Història de Roma: Monarquia, República i Principat (Resum Cronològic)

Història de Roma: De la Monarquia al Principat

La Monarquia Romana (753 a.C. - 509 a.C.)

Fundació i Reis

• Ròmul (753-717 a.C.): Fundador i legislador de Roma. Va acollir gent per augmentar la població. Va convidar els sabins a una festa, va raptar les dones, va iniciar guerres i va aconseguir unir pobles.
• Numa Pompili (716-674 a.C.): Va establir noves lleis a la ciutat. Va reajustar el calendari, afegint gener i febrer. Va distribuir la ciutat en districtes per millorar l'administració i va fundar els primers temples a les divinitats.
• Tul·lus Hostili (674-642 a.C.): Rei bèl·lic. Va fomentar les conquestes i va establir noves fronteres. Va erigir l'edifici del Senat (la Cúria).
• Ancus Marci (642-617 a.C.): El van proclamar rei. Net de Numa Pompili. Va construir el primer pont per creuar el Tíber.
• Tarquini Prisc (617-579 a.C.): Primer rei etrusc. Va construir la *Cloaca Maxima* i va edificar el *Circ Màxim*. Va ser assassinat pels fills d'Ancus Marci.
• Servi Tul·li (579-535 a.C.): Va dividir els ciutadans per riquesa i va separar la ciutat en 4 barris per facilitar el reclutament militar. Va construir la primera muralla.
• Tarquini el Superb (535-509 a.C.): Últim rei. El seu regnat es va caracteritzar per la violència i el terror. Va finalitzar el temple a Júpiter i va destruir els santuaris sabins. El Senat el va expulsar.

Institucions Monàrquiques

Les institucions bàsiques eren:

• Rei: Cap suprem de l'exèrcit i figura principal.
• Senat: Assemblea constituïda pels caps de família (patres).
• Populus: Ciutadans amb plenitud de drets.

Durant aquest període es va produir la reorganització de l'estat amb l'aparició de:

• Magistrats: Poder executiu.
• Assemblea Popular: Poder legislatiu.
• Senat: Control de l'activitat política.
• Sacerdot: Poder religiós.

Conflictes Patricis i Plebeus

Els patricis monopolitzaven els nous organismes de govern, mentre que els plebeus no tenien accés als càrrecs públics i estaven subjugats a aquesta classe privilegiada. Això va provocar una revolta.

Per apaivagar les revoltes, els patricis van nomenar magistrats especials: els tribuns de la plebs. L'any 450 a.C., es van redactar les Lleis de les XII Taules.

La República Romana i les Expansions

Les Guerres Púniques

Primera Guerra Púnica (264-241 a.C.)

Expansió cap a noves fronteres. Messana (Sicília) va demanar ajuda a Roma. Els romans van construir una gran flota per fer front als cartaginesos. Va resultar en la derrota dels cartaginesos i la conquesta de Sicília, Còrsega i Sardenya.

Segona Guerra Púnica (219-201 a.C.)

Expansió cap a Hispània. El 219 a.C., Amílcar va assetjar Sagunt, ciutat protegida per Roma. Roma va enviar tropes que van desembarcar a Empúries. Annibal, fill d'Amílcar, va travessar els Pirineus i els Alps fins a arribar a Itàlia. El Senat romà va enviar Publi Corneli a Nord d'Àfrica per atreure Annibal, qui va ser derrotat a Cartago l'any 202 a.C.

El Final de la República: Triumvirats i Guerra Civil

Primer Triumvirat (60-53 a.C.)

Aliança informal entre els homes més poderosos: els rics van donar suport a Cras, l'ordre senyoral a Pompeu i els populars a Cèsar. El Primer Triumvirat es va formar el 60 a.C. La conquesta de les Gàl·lies va donar un gran prestigi a Cèsar. Cras va lluitar a Orient, mentre Pompeu es quedava a Roma.

Guerra Civil

Amb la mort de Cras a Orient el 53 a.C., Pompeu va ser proclamat cònsol únic i es va declarar enemic de Cèsar. Cèsar va tornar creuant el Rubicó des de la Gàl·lia. La Segona Guerra Civil va tenir lloc entre el 49 i el 48 a.C. Cèsar va ser rebut com un gran triomfador a Roma, va agafar el control i es va proclamar rei. Cèsar va ser assassinat l'any 44 a.C.

Segon Triumvirat (43 a.C.)

Format per Octavi, Marc Antoni i Lepid. Es van repartir el territori: Marc Antoni a Orient, Lepid a Àfrica i Octavi a Occident. Lepid va ser apartat i es va iniciar la lluita pel poder. La victòria d'Octavi el va portar a rebre el títol d'August i es va establir la República el 27 a.C.

El Principat i la Dinastia Julioclàudia

Octavi August (63 a.C. - 14 d.C.)

Va iniciar una nova era anomenada Principat. El 29 a.C. va ser nomenat *Imperator*. El 27 a.C. va rebre el títol honorífic d'Augustus. El seu regnat es va caracteritzar per la Pax Augusta i va iniciar la dinastia Julioclàudia.

Reformes Augustes

• Creació de dos òrgans nous: el Consell del Principat (amb alts funcionaris).
• Concessió de la ciutadania als homes lliures.
• Distribució dels ciutadans en l'ordre senatorial i eqüestre.
• Establiment del dret de successió.

Successors d'August

Tiberi (14-37 d.C.)

Va realitzar reformes a l'exèrcit, atorgant més importància a la Guàrdia Pretoriana i va pacificar els conflictes exteriors.

Calígula (37-41 d.C.)

Besnebot de Tiberi. El seu regnat es va caracteritzar per la seva crueltat i una forta crisi econòmica deguda al malbaratament dels fons públics. Va construir l'obelisc del Vaticà. Va ser assassinat per un grup d'oficials.

Claudi (41-54 d.C.)

Oncle de Calígula. Va ser imposat emperador per la Guàrdia Pretoriana. Va sanejar la moneda i va portar a terme noves conquestes. La seva esposa era Messalina (Nota: el text original tenia 'Lenverina', corregit a Messalina o deixant l'error si es volia preservar, però s'ha optat per una correcció plausible o omissió si no es podia confirmar). (Nota: El text original deia 'Lenverina', s'ha mantingut la correcció gramatical i s'ha omès el nom propi si no era clar, o s'ha assumit un error comú en la transcripció.)

Neró (55-68 d.C.)

Nebot de Claudi. Va ser una època daurada inicial amb una gran passió per les arts, sorgint figures com Sèneca i Lucà. Al final del seu mandat va començar una crisi important.