Història de Roma i Art Etrusc: Períodes i Influències

Història de Roma i Art Etrusc

Períodes de la Història de Roma

Monarquia (s. VIII-VI aC)

Des de la seva fundació, Roma va ser governada per 7 reis. A l'última època de la monarquia, Roma va ser ocupada i dominada pels etruscs. Gran desenvolupament econòmic.

República (s. VI-I aC)

Els romans van expulsar els reis etruscs i van introduir la República. En aquesta època, Roma aconseguirà la seva màxima expansió territorial: la península Itàlica, i s'enfrontarà a Cartago pel domini del Mediterrani. Conquerirà Grècia i una gran part del Mediterrani oriental.

Imperi (s. I aC - V dC)

Octavi August és nomenat emperador. Tots els poders civils i militars requeien en la seva persona. Pax Augusta: màxima expansió i prosperitat. Al llarg del s. I dC, l'Imperi Romà va continuar expandint-se.

La crisi del s. III dC, la pressió dels pobles germànics, la dificultat de governar un imperi tan extens i la falta d'autoritat per part dels últims emperadors, portaran a la desintegració de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476.

L'any 380, s'aprova l'Edicte de Tessalònica, pel qual les creences politeistes són substituïdes pel cristianisme, nascut a Palestina al s. I.

Fi de l'Imperi Romà

• Imperi Romà d'Occident: 395 a 4 de setembre de 476 (associat a l'Art Paleocristià).
• Imperi Romà d'Orient: 395 al 29 de maig de 1453 (associat a l'Art Bizantí).

Antecedents: L'art etrusc

Amb l'expulsió dels etruscs el 509 aC, es pot parlar de Roma, però no d'art romà fins al s. II aC.

Períodes de l'art romà

Es diferencien dos períodes:

• Republicà (s. III-I aC): influència grega i etrusca.
• Imperial (s. I aC - V dC): inclou l'art tardoromà iniciat al s. III dC. L'art com a instrument d'ostentació del poder (sobretot durant l'època imperial). Es construeixen grans edificis públics i privats a totes les ciutats conquerides.

Referents històrics

L'art etrusc es presenta com una barreja de l'art grec i l'art oriental.

L'arquitectura etrusca

Aportacions a l'arquitectura romana

Aportacions de l'arquitectura etrusca a l'arquitectura romana:

1. Ús de l'arc de mig punt i la volta.
2. Ús habitual de la fusta i la rajola.
3. Model de temple (a partir del temple grec).
4. Ordre arquitectònic toscà.

Els temples etruscs

L'edifici més important. Deriva del temple grec, però té planta quadrangular, s'aixeca sobre un podi i té una sola entrada o escalinata frontal. La meitat anterior està ocupada per columnes i l'altra meitat, la cel·la, està dividida en tres naus (en honor als tres déus principals: Júpiter, Juno i Minerva). A més, els alers del sostre sobresurten molt de la superfície del temple.

Són pseudoperípters (columnes adossades).

L'ordre toscà

Deriva del dòric, però la columna té base i el fust és llis, no estriat. Capitell geomètric, arquitrau llis, fris senzill sense tríglifs, ni mètopes ni cornisa.