Història de la Revolució Industrial: Causes, Desenvolupament i Impacte Social

Factors de la Primera Revolució Industrial

Diversos factors al segle XVIII van provocar la industrialització (mecanització de la producció i noves maneres d’organitzar el treball):

1. Augment de la demanda

• Creixement demogràfic: Millor alimentació i condicions sanitàries amb les primeres vacunes (com la de la verola), iniciant la Revolució demogràfica.
• Creixement del comerç: Rutes transoceàniques per subministrar matèries primeres (com el cotó), gestionades per societats mercantils.

2. La Revolució agrícola

• Canvis en la propietat de la terra: Uns pocs propietaris van comprar moltes terres i les van encerclar per explotar-les amb finalitats comercials.
• Noves tècniques: Arada de ferro, rotació quadriennal sense guaret, perfeccionament del reg i noves espècies (blat de moro, patata i farratges).
• Ramaderia: Es seleccionen espècies que donen més rendiment.

L’augment de la població i la Revolució agrícola van provocar l’emigració a la ciutat de molts pagesos sense feina, que van passar a treballar a la indústria.

La Gran Bretanya, origen de la Revolució Industrial

A mitjans del segle XVIII, la Revolució Industrial comença a la Gran Bretanya degut a:

1. El creixement dels mercats

• L’augment de la població va comportar un augment de la demanda de béns (mercat interior).
• L’expansió colonial va facilitar l'accés a matèries primeres i va crear un mercat alternatiu.
• La gran flota afavoria el comerç amb gairebé tota Europa.

2. Les transformacions agrícoles i el creixement urbà

• L’encerclament dels camps i les noves tècniques van provocar un gran augment de la producció.
• Fort èxode rural (del camp a la ciutat) que va impulsar el creixement urbà.
• Van créixer ciutats amb port (Londres, Liverpool) i les que tenien a prop recursos energètics (carbó).

3. Desenvolupament tècnic i científic

• Es funda la Reial Acadèmia de Ciències Britànica amb investigadors com Isaac Newton (teoria de la gravetat).
• Nous invents per millorar les tècniques de construcció naval i mineria.

4. Pensament liberal

• A la Gran Bretanya triomfen les teories econòmiques liberals d’Adam Smith, donant gran importància al comerç i les activitats industrials.
• Nous sectors socials (la burgesia) participen en la política.

Els canvis tecnològics clau

La indústria tèxtil

La indústria tèxtil és la primera a mecanitzar-se:

• La filadura va ser el primer procés mecanitzat (filadora mecànica).
• A finals del segle XVIII tot el procés estava mecanitzat.
• El cotó americà va substituir la llana i el lli.

La indústria siderúrgica

L'èxit de la indústria tèxtil va incentivar la demanda de màquines com alts forns (per colar el ferro) i es va substituir el carbó vegetal pel carbó mineral.

La màquina de vapor

El 1769 James Watt va crear la màquina de vapor, que va multiplicar la producció i va provocar el sorgiment de les fàbriques, on es va introduir:

• La divisió del treball (especialització dels obrers en una part del procés).
• Jornades laborals de 12 a 16 hores.

La revolució dels transports i del comerç

L’augment de la producció va comportar un augment del comerç mundial. La màquina de vapor va revolucionar el transport, donant lloc al vaixell de vapor i al ferrocarril.

L’impacte del vapor en la navegació

• Els vaixells es van fer de ferro per ampliar la capacitat de les bodegues.
• Es van incorporar cambres frigorífiques.
• Es construeix el canal de Suez (estalviant el 40% del viatge entre Europa i l’Índia).
• La reducció del cost de transport va facilitar l’emigració massiva d’europeus cap a Amèrica.

La revolució del transport terrestre: el ferrocarril

• Els primers ferrocarrils eren per transportar minerals.
• La primera línia de transport de càrrega va ser el 1825.
• La primera línia de passatgers va ser el 1830 (Liverpool – Manchester).

La industrialització sobre la població i les ciutats

Al segle XIX, la població europea va passar de 203 a 408 milions:

Descens de la mortalitat

• Millores d’higiene, sanitat i aigua potable.
• L’esperança de vida va passar de 35 als 50 anys.
• La natalitat alta va accelerar el creixement demogràfic.

Les migracions interiors

• La mecanització de l’agricultura va provocar la migració massiva a les ciutats (Èxode rural).
• El 1800 cap ciutat superava el milió d’habitants; el 1900 ja n'hi havia 12.
• Les ciutats van créixer amb barris sense condicions sanitàries ni serveis al voltant de les fàbriques, amb habitatges precaris.
• Es va dur a terme una planificació urbana en construir eixamples i avingudes on hi vivien les classes altes i mitjanes.

Les migracions transoceàniques

60 milions d’europeus van emigrar a Amèrica per:

• La crisi agrària (modernització del camp).
• Males condicions laborals a les ciutats.
• Abaratiment del transport.

Una nova societat de classes

Les condicions de vida de la classe obrera

• Es cobrava per dia treballat i no es cobrava si l’obrer estava malalt o si l’empresa tancava.
• El salari dels homes era més alt que el de dones o nens.
• Es treballava cada dia, excepte diumenge a la tarda.

Els inicis del moviment obrer

El moviment obrer són les iniciatives dels obrers per millorar les seves condicions laborals i de vida.

Les primeres mobilitzacions i sindicats

El ludisme

Destrucció de màquines de les fàbriques, entenent que robaven la feina als treballadors.

Els sindicats

Utilitzen la vaga com a mecanisme de pressió.

Reivindicacions socials i laborals

• Reduir la jornada laboral.
• Augment del salari.
• Suprimir el treball infantil.
• Millorar les condicions higièniques.
• Assegurances d’atur, malaltia i vellesa.

Reivindicacions polítiques

• Demanda del sufragi universal.

Les doctrines socials

Durant el segle XIX sorgeixen ideologies que busquen millorar les condicions dels obrers:

Marxisme

Ideat per Karl Marx i F. Engels. Defensa la lluita de classes entre els propietaris dels mitjans de producció (burgesia) i la classe obrera. L’objectiu és instaurar una dictadura del proletariat sense classes.

Anarquisme

Teoria que s’oposa a l’Estat, substituint-lo per una societat de ciutadans lliurement associats en sindicats. Els principals teòrics van ser Proudhon i Bakunin.

La Segona Revolució Industrial (a partir de 1870)

A partir de 1870 es va produir la Segona Revolució Industrial degut a molts canvis (nous invents, recursos energètics com el petroli i l’electricitat, noves indústries...).

Les noves indústries

• El sector elèctric: L’aplicació de l’electricitat per a usos industrials i domèstics va substituir el carbó i va facilitar la invenció del telègraf i el telèfon.
• El sector siderúrgic: L’acer va revolucionar la construcció de maquinària, l’enginyeria (ponts i estructures metàl·liques), l’arquitectura (gratacels), la indústria naval i la d’armament.
• El sector químic: Es van inventar nous materials com la goma i els plàstics. La química farmacèutica va inventar l’aspirina, i també es va desenvolupar el sector dels explosius.
• Nous invents: L’aparició de l’automòbil (1886) i de l’avió (1903). A partir de 1895 es va inventar el cinema gràcies als germans Lumière.

Els nous sistemes de producció i concentració empresarial

Van sorgir les societats anònimes, on el capital de les empreses es dividia en accions que les persones podien comprar per ser propietàries d’una petita part del negoci. La forta competència va provocar noves formes de concentració empresarial:

El càrtel

Empreses dedicades al mateix sector es posaven d’acord per controlar la producció, distribució i fixar els preus, i compartien els beneficis.

El trust

Unes poques empreses es posaven d’acord per cobrir totes les etapes de producció d’un article per eliminar competidors i controlar el mercat.

El hòlding

Empreses de diferents sectors controlades per una única empresa que tenia la majoria d’accions (comú als EUA).