí Alexandre Sever que vulgui fer un govern civil, però a partir de la seva mort es va imposar la dominació militar.

Dioclecià (284-305 dC) i la tetrarquía:

Dioclecià arriba en un moment crític, però espantat per la proliferació de les revoltes a l'Imperi, va reconèixer que no podia controlar la situació des d'un únic centre de poder, a causa d'això va reorganitzar el poder i va establir el sistema de tetrarquia, que no implicava la ruptura de la unitat imperial però sí un repartiment de les tasques administratives. La gestió de l'Imperi es va repartir, entre 2 emperadors (que ara es diuen augustos): Dioclecià i Maximià. Els cèsars havia de substituir els augustos després de morir perquè l'Imperi tingui continuïtat. La tetrarquia va representar el triomf de l’absolutisme oriental: l’emperador s’anomenava Senyor, d’Eternitat o de Majestat, veritable déu a la Terra i relació sagrada. Els edictes de Dioclecià fa referència a la seva divinitat, majestat, als seus dins oracles i al seu sagrat palau.

Constantí (312-337 dC):

Constantí va aclamant August d'Occident per les tropes de Britària. Com hi havia més generals haurien d'anomenar-se augustos. AL llarg de 20 anys v anant eliminant els seus rivals: esdevingué l'únic August d'Occident, es va nomenar emperador d'un imperi novament unificat. La política de Constantí va seguir les línies de la de Dioclecià, llevat el punt essencial del cristianisme, una religió tan poderosa que era el suport dels cristians per governar. L'edicte de Milà va proclamar la llibertat de religió. El reconeixement del cristianisme no permetia que les tradicions paganes comptaven encara amb massa partidaris. Constantí va decidir  transportar la capital a l’est i va escollir Bizanci, va esdevenir Constantinoble. La inauguració de la ciutat va tenir uns jocs esplèndids.

Els fills de Constantí i Julià l’Apòstata:

Abans de la seva mort Constantí va dividir l'Imperi entre els seus 3 fills: Constanci,Constantí ll i Constant.--> Constanci únic emperador.

Constanci mor i queda el seu nebot Julià, va ser reconegut com a emperador arran de la mort de Constanci. Després de la seva proclamació va retractar-se del cristianisme, li bangial seu sobrenom d'apòstata, i va adoptar mesures contra els cristians (prohibició d'obrir les escoles). Després de la mort de Julià va regnar Jovià→ Vaentinià→ Valent.

Teodosi.Repartiment de l’Imperi:

L'any 379 dC, Gracià reparteix l'Imperi amb Valentinià ll i amb Teodosi (un general destacat per la lluita contra els bàrbars). Teodosi va tenir una aliança amb els gots i va donar terres per colonitzar (40.000 gots siguin soldats imperials) Després d'una guerra civil es converteix en únic emperador de tot l'Imperi.El seu govern va estar marcat pel reconeixement del cristianisme com a religiós d'estat i supressió oficial del paganisme. Un edicte prohibeix assistir als temples pagans, i un altre va prohibir sota pena de mort la pràctica de rituals no cristians.

La fi de l’Imperi d’Occident:

Teodosi mor l'any 395 dC i abans de la seva mort va decidir dividir l'Imperi en 2, per així controlar-ho millor: l'Imperi d'Occident i l'Imperi d'Orient. Occident arriba a Honori, i Orient a Arcadi, els seus 2 fills. Per causa d'això l'Imperi es mostrava feble i els bàrbars (havien estat 4 anys a la defensiva) van atacar diverses vegades les fronteres romanes. Constantinoble va resistir 10 segles la invasió, Roma va caure i L'imperi d'Occident va viure en agonia (80 anys) patint, com atacs els d'Alaric,Àtila i Genseric. Ròmul Augústul el consideren l'últim emperador de l'Imperi romà d'Occident. El cabdill bàrbar Odoacre es proclama rei d'Itàlia, però no era emperador: l'Imperi ja no tenia relacions amb el poder regionals en mans dels bàrbars.

El calendari Romà (any 750 aC):

Era de base lunar i tenia 304 dies repartits en 10 mesos. L’any començava al març i arribava fins al desembre. L’any 700 cC el rei Numa Pompili va adaptar la duració de l’any del calendari al cicle solar, el va reformar i va crear un calendari d’un any de 12 mesos i 335 dies. No tots els mesos tenien els mateixos dies: 29 dies (aprilis,junius,sextilis,september,november,december,januarius), 31 dies (martius, maius,quinctilis,october) i 28 dies (februarius).

Gener i febrer eren els últims, però al final van ser els primers, a partir de l'1 de gener tenien l'objectiu de tenir més temps per preparar-se guerres que tenien lloc a la península Ibèrica i resoldre conflictes que va causar la conquesta de Numància.

L’any 46 aC, Juli Cèsar va reformar i establir el nom julià al calendari, que va constar de 365 dies.

Reformes de Juli Cèsar:

Va posar 10 dies a l'antic any perquè hi tingui 365 dies que el Sol necessita recórrer el zodíac. Va establir que cada 4 anys els sacerdots s'encarregaven els mesos i dies intercalaven un dia en el mateix mes i lloc com l'antic, el va anomenar operació el bixest. Per tenir el mateix ordre , va ficar 2 dies més al gener, sextilis i desembre, i un dia als mesos d'abril, juny, setembre i novembre per no enfadar als déus infernals. Els altres mesos es van quedar com estaven. Cèsar no volia inserir els dies ni abans de les nones ni dels idus, per no perjudicar amb la nova numeració, el ritus religiós fixa't en aquestes èpoques.

La divisió dels mesos:

Els més tenia 3 dates relacionades amb les fases de la lluna:

- Les calendes→ dia lluna nova, primer dia de cada mes.

- Les nones→ dia del quart creixent, el cinquè dia de cada mes excepte març, maig, juliol i octubre, que era el setè dia.

- Els idus→ dia de lluna plena, el vuitè dia després de les nones, és a dir, 13 o el 15 segons el mes.

Si una data s'esqueia en algun d'aquest dia, s'expressava en ablatiu: Idibus Martiis = 15 el març.  Els dies compresos entre calendes, nones o idus se citen indicant quants dies falten fins a la data següent. Aquestes indicacions també hi estava el dia d'origen i el de destinació.

Pridie→ adverbi que significa "el dia d'abans de" només serveix el dia anterior al de les calendes, nones o idus.

La divisió del dia:

El dia tenia 24h i  començava a mitjanit. Hi ha 2 diferències entre les hores a la Roma antiga i la divisió actual:

- De les 24h del dia, 12 eren de llum i 12 de foscor.

- Conseqüència→ la duració de l’hora era variable al llarg de l’any perquè la durada del temps de la llum és variable d’una estació a l’altra.

Al mes de desembre una hora durava 45min, mentre que al juny era 75min. El dia dels equinoccis durava uns 60min. El migdia era el final de la sisena hora del dia i la mitjanit la sisena hora de nit. El torn de la nit es dividia en 4 vigílies de 3 h cadascuna.

Rellotges de sol: Solarium Augusti:

Els romans mesuraven el temps amb rellotges de sol (origen grec i constància Romana). August construeix al Camp de Mart de Roma (rellotge immens amb un obelisc egipci): el Solarium Augusti. Quan era l’aniversari d’August i el dia de l’equinocci de tardor, l’ombra de l’obelisc apuntava a l’entrada de l’Ara Pacis.

TEMA 5: 
1. La ciutat: organització i política 

Roma va conquerir un territori vastíssim. En aquest procés, que va durar segles, va sotmetre i ocupar poblacions ja existents i en va fundar de noves. No totes aquestes poblacions van tenir la mateixa consideració ni els mateixos drets: depenia de la situació ni els mateixos drets: depenia de la situació geogràfica de cada localitat i del moment, ja que al llarg dels segles les condicions van canviant al final de l’Imperi (s.III dC) es van concedir el mateixos territoris. 

Per entendre què diferenciava unes ciutats de les altres cal veure quins drets hi havia i a qui s’aplicaven: 

- Els qui gaudien de més drets tenien el que s’anomena ciutadania romana i es regien pel dret romà. 

- Els seguien els qui tenien ciutadania llatina i es regien pel dret llatí. 

- Els qui tenien menys drets eren els de ciutadania peregrina que no tenien cap dret reconegut dins l’estructura política i social romana. 

CIUTADANIA ROMANA → la ciutadania romana donava dret  a tenir propietats, casar-se amb altres ciutadans romans, votar (homes), exercir càrrecs públics (homes) o ser protegit per la justícia. Entre les obligacions hi havia la de pagar impostos, servir a l’exèrcit (homes) i centrar-se. 

Els ciutadans romans més antics eren els homes lliures que havien nascut a Roma, i els seus descendents. Posteriorment, la ciutadania romana es va anar estenent a altres llocs d'Itàlia o de l’Imperi. 

- CIUTADANIA LLATINA→ Era un estatus intermedi entre la ciutadania romana plena i la peregrina. Una persona amb ciutadania llatina tenia el dret de posseir terres, fer contractes o casar-se amb ciutadans romans. 

- En canvi, no podia estar censada en les llistes de ciutadans, ni assistir o apel·lar a les assemblees del poble, ni servir a les legions (només servir als cossos auxiliar). Originàriament, els llatins procedien d’habitants de pobles de la península Itàlica conquerits. 

- CIUTADANIA PEREGRINA → La ciutadania peregrina era la pròpia dels estrangers que vivien en territori romà i no danva cap dret. 

Atenent al tractament legal, hi havia tres tipus de ciutats: colònies, municipis i ciutats no romanes

- COLÒNIA: eren ciutats fundades per ciutadans romans en territores conquerits. 

TEMA 6: 

Tipus d’habitatge

1. L'HABITATGE ROMÀ

La domus: el romas vivien en cabanes de planta rodona pero amb el contacte amb la cultura etrusca van fer plantes rectangulars.  Són les cases per la gent de classe mitjana-alta, consta d’un sol pis i d’un esclau els que vigilava l’entrada de l’habitatge. 

Insulae: eren habitatges per a la gent que no es podria de permetre un de propi i havien d’estar de lloguer. Eren molt més simple. Eren cases pobres, la majoria eren de fusta i estaven molt juntes pero van millorar-ho separen dels carrer, van fer 3 propostes i havien de ser: 3 plantes, no separar-les i que no sigui de fusta, és a dir,canviar materials.

La villa: la vil·la era el equivalent de la domus al camp, es va dividir en dos: la granja (dedicada a les feines del camp, on vivien els criats i els esclaus “villa rustica”) i a casa del propietari “villa urbana”. Més endavant de la instauració de l’Imperi es van construir les “villae imperials” on vivia l'emperador.

2. PARTS DE LA DOMUS

- VESTÍBUL: L'accés a l'habitatge no es feia directament, sinó que amb un pas intermedi que garantia privadesa: el vestíbul. Era un espai generalment petit decorat amb els premis que havia aconseguit l’amo de la casa. 

- TABERNAE: Local comercial col·locat a la façana de la casa. Eren els tallers/botigues on treballaven els amos de la casa o la llogaven. 

- CUBICULUM: Era un petit dormitori  ubicat al costat de l’atri, no era pels amos de la casa. 

- ATRI: Era un pati interior obert únicament pel compluvium, aquí es feia la gran majoria de la vida social de la família. També hi havia un impluvium que recollia l’agua de pluja. 

- COMPLUVIUM: Obertura al sostre de l’atri  per a conduir la recollida d’aigua cap a l’impluvium.

- IMPLUVIUM: Era una mena d’estanc dissenyat per a emmagatzemar aigua de pluja. Se situava a 30 cm per sota la superfície de la casa. També actuava com a regulador de la calor i el fred a l’habitatge. 

- TABLINUM: Era un petit despatch situat al fons de l’atri. Era on el pater familias realitzava els seus negocis i rebia als seus clients.  

- CUINA: Solia ser una estancia fosca, petita i poc ventilada i era on es conservava el foc. Estava més apartada de la resta de la casa per a que les altres habtacions no sentisin ni sorolls ni pudor. 

- PERSITIL: Era un petit pati delimitat per columnes. Era la part més privada de la domus ja que al seu voltant hi havia les habitacions més importants.

- FRESC: Eren uns murals els quals decoraven tota la casa. 

- TRICLINUM: Era una l’habitació on menjaven els romans. Aquesta habitació és caracteritzava per a utilitzar tres o més KLINAE que eren els mobles amb els que els romans menjaven estirats

- ALTRES HABITACIONS: Dormitoris, lavabos…

EL CIRC I LES SEVES PARTS: 

Pulvinar → tribuna presidencial a roma, era on s'asseien els emperadors.

Vomitoria→ són les obertures que estaven connectades als passadissos interiors per arribar a les grades.

Llotja → S'hi situava l'editor del joc.

Pòdium → Mur per protegir els espectadors.

Carceres → eren 12 portes des d'on sortien els cavalls i els carros.

Porta pompae→ era la porta on sortien els carros, sacerdots i imatges religioses prèvies a les curses.

Spina → Mur baix situat al centre de l'arena i decorat amb obeliscos, estàtues dels déus...

Arena

Cavea→ són les grades.

Meta prima → era la primera meta per on giraven els carros en iniciar una cursa.

Meta secunda→ marcadors que se situaven en les metes per comptar les voltes al Circ Màxim, en una de les metes hi havia els set dofins (congrats de Neptuni) i a l'altre, set ous (en al·lusió a Càstor i Pòl·lux).

Porta triumphalis→ porta on els guanyadors abandonen la cursa.

L'espectacle més apreciat i conegut eren les curses de carros, que hi competien per 4 faccions: els blancs, els vermells, els verds i els blaus. El circ màxim de roma va ser el més important de l'Imperi. Podrien haver-hi més de 200.000 espectadors i va funcionar durant dotze segles, hi havia circs per tota la conca: Àfrica, Hispània, Gàl·lia i a l'Orient.

L’AMFITEATRE: 

Velatio→ tendal que serveix per cobrir una part dels espectadors que estava subjectat per pals.

Vomitoria → són les obertures que estan connectades als passadissos interiors on els espectadors poden anar a les grades.

Summa cavea → Graderies de dalt. 

Media cavea → Graderies del mig. 

Ima cavea → Graderies de baix .

Ambulacres → Passadissos per accedir a les grades.

Arena

TIPUS D’ESPECTACLES: Els espectacles estaven patrocinats per l'editor (un magistrat o un particular ric o l'emperador) per contactar amb els lanistes que s'encarregaven de seleccionar i preparar els gladiadors (a vegades eren esclaus o comandats a mort). Els altres gladiadors eren homes lliures anomenats autoracti (actuen cada 2 o 3 anys). Començaven al matí amb les caceres (venatores), al migdia amb les execucions dels condemnats a mort, esquarterats per bèsties (damnatio ad bestias) o lluitant entre ells. I a la tarda per finalitzar hi havia els combats de gladiadors.

- Combats de gladiadors:

Entrada: un biller que costava cuneus (secció), d'una grada i d'un seient.

Els seients de la summa cavea era per classes baixes.

El podium es reservava a les famílies senatorials i l'emperador.

Els gladiadors saludaven a l'emperador " Ave Caesar,morituri te salutant ! "

El so de les trompetes marcava l'inici dels combats.

Són combats de 2 homes de força semblant que lluiten fins que un mor, els combats es fan a partir d'un sorteig abans de començar.Si el gladiador quedava acorralat el que feien era, cridar "hoc habet!" i quan un dels dos es declarava venut implora gràcia. La decisió corresponia a l'editor que feia cas als espectadors, si aixecaven el polze cap amunt el salvaven i si era cap a baix morien.

Si havia de ser executat dos servents, un de vestit de Caront i l'altre d'Hermes, es presentaven a l'arena.

- Naumàquies i espectacles nàutics: A vegades feien espectacles nàutics molt violents, les naumàquies es poden fer a l'aire lliure per aprofitar la natura com a fons, en circ o en amfiteatres.

- Espectacles de caça (venationes): Eren caceres que uneixen peces per decorats molt grans (boscos, escenaris mitològics, etc). Massacraven animals per la inauguració del Colosseu, tenien caçadors experts de tot l'Imperi, que portaven animals a Roma tancats en gàbies de boix i de metall.

Tipus de tractament funerari:

els romans incineraven o bé enterraven cadàvers. Segons si els incineraven o els enterraven, utilitzaven un recurs o un altre. De vegades, el monument no contenia cap resta del difunt, sinó un mer recordatori de la seva existència. 

Incineració: 

- Urna: recipient de ceràmica de marbre o de vidre que recolia les cendres del difunt. 

- Columbari: edifici amb diferents sales amb forats a les parets per dipositar-hi. Eren usats per la gent de pocs recursos econòmic. 

Inhumació

- Àmfora: recipient d'argila on es ficaven els cadàvers de les classes més humils, especialment de nens. De vegades els cadàvers es dipositaven en unes caixes de teules a doble vessant ue formaven en espai de secció triangular.

- Sarcòfag: conservem uns 10.000 sarcòfegs. Els feien servir les classes benestants. Solien estar amb grans relleus. 

Incineració i inhumació: 

- Mausoleu: edifici que allotjaven les urnes o els sarcòfags d’una família. L’edifici podia construir sobre la terra (sovint amb forma de torre).

Monuments commemoratius: 

- Estela sepulcral: és una lápida o pedestal amb funció commemorativa. Explica la vida del difunt i els seus mèrits, i demana un record per la seva ànima. 

- Cupa: recorda la forma d’un bagul o de mitja bota de vi. No conté les restes del difunt, sinó que n’assenyala la sepultura, que se situa uns metres més avall.