Història de la Revolució Industrial: Economia, Societat i Tecnologia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,52 KB
Revolució Industrial: Creixement Demogràfic i Agrícola
La Revolució Industrial va ser el resultat dels canvis econòmics i tecnològics produïts per primera vegada a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII. En aquella època, la població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput, especialment a la Gran Bretanya.
Les causes d'aquest canvi demogràfic van ser l'augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i la medicina, que van significar una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat. Com a conseqüència d'aquest creixement demogràfic, va augmentar la demanda d'aliments i l'alça dels preus, cosa que va dur els propietaris a millorar la producció agrícola.
Per això, es van dur a terme dues transformacions clau:
- Es van aprovar les lleis que posaven fi al sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. D'aquesta manera, la propietat senyorial es va convertir en propietat privada.
- Es van introduir noves tècniques de cultiu (substitució del guaret i progressiva mecanització), així com nous cultius.
Expansió de la Industrialització i Comerç
La industrialització va veure la incorporació del ferrocarril, utilitzat per transportar minerals, i la màquina de vapor aplicada al transport marítim, donant lloc al vaixell de vapor. Aquests avenços van desenvolupar l'economia de mercat mitjançant el comerç interior i exterior. En el comerç exterior, es van enfrontar les posicions del lliurecanvisme i del proteccionisme.
El Capitalisme Industrial i Liberalisme Econòmic
El liberalisme econòmic va ser teoritzat per Adam Smith. Les seves bases són:
- El motor de l'economia és la recerca del màxim benefici.
- El mercat s'equilibra en funció de la relació entre l'oferta i la demanda.
- L'Estat no ha d'intervenir en l'economia.
El capitalisme s'estructura com un sistema en el qual un grup social reduït, la burgesia, posseeix la propietat dels béns de producció, mentre que els treballadors sense propietat es lloguen a canvi d'un salari. Els elements consolidats d'aquest sistema van ser els bancs, les societats anònimes i la borsa de valors.
Segona Fase de la Industrialització: Energia i Producció
La segona fase de la industrialització va produir un canvi energètic fonamental amb la introducció de l'electricitat i el petroli. Aquests nous recursos van suposar canvis en l'organització de la producció i van desenvolupar les produccions en sèrie. A més, aquesta fase va impulsar la concentració industrial amb l'objectiu de restringir la competència.
La Nova Societat Industrial: Burgesia i Proletariat
La industrialització va organitzar la societat en classes socials: la burgesia i el proletariat. Les seves diferències radicaven essencialment en la riquesa.
La Burgesia
La burgesia es va convertir en el grup hegemònic. Era la propietària de les indústries i els negocis, i el centre de la vida social. S'agrupava en tres sectors: la gran, la mitjana i la petita burgesia.
El Proletariat Industrial
El proletariat industrial era el sector social més nombrós i més desfavorit. No tenia propietats i es llogava a canvi d'un salari. Les seves condicions de vida i treball eren molt dures, i les remuneracions insuficients obligaven a treballar dones i nens.