Història de Roma: Monarquia, República i Imperi Romà

La Monarquia Romana: Orígens i Fundació

La Monarquia va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem. El regne va acabar amb l'expulsió de Tarquí el Superb el 510 aC i l'establiment de la República de Roma.

La República Romana: Ciutadania i Classes Socials

La República no incloïa tota la ciutadania com passa avui, sinó només dues classes socials: la dels patricis i la dels cavallers. La resta era la plebs i no comptava. En aquesta resta s'incloïa una mica de tota la població:

• Artesans
• Comerciants
• Treballadors

L'Imperi Romà: L'Ascens d'August i la Nova Era

L'any 27 aC, Octavià es va convertir en el governant amb més poder de Roma, assumint els comandaments civils, militars i religiosos, i va començar el període anomenat Imperi.

El 13 de gener del 27 aC es va representar l'últim acte: Octavià va declarar al Senat i a l'Assemblea Popular la seva renúncia als poders de triumvir i a la restauració de la República. Tres dies després, el Senat li va conferir el nom d'August i li va tributar grans honors:

• L'autoritat tribunícia de per vida.
• El càrrec de cònsol li donava l'autoritat militar.
• Gaudia de tota l'autoritat moral com a cap de la més alta instància de l'Estat.

L'Alt Imperi Romà: Dinasties Clau

L'Alt Imperi comprèn les dinasties següents:

• Júlia-Clàudia
• Flàvia
• Antonina

Dinastia Júlia-Clàudia: August i els seus successors

Aquesta dinastia es va caracteritzar per les mesures destinades a la moralització i a aconseguir l'embelliment de la ciutat, iniciant un període de pau de 40 anys. La van succeir Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

• Al començament, Tiberi va consolidar l'obra d'August, però en els seus darrers anys va caure sota la influència del seu prefecte Sejà i el seu govern va ser cruel i repressor.
• El va succeir Calígula, la crueltat i la forma capriciosa de governar del qual van fer que fos assassinat per la seva pròpia guàrdia.
• Claudi va restablir la correcta administració i va annexionar alguns territoris més a l'imperi. Va ser enverinat per Agripina la Jove, que volia que regnés el seu fill Neró.
• Els primers anys de Neró van ser excel·lents, però posteriorment va cometre crims familiars, va ser responsable de l'incendi de Roma i va iniciar la persecució dels cristians.

Les legions van nomenar Galba, Vitel·li, Otó i Vespasià com a possibles emperadors, un període conegut com a anarquia militar.

Dinastia Antonina: L'Apogeu i el declivi imperial

Amb aquesta dinastia, es va substituir el sistema de successió dinàstica. Destaquen Trajà i Adrià, que van ser magnífics administradors i soldats. Amb Trajà, l'Imperi va adquirir la seva màxima extensió. Antoní Pius i Marc Aureli van seguir la mateixa política. El successor va ser Còmmode, i el seu regnat va marcar la decadència de l'Imperi.

El Baix Imperi Romà: Crisi, Divisió i Caiguda

El Baix Imperi es va iniciar amb la dinastia dels Severs, inaugurada per Septimi Sever. El seu fill Caracal·la va concedir la ciutadania a tots els habitants de l'imperi l'any 212 dC, i hi va haver un gran desordre en general.

L'arribada d'emperadors il·liris va restablir la normalitat. Dioclecià va dividir l'imperi en dos augustos i dos cèsars, establint la Tetrarquia:

• A l'Orient: Dioclecià i Galeri.
• A l'Occident: Maximià i Constanci Clor.

Aquests van lluitar, i la victòria de Constantí (fill de Constanci Clor) va declarar la fi de la persecució dels cristians, atorgant la llibertat de culte.

Posteriorment, el va succeir l'emperador Julià l'Apòstata, que va restaurar els cultes pagans, i Teodosi el Gran, que amb la proclamació de l'Edicte de Tessalònica va fer el cristianisme la religió oficial.

Amb la seva mort, l'imperi es va dividir definitivament en dos: Honori es va quedar amb l'Imperi d'Occident, amb capital a Roma. L'Occident va caure en mans dels bàrbars el 476 dC, quan Odoacre va destronar l'emperador Ròmul Augústul. L'Imperi d'Orient va rebre el nom de Bizantí i va perdurar gairebé 1000 anys, fins al 1453, quan va caure en mans dels turcs.