Història de Roma: Expansió i Societat

Societat Romana durant la República

Durant la República, la societat romana va experimentar canvis profunds. L'expansió territorial va portar a una concentració de poder, especialment econòmic, en mans de l'ordre eqüestre. Aquests controlaven les finances, la indústria i el comerç, constituint un pilar de l'administració que competia amb l'ordre senatorial.

Ordres Socials

• Patricis: Van mantenir el seu prestigi i prerrogatives, però com a classe política es van diluir dins de l'ordre senatorial. Els senadors patricis eren anomenats patres, mentre que els altres eren anomenats conscripti.
• Plebeus: La majoria eren camperols que van suportar el pes de l'expansió imperialista. A diferència de les classes dominants (senadors i cavallers), l'engrandiment de Roma va significar la seva ruïna. Molts van acabar sense ofici ni benefici (proletarii, que només tenien la seva prole, els fills), sobrevivint gràcies a la beneficència pública o privada.
• Esclaus: Van augmentar sense mesura a causa de les contínues guerres, convertint-se en la mà d'obra que feia funcionar tots els sectors econòmics (economia esclavista). El seu comerç va esdevenir un negoci molt productiu.

Ciutadans i Súbdits

Hi havia una distinció clara entre els ciutadans de Roma i els súbdits de l'Imperi. Els primers tenien reconeguts drets polítics i privats. La ciutadania romana era un privilegi fortament controlat: no va ser reconeguda a Itàlia fins al segle I aC, i a les províncies es concedia amb comptagotes, com a recompensa individual o col·lectiva per serveis prestats.

Història Externa: De Urbs a Imperi

Durant l'època republicana, el domini de Roma es va estendre progressivament des de les ribes del Tíber fins a abastar el conjunt de pobles riberencs del Mediterrani (Mare Nostrum). Aquest procés, llarg i complex, va ser dirigit pel Senat i executat per les seves legions i magistrats.

Fases de l'Expansió Romana

Segle V i Primera Meitat del Segle IV aC

Conquesta del centre d'Itàlia. Roma va haver d'afrontar durant la primera meitat del segle IV aC els atacs gals del nord d'Itàlia, que van conquerir la ciutat dues vegades, la més tràgica l'any 390 aC.

Segona Meitat del Segle IV i Primera Meitat del Segle III aC

Els romans conquereixen el sud d'Itàlia. Primer van aconseguir dominar els samnites, després de tres guerres, i finalment van imposar el seu domini sobre les pròsperes colònies gregues, amb la victòria sobre Tàrent i el seu aliat, el rei grec Pirros.

Segona Meitat del Segle III aC: Guerres Púniques

• Primera Guerra Púnica (264-241 aC): Va acabar amb l'expulsió dels cartaginesos de Sicília, que va esdevenir la primera província de l'Imperi Romà.
• Segona Guerra Púnica (219-202 aC): Es va desencadenar quan Cartago va atacar Sagunt. Anníbal va envair Itàlia pels Alps i va derrotar els exèrcits romans en batalles memorables com la de Cannes. Els romans van atacar Cartago a Hispània. Una primera expedició l'any 218 aC a Empúries va ser derrotada a la Bètica; una segona, comandada pel jove Publi Corneli Escipió, va vèncer els cartaginesos, els va expulsar de la Península i els va atacar al nord d'Àfrica. Anníbal va tornar per defensar Cartago, abandonant la seva empresa a Itàlia, i va ser derrotat per Escipió a Zama l'any 202 aC.

Primera Meitat del Segle II aC

• Conquesta de l'interior i l'oest de la Península Ibèrica, després de vèncer la resistència dels lusitans, entre els quals va destacar el cabdill Viriat, i dels celtibers, que van lluitar a mort a Numància. La Península va ser dividida en dues províncies: Hispània Ulterior (sud i oest) i Hispània Citerior (centre i est).
• Conquesta de Grècia, després de derrotar Macedònia, pàtria d'Alexandre el Gran. Grècia va ser dividida en dues parts: Macedònia (nord) i Acaia (sud).
• Destrucció de Cartago (Tercera Guerra Púnica, 146 aC) i conversió del seu territori en la província romana d'Àfrica.
• L'anomenada Àsia Menor, la zona costanera de l'actual Turquia, es va convertir en la província d'Àsia.

Segle I aC

• Orient: Roma va estendre el seu imperi fins al mar Negre, Síria i les illes de Xipre i Creta.
• Occident: A mitjans de segle (60-51 aC), Cèsar va conquerir les Gàl·lies.