Història de Roma: Ab Urbe Condita de Titus Livi

Història de Roma: Ab Urbe Condita

Ab Urbe condita (literalment, «Des de la fundació de la Ciutat») és una obra monumental escrita per Titus Livi que narra la història de Roma des de la seva fundació, datada al 753 a. C. per Marc Terenci Varró i alguns investigadors moderns. El llibre va ser escrit per Titus Livi (59 a. C. - 17 d. C.) i és freqüentment referit com a Història de Roma o Història de Roma des de la seva Fundació. Els primers cinc llibres van ser publicats entre els anys 27 a. C. i 25 a. C.

Originalment escrit en 142 llibres, només 35 han sobreviscut fins als nostres dies. El primer llibre comença amb el desembarcament d'Enees a la península itàlica i la fundació de Roma per Ròmul i Rem i acaba amb l'elecció de Luci Juni Brut i Luci Tarquini Col·latí com a cònsols l'any 502 a. C. (segons la cronologia de Titus Livi; Varró el data l'any 509 a. C.). Els llibres II a X expliquen la història de la República romana fins a les Guerres Samnites, mentre que els llibres XXI a XLV narren la Segona Guerra Púnica i el final de la guerra contra Perseu de Macedònia.

Els llibres restants són preservats per un índex sumari del segle IV, anomenat Periochae, excepte pels llibres CXXXVI i CXXXVII. No obstant això, aquest índex no va partir del text original de Titus Livi, sinó d'una edició posterior que s'ha perdut. Hi ha un índex similar en un papir trobat a la ciutat egípcia d'Oxirrinc i que avui es troba al Museu Britànic, i que recull el contingut dels llibres XXXVII a XL i XLVIII a LV. No obstant això, es tracta d'un document malmès i incomplet.

Els llibres XLVI - LXX tracten l'època fins a la Guerra Social de 91 a. C. El llibre LXXXIX inclou la dictadura de Sila en 81 a. C. i el llibre CIII conté una descripció del primer consolat de Juli Cèsar. El llibre CXLII acaba amb la mort de Neró Claudi Drus en 9 a. C. Mentre que els primers deu llibres abasten un període de més de 500 anys, una vegada que Titus Livi va començar a escriure sobre el segle I a. C. va dedicar gairebé tot un llibre a cada any.

Entre les seves pàgines es troba la primera ucronia coneguda: Titus Livi imaginant el món si Alexandre el Gran hagués iniciat les seves conquestes cap a l'oest i no cap a l'est de Grècia. La col·lecció és vital per a moltes descripcions, retrats, històries i altres projectes referents al Regne i a la República de Roma. Encara que es tracta d'una obra amb un cert biaix, conté moltes referències a fonts, i presenta una història general de Roma en un bon estil literari que facilita la seva comprensió i lectura. No obstant això, la fiabilitat de l'obra ha estat qüestionada sovint, ja que Titus Livi era romà i els seus relats moltes vegades semblen tendir a glorificar al seu propi poble. Tot i això, els llibres són d'un incalculable valor, ja que reflecteixen les reaccions dels propis habitants de l'antiga Roma davant els esdeveniments històrics, els seus interessos i les seves diverses costums i tradicions. Altres fonts, com Les vides dels dotze cèsars de Suetoni, solen coincidir amb Titus Livi quan tracten períodes de temps que estiguessin coberts per la Història de Roma.

A la fi del segle IV, els polítics Viri Nicòmac Flavià i Api Nicòmac Dexter van produir una edició corregida de l'obra de Titus Livi. Tots els manuscrits dels primers deu llibres de Ab Urbe condita que van ser copiats a través de l'Edat Mitjana parteixen d'aquest manuscrit únic, gràcies al qual els llibres han sobreviscut.