Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi Romà

Orígens Mitològics Romans

• Urà + Gea = Cronos
• Esperma d'Urà + Talassa = Venus
• Venus + Mart = Cupido + Psique
• Venus + Adonis + Prosèrpina (amb Júpiter i Juno)

La Monarquia Romana (753-509 aC)

Roma va ser fundada l'any 753 aC.

1. Ròmul (753-716 aC)

• Primer rei de Roma.
• Va governar amb el Senat.
• Segons la llegenda, els déus el van transformar en el déu Quirí.

2. Numa Pompili (715-673 aC)

• Va establir les primeres lleis i temples.
• Va crear una estructura religiosa, adaptant els déus grecs a la religió romana.

3. Tul·lus Hostili (672-640 aC)

• Rei guerrer, conegut per atacar Alba Longa.
• Va ampliar el territori romà, conquerint terres al voltant de Roma.
• Llegenda dels Trigèmins:
  • Pacte entre els Horacis (romans) i els Curiacis (d'Alba Longa).
  • Els Horacis van guanyar.
  • Una germana dels Horacis, promesa d'un Curiaci, va ser assassinada pel seu germà amb l'aprovació del pare.

4. Ancus Marci (640-616 aC)

• Va continuar les conquestes de Tul·lus Hostili.
• Va ordenar la construcció d'un pont sobre el riu Tíber per connectar Roma amb el Janícul, un barri en formació.
• Va morir de vell, fet poc habitual per a un rei de l'època.

5. Tarquini el Vell (616-579 aC)

• D'origen etrusc, va néixer a Etrúria.
• El seu pare era de Grècia (Corint), un gran comerciant.
• Tarquini era ambiciós i intel·ligent, buscant el poder. Va aconseguir contactes i va ascendir socialment.
• Es va casar amb Tanaquil (Tarquinia), una dona influent.
• Volia ser rei d'Etrúria, però els etruscs no el consideraven un dels seus per l'origen del seu pare.
• Va marxar cap a Roma per aconseguir poder, convencent Ancus Marci que ell podia ser el següent rei.
• Va drenar els aiguamolls entre els turons de Roma amb un sistema de clavegueram, l'artèria principal del qual era la Cloaca Maxima, que desembocava al riu Tíber.
• Va estructurar la ciutat en quatre barris i va edificar el Circ Màxim per a curses de cavalls.
• Va morir assassinat pels fills d'Ancus Marci, que volien recuperar el poder.

6. Servi Tul·li (578-535 aC)

• Va organitzar els ciutadans en cinc classes socials, basades en la riquesa, per a un millor control.
• Va engrandir Roma i la va emmurallar per primera vegada.
• Considerat un bon rei. La seva filla, Túl·lia, es va casar amb Tarquini, un general important.
• Túl·lia va assassinar el seu pare passant-li per sobre amb un carruatge per tal de donar el poder al seu marit.

7. Tarquini el Superb (535-509 aC)

• Va regnar de manera despòtica, abusant del seu poder i imposant la seva voluntat.
• El casus belli que va provocar el seu destronament, el seu desterrament i la fi de la monarquia va ser la violació de Lucrècia.
• Sext Tarquini, fill de Tarquini el Superb, va violar Lucrècia, esposa de Col·latí.

La República Romana (509-27 aC)

Significat de la República

El terme "República" prové del llatí Res Publica, que significa "cosa pública" o "assumptes del poble".

Expansió de la República Romana

Conquesta de la Península Itàlica

• Centre de la Península: Consolidació del poder romà.
• Etrúria (Nord): Integració dels territoris etruscs.
• Samnites (Zona Central): Tres guerres difícils contra els samnites.
• Magna Grècia:
  • Els romans van arribar a Tàrent.
  • Els grecs de la Magna Grècia van demanar ajuda al general Pirros d'Epir.
  • Pirros va lluitar contra els romans, però va patir grans pèrdues de tropes, fet que el va portar a retirar-se.
  • Sense defensa, els romans van conquerir la Magna Grècia. Aquesta victòria es coneix com a Victòria Pírrica.

Domini de la Mediterrània

Els romans van expandir el seu control cap a la Mediterrània. La conquesta de la ciutat de Messina, a l'actual Sicília, va ser el detonant de la Primera Guerra Púnica.

Els romans anomenaven "Púnics" als cartaginesos.

Les Guerres Púniques

1a Guerra Púnica (264-241 aC)

• Els romans van conquerir Messina i van establir les seves primeres províncies: Sicília, Sardenya i Còrsega.
• Després d'aquest conflicte, hi va haver un període de 20-30 anys sense grans enfrontaments, durant el qual els romans van consolidar la seva administració republicana a les noves terres.
• Mentrestant, els cartaginesos van avançar per la península Ibèrica, conquerint el sud i arribant fins a Sagunt.

2a Guerra Púnica (218-201 aC)

• Els cartaginesos van arribar a Sagunt, ciutat que tenia un pacte de protecció amb Roma.
• L'any 218 aC, els romans van entrar a la península Ibèrica i es van instal·lar a Empúries, establint un campament i expandint-se per Hispània per aturar els cartaginesos.
• Generals destacats: Escipió (Roma) i Anníbal (Cartago).
• Anníbal va creuar els Pirineus i els Alps amb el seu exèrcit (incloent elefants), arribant a les portes de Roma.
• Escipió va atacar Cartago, forçant Anníbal a tornar a defensar la seva ciutat i perdent l'oportunitat de conquerir Roma.
• La Segona Guerra Púnica es va decidir a Cartago, amb la victòria romana.
• Conseqüències: Cartago va haver de cedir la seva flota de vaixells, elefants i cavalls, a més d'un gran tresor públic. Cartago va quedar arruïnada, mentre Roma continuava la seva expansió.

3a Guerra Púnica (149-146 aC)

• Vint anys després, Cartago va començar a recuperar-se econòmicament i a créixer.
• Els romans van enviar una tropa per evitar que Cartago augmentés el seu poder i la van destruir definitivament.

Organització de les Províncies Romanes

• Principals províncies: Hispània, Gàl·lia, Germània.
• Magistrat Provincial: Tenia poder polític, administratiu i militar.
• La seva funció era mantenir les províncies pacificades, recaptar impostos, entre altres tasques.

La Crisi i el Final de la República

Juli Cèsar i la seva Ascensió

• Juli Cèsar va dur a terme reformes com el repartiment de terres, l'ampliació del nombre de senadors (incloent-hi plebeus) i la construcció de més edificis públics.
• Quan Cèsar va continuar sent cònsol més enllà del període habitual, els republicans, que temien que volgués instaurar una monarquia, van formar un grup d'opositors, incloent-hi Brutus i Cassi.
• El 15 de març de 44 aC, Cèsar va ser assassinat a ganivetades al Senat per Brutus (el seu fill adoptiu) i Cassi.

La Lluita pel Poder

• Després de la mort de Cèsar, es va produir un període de descontrol, amb diverses figures intentant accedir al poder.
• Marc Antoni i Octavi, fidels a Cèsar, van emergir com a figures principals.
• Octàvia, germana d'Octavi, estava casada amb Marc Antoni. No obstant això, Marc Antoni es va enamorar profundament de Cleòpatra, reina d'Egipte, i va abandonar Octàvia.
• Octavi va voler conquerir Egipte, mentre Marc Antoni s'hi oposava. Octavi va obtenir el suport del Senat.
• Marc Antoni va marxar a Egipte i va morir en combat. Cleòpatra es va suïcidar (amb una serp) per evitar ser capturada i esclavitzada.

L'Ascens d'Octavi i la Fi de la República

• L'any 27 aC, Octavi va esdevenir el primer emperador de Roma.
• Va atorgar poder al Senat perquè escollissin el segon cònsol, i ells el van triar a ell mateix.
• Octavi i Marc Antoni (abans del seu conflicte) van signar proscripcions que van resultar en la mort de 300 persones (incloent-hi Brutus i Lèpid), acusades d'atemptar contra Roma.

L'Imperi Romà (27 aC - 476 dC)

L'Establiment de l'Imperi

• Octavi va imposar el seu poder, i el Senat va quedar relegat a un paper consultiu.
• Es van annexionar territoris a Orient, i es van estabilitzar i reorganitzar les conquestes a Occident, incloent-hi la consolidació d'Hispània.
• Malgrat els avantatges econòmics i els impostos recaptats, va ser difícil mantenir la pau i l'estabilitat en tantes províncies.

Emperadors Destacats i la Crisi de l'Imperi

• Trajà (98-117 dC): Va voler crear limes (fronteres fortificades) per enfortir la protecció de Roma.
• Adrià (117-138 dC): Va construir el Mur d'Adrià (150 km) per separar Britànnia d'Escòcia i contenir els bàrbars caledonis.
• Dioclecià (284-305 dC): Va dividir l'Imperi en quatre parts (Tetrarquia), sent ell l'emperador principal, però distribuint el poder entre tres co-emperadors.
• Constantí (306-337 dC): Va traslladar la capital de l'Imperi Romà a Constantinoble (actual Istanbul).
• Teodosi I el Gran (379-395 dC): Va dividir l'Imperi en dos: l'Imperi Romà d'Orient, governat pel seu fill Arcadi, i l'Imperi Romà d'Occident, governat pel seu fill Honori.
• Teodosi va professar la religió cristiana com a única religió oficial de l'Imperi, fet que va generar descontentament entre alguns romans.

La Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

• Els dos imperis van seguir camins diferents. L'Imperi Romà d'Orient (Bizantí) va perdurar fins al segle XV, amb la caiguda de Constantinoble davant l'Imperi Otomà.
• L'Imperi Romà d'Occident va caure l'any 476 dC, quan Odoacre, un general bàrbar, va entrar a Roma, la va saquejar i la va destruir.
• L'últim emperador de Roma es deia Ròmul Augústul.