Història de Roma: Monarquia, República i Imperi

753 a.C. monarquia 509 a.C. república 27 a.C. imperi 476 d.C. monarquia: reis, fundació de Roma, república: cònsols, guerres púniques, imperi: emperadors, Octavi August 1 emperador, cristianisme religió oficial, divisió de l'Imperi Roma d'Orient i d'Occident, assassinat Juli Cèsar, màxima expansió, caiguda Imperi Roma d'Occident.

Al primer mil·lenni a.C. hi ha diversos pobles dominant la zona. Els llatins, vora del riu Tíber, al voltant de set turons, funden la ciutat de Roma. Indret estratègic: -Agricultura i ramaderia -Enclavament comercial

El rei tenia el màxim poder. Administrava justícia, comandava l’exèrcit i era el Pontífex Maximus. El Senat estava format pels patricis que eren aquells ciutadans membres de famílies aristocràtiques. En aquesta època hi havia 7 reis: 4 de llatins i 3 d’etruscs. Es van construir infraestructures com ara ponts, aqüeductes, temples, clavegueram i la muralla. Era un moment de prosperitat per l’agricultura i la ramaderia, així com pels artesans i comerciants.

Homes lliures (drets polítics i protegits per la llei): Patricis: minoria de famílies. Propietaris de terres i del bestiar i governaven la ciutat. PRIVILEGIATS

Plebeus: pagesos, artesans i comerciants. PLEBS estrangers (no tenen drets polítics) Esclaus i lliberts: molt nombrosos Dona: sotmesa -509 a.C. famílies patrícies i els plebeus de Roma s’alien per fer fora l’últim monarca, Tarquini el Superb. -Govern aristocràtic. -Lluita dels plebeus per aconseguir els mateixos drets. Segle V a.C: Tribú de la plebs + Llei de les dotze taules. -Igualtat de drets entre patricis i plebeus.

Institucions de la república: senat: organ govern. Assemblees: el poble(patricis i plebeus) es reunia en assemblees. magistrats: tots els que tenien un carrec en la república romana. Dins magistrat: cònsols, pretor, censor, edil, qüestor.

500-250 a.C. conquesta península itàlica, 264-146 a.C. guerres púniques, entre el segle II a.C i el segle II d.C. conquesta Hispània, Gal·lia...(Europa).

DESIGUALTAT social. La conquesta enriqueix a poca gent i la majoria de pagesos s’arruinen (abandonen les terres per anar a l’exèrcit). CONFLICTES socials: segle II a.C. Revolta dels germans Grac. I a.C. Revolta d’esclaus liderada per Espàrtac. GUERRES CIVILS. Enfrontaments constants entre magistrats i caos militar. 48 a.C. Juli Cèsar assumeix els màxims poders i el 44 a.C. és assassinat a la porta del Senat.

L'imperi romà: Octavi, fill adoptiu de Cèsar, és proclamat el 27 a.C. August (excels). Octavi August inaugura un nou sistema de govern: l’Imperi. És proclamat emperador, cònsol vitalici, cap de l’exèrcit i Pontifex Maximus (primera autoritat religiosa).

L'organització de l'imperi: Senat, magistrats i comicis segueixen existint però tenen un paper simbòlic. L’emperador designava directament els càrrecs importants. La pax romana: Segles I i II d.C. màxima expansió de l’Imperi. Exèrcit poderós que manté la pau i defensa les fronteres (limes) Creixement de les ciutats i el comerç. Prosperitat econòmica. Romanització: llengua i cultura llatines a tot arreu.

Economia (agricultura): Desenvolupament de l’activitat agrícola: arada, el molí de gra, premses d’oli i vi, sistemes de regadiu… Latifundis: grans terres propietat dels patricis. Treballant homes, dones i nens en règim d’esclavitud.

Economia (comerç): Pau interna, seguretat en les comunicacions i augment de producció agrícola i manufacturera= comerç entre les províncies romanes.

Xarxa de calçades magnífiques. Moneda sòlida.

Grups socials: Privilegiats: Senadors, alts càrrecs, plebeus que tenien negocis... Plebs: Pagesos, assalariats urbans. Esclaus, lliberts i dones.

La religió romana: Religió i mitologia adoptada dels grecs. Culte als déus de la llar i de la família. Cultes públics: processons i sacrificis. Culte imperial.

L'arquitectura: Continuadora de les formes estètiques gregues. Barreja d’elements arquitectònics grecs i ús de tècniques etrusques (arc i volta).

Cúpula, maons i formigó. Panteó de Roma. Temple dedicat a tots els déus.

Crisi imperi: Problemes a partir del segle III d.C: Atacs dels pobles germànics. Revoltes freqüents. L’autoritat imperial perd força, l’exèrcit passa a ser l’autoritat. Manca d’esclaus, descens de la producció agrícola, vies de comunicació tallades, població empobrida.

Divisió imperi: L’any 395 d.C. l’Emperador Teodosi divideix l’Imperi: Imperi Romà d’Occident i Imperi Romà d’Orient (l’Imperi Bizantí)

Cristianisme religió oficial imperi: 313 d.C. Constantí autoritza la nova religió i deixa de perseguir als cristians (Edicte de Milà). 380 d.C. Teodosi declara el cristianisme religió oficial de l’Imperi.

Fi imperi d'Occident: A partir del segle III hi ha onades successives de pobles germànics (sueus, vàndals, visigots…) que ataquen i travessen la frontera de l’Imperi Romà d’Occident. Pobles seminòmades, amb una agricultura molt primitiva. Molt diferents als romans. 476 d.C. Odoacre, un cap bàrbar, va destituir l’últim emperador romà (Ròmul Augústul). FI DE L’EDAT ANTIGA - INICI DE L’EDAT MITJANA