Història de la Revolució Industrial: De la Màquina de Vapor al Capitalisme

La Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que es van produir per primera vegada a Gran Bretanya a mitjan segle XVIII i van donar lloc a una transformació profunda de l'economia i la societat.

Revolució Demogràfica

Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement que es coneix com a revolució demogràfica.

Les causes del canvi demogràfic van ser l'augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i la medicina. Una millor alimentació va fer que la gent resistís millor les malalties, que van anar desapareixent.

Va disminuir la mortalitat i es va produir un increment de la natalitat.

Revolució Agrícola

Creix la població i creix la demanda de menjar, i pugen els preus, cosa que va fer que els propietaris milloressin la producció. Es van aprovar les lleis que posaven fi a l'antic sistema senyorial i la terra es va convertir en propietat privada. Es va substituir el guaret per plantes farratgeres (sistema Norfolk) i es va produir una mecanització de les tasques agrícoles.

L'Era del Maquinisme

Les Màquines, el Vapor i les Fàbriques

Juntament amb el creixement de la població i la producció agrícola, un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica. Les primeres màquines eren molt simples, però eficaces, i van augmentar la producció i van baixar els costos de producció, cosa que va fer vendre més barat, augmentar la demanda i obtenir més beneficis.

Les primeres màquines que es van introduir anaven per la força humana, després per la força hidràulica, però la que va revolucionar va ser la de vapor.

Sistema Fabril:

Concentració d'obrers i màquines en grans edificis industrials: les fàbriques, on cada obrer fa una petita part de la cadena de producció.

La Indústria Tèxtil

A Gran Bretanya, el primer comerç que es va mecanitzar va ser el del cotó, primer en el filat i més endavant en el teixit. Al segle XVIII hi havia un gran comerç d'indianes, un teixit de cotó estampat procedent de l'Índia. Per a poder-ne fabricar més, es va aplicar la llançadora volant, que va augmentar la velocitat del procés del teixit. Més endavant, màquines de filar i, finalment, el teler mecànic.

El Carbó i el Ferro: La Siderúrgia

Un altre sector pioner de la indústria va ser la siderúrgia. El carbó de coc va permetre una producció de ferro més gran. Més tard, el convertidor va transformar el ferro en acer.

La Revolució dels Transports

L'increment de la producció agrícola i industrial no tenia sentit si no era possible fer arribar les mercaderies a la població. Una sèrie d'innovacions van revolucionar els transports i van permetre l'augment del comerç.

El Ferrocarril i el Vaixell de Vapor

A mitjan segle XVIII, el ferrocarril s'utilitzava a les mines per a transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails. Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que evitaven el descarrilament. El fenomen realment innovador va ser la locomotora, que accionava el ferrocarril mitjançant la màquina de vapor. Més tard, la màquina de vapor es va aplicar als vaixells i els vaixells de vapor van substituir els de vela.

L'Increment del Comerç

La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat que no es produïa per a l'autoconsum, sinó per al mercat. La millora dels transports va augmentar el comerç interior. El comerç exterior també es va incrementar a mitjan segle XIX.

Proteccionisme:

Defensa de la indústria nacional mitjançant impostos sobre les importacions.

Lliurecanvisme:

Política econòmica que suprimeix les traves a la lliure circulació de productes entre els països.

Capitalisme Industrial

La Revolució Industrial va originar el capitalisme com a model econòmic i el liberalisme com a doctrina política que el sostenia. Des de Gran Bretanya es van estendre a la resta d'Europa, els EUA i el Japó.

El Liberalisme i el Capitalisme

Una sèrie de pensadors britànics van definir a les darreries del segle XVIII el liberalisme econòmic. Adam Smith va postular que l'interès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l'economia. Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l'oferta i la demanda. L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i ha de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

Els Bancs i les Finances

Els bancs van esdevenir una institució molt important en el desenvolupament del capitalisme perquè subministraven capital a les empreses. La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors que deixaven els seus diners en dipòsit i els industrials que necessitaven capital per a invertir. Les empreses exigien grans aportacions de diners que un sol empresari no podia subministrar. Van aparèixer les societats anònimes, mitjançant les quals el capital que necessitava una empresa es partia en accions que podien ser comprades i venudes en la borsa de valors.

L'Expansió del Capitalisme Industrial

Al començament del segle XIX, la indústria es va estendre a països com França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil. Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els EUA i el Japó també es van industrialitzar. Al sud d'Europa van coexistir regions industrials i zones essencialment rurals. Quasi tota l'Europa Oriental es va mantenir al marge del procés d'industrialització fins al segle XX.

La Segona Fase de la Industrialització

A les darreries del segle XIX, el món va entrar en una nova fase del procés d'industrialització, la Segona Revolució Industrial, en la qual el lideratge de Gran Bretanya es va estendre i va ser compartit per Alemanya, els EUA i el Japó.

Noves Fonts d'Energia i Indústries

La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques, mentre que l'alternador i el transformador van fer possible el trasllat de corrent elèctric. El petroli es va començar a extreure als EUA a mitjan segle XIX. La invenció del motor d'explosió va possibilitar la utilització com a combustible per a automòbils.

La metal·lúrgia va adquirir un gran impuls. La indústria dels cotxes, amb la invenció de Henry Ford del cotxe utilitari, va aconseguir una gran expansió pels EUA. La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya gràcies a la fabricació de nous adobs, pesticides, productes químics, tints i fàrmacs. Finalment, gràcies al ciment armat, es van construir els primers gratacels.

Una Nova Organització Industrial

A les darreries del segle XIX, la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d'augmentar la productivitat, disminuir el temps utilitzat i reduir els costos de fabricació.

Taylorisme:

Fabricació en cadena, és a dir, la divisió del procés de producció en tasques molt específiques utilitzant màquines de gran precisió.

Càrtel:

Acords entre diferents empreses.

Trust:

Fusió d'empreses.

Holding:

Grup financer que té la major part de les accions d'un conjunt d'empreses i bancs.

Monopoli:

Dret exclusiu d'una empresa a comercialitzar un producte.

La Nova Societat Industrial

La societat industrial es va dividir en dos grans grups: la burgesia i el proletariat.

La Burgesia

Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques. També hi havia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comercials. Per davall, empleats i botiguers (petita burgesia). Els seus habitatges, ricament decorats amb servei domèstic, la seva manera de vestir i divertir-se es van imposar com el model social que calia imitar.

Els Obrers (Proletariat)

Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Eren el grup més nombrós i el més desafavorit en la nova societat. Treballaven de 12 a 14 hores i els salaris eren insuficients per a mantenir una família. A més, els tallers no tenien condicions higièniques, fet que feia agafar malalties als treballadors.

Ludisme:

La protesta obrera amb la destrucció de màquines i la crema d'establiments industrials.

Societats de Socors Mutus:

Organització que, per mitjà del pagament d'una quota, s'encarrega de socórrer les necessitats dels seus associats (atur, malaltia, mort).

Marxisme, Anarquisme i Internacionalisme

El Marxisme

A mitjan segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l'explotació de la classe obrera i van defensar la necessitat d'una revolució. A partir de finals del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes (sufragi universal, impost progressiu sobre la renda, jornada laboral de 8 hores).

L'Anarquisme

Tres principis bàsics: exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social, la crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva, i el rebuig a l'autoritat.