Història de la Revolució Industrial i el Capitalisme

Les bases de la Revolució Industrial

La Revolució Industrial designa un conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques iniciades a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII, les quals van comportar un canvi radical. Al segle XIX s'estenen les novetats tecnològiques en l'organització del treball, un nou sistema econòmic, un gran creixement de la població i l'aparició de noves classes socials.

La Primera Revolució Industrial es va caracteritzar per utilitzar el carbó i el vapor aplicats als sectors tèxtil, siderúrgic i de transport, així com per la implantació del capitalisme i una organització econòmica basada en grans empreses.

La revolució demogràfica

A la segona meitat del segle XVIII, primer els anglesos i després la resta d'Europa, la població va sortir de l'estancament i va començar a créixer continuadament. Aquest procés s'inicia amb la desaparició de les mortalitats catastròfiques periòdiques, seguida d'una disminució de la mortalitat ordinària i el manteniment d'una alta natalitat. Això es va deure a les millores en les tècniques agrícoles, en la higiene i en el transport.

La revolució agrària

Es van produir progressos relacionats amb el creixement de la població quan alguns propietaris van acumular grans extensions de terres per treure'n el màxim benefici. També van abandonar el guaret i van introduir noves tècniques de conreu i noves eines; es van centrar en un sol producte i van introduir nous conreus. La productivitat va augmentar i els propietaris van obtenir molts beneficis.

El carbó i la màquina de vapor

Les primeres innovacions tècniques van ser màquines de filar o de teixit manual, o que utilitzaven l'aigua com a força motriu. L'invent que va revolucionar la indústria va ser la màquina de vapor, inventada per James Watt i aplicada a la indústria l'any 1785.

La Revolució Industrial a Anglaterra

La indústria tèxtil

Els primers passos es van donar en el sector del cotó. Els empresaris anglesos adquirien floca de les colònies britàniques i fabricaven fil i teixit de cotó. Els telers van ser la primera innovació tècnica important; amb l'aparició de la llançadora de volant, van augmentar molt la capacitat productiva. Inicialment eren màquines manuals, però l'aplicació de la màquina de vapor a les filadores i, el 1815, als telers, va permetre una localització industrial més lliure, ja no calia situar les instal·lacions prop dels rius per utilitzar l'energia de l'aigua.

La siderúrgia

Aquest sector es va formar pel desenvolupament d'altres indústries i del ferrocarril. Va experimentar un gran creixement cap al 1840, quan va augmentar molt la demanda i es va generalitzar la utilització del carbó mineral. La indústria del ferro va dirigir la producció a la demanda creixent de maquinària per a la indústria tèxtil, l'agricultura i els nous transports.

La revolució dels transports

El transport s'usava fonamentalment per portar el carbó a les fàbriques i comercialitzar els productes agrícoles i industrials. A Anglaterra, les primeres innovacions van ser la construcció de camins aptes per al transport de mercaderies i, sobretot, una xarxa de canals que comunicaven les valls fluvials, millorant el transport interior, un dels problemes més greus del comerç preindustrial.

La construcció del ferrocarril requeria un sector siderúrgic desenvolupat i grans quantitats de diners; per això es van constituir companyies que aplegaven les aportacions de nombrosos inversors. Va augmentar la rapidesa i la capacitat de transport, els preus van baixar i va augmentar el consum.

L'expansió de la Revolució Industrial i el capitalisme

L'extensió de la Revolució Industrial per Europa va ser desigual. Allà on es va desenvolupar, va anar acompanyada d'un creixement de la població, de la demanda de productes, de la modernització de l'agricultura i de l'extensió de la siderúrgia i la xarxa ferroviària. Les revolucions liberals van abolir el règim senyorial i van convertir la terra en una mercaderia. Els propietaris van invertir per millorar les explotacions i van adreçar la producció al mercat, provocant un augment dels excedents agraris i un èxode cap a les ciutats.

L'economia dels estats de l'Europa mediterrània va continuar sent bàsicament agrària, però la industrialització va arribar al nord d'Itàlia, Catalunya i el País Basc. A l'Europa oriental, l'economia de l'Antic Règim es va mantenir, llevat d'algunes zones de Rússia.

El funcionament del sistema capitalista

Es basa en els principis del liberalisme econòmic, formulats per l'economista escocès Adam Smith. Les idees principals són:

• Els preus dels productes varien segons les lleis del mercat (oferta i demanda).
• Com que els preus es regulen sols, els governs no han d'intervenir en l'economia i han de respectar la llibertat de fabricació i compravenda.

Aquesta teoria va fer que els sectors populars quedessin desprotegits. D'altra banda, la industrialització va generar una nova organització del treball: els empresaris aporten el capital per crear l'empresa (instal·lacions i maquinària) i contracten treballadors a canvi d'un salari.

La societat del s. XIX i el moviment obrer

L'augment de la població i la urbanització

L'augment espectacular de la producció agrícola i industrial, juntament amb els avenços científics, van contribuir a un descens important de la mortalitat, mentre que la natalitat es va mantenir alta fins al final del segle.

Les noves classes socials

El nou criteri de divisió social era estrictament econòmic:

• Burgesia: Classe dominant, propietària de la terra, de la indústria i del capital.
• Proletariat i camperols: Treballadors que es dedicaven a treballar a les fàbriques o al camp a canvi d'un salari.

L'origen del moviment obrer

Les males condicions de vida i treball van fer aparèixer moviments de protesta. Fins a mitjan segle XIX no es va disposar d'una ideologia revolucionària ni d'instruments per a un canvi radical. Les primeres protestes van ser de caràcter destructiu (ludisme), però aviat van aparèixer els sindicats per defensar els seus interessos amb dues opcions:

• Ajudar econòmicament els obrers afiliats en cas de necessitat.
• Donar suport a les vagues per pressionar l'empresari i millorar el sou o les condicions (com el Cartisme).

Marxisme, anarquisme i la Primera Internacional

El marxisme

Té tres aspectes bàsics:

• Una minoria s'ha enriquit explotant la majoria.
• La industrialització ha imposat una nova forma d'explotació: els burgesos s'aprofiten del treball dels proletaris.
• Els obrers s'han d'agrupar en un partit polític socialista i promoure una revolució per aconseguir el poder de l'estat i eliminar la distinció entre explotadors i explotats.

L'anarquisme

Pensadors com Mikhail Bakunin defensaven l'abolició de la propietat privada. Sostenien que la lluita dels camperols i obrers no havia de dependre d'un partit polític, sinó lluitar per l'abolició immediata de l'estat i de tota autoritat o poder polític.

La Primera Internacional

Tant el marxisme com l'anarquisme defensaven l'internacionalisme. L'any 1864 es va fundar a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Va contribuir a la difusió de les idees socialistes i anarquistes, però el 1870 va entrar en crisi per discrepàncies ideològiques entre marxistes i anarquistes. Es va dissoldre el 1876, recomanant la creació de partits socialistes nacionals.

La Segona Internacional i el socialisme

La reorganització de la Internacional

A partir de 1880 van aparèixer partits polítics i sindicats d'orientació socialista a Europa, seguint el model socialdemòcrata alemany de 1875. Aquests partits van optar per presentar-se a les eleccions i assolir representació parlamentària.

L'aparició de la socialdemocràcia

A finals del segle XIX, les condicions de vida dels obrers van millorar en els països desenvolupats. Alguns socialistes van qüestionar la necessitat d'una revolució violenta. Les idees d'Eduard Bernstein són conegudes avui com a socialdemocràcia.

La Segona Internacional

Fundada el 1889 a París, va establir el primer de maig com a jornada reivindicativa per la jornada laboral de vuit hores. Es van tractar qüestions com el feminisme (Conferència Internacional de Dones Socialistes, 1907) i la joventut. Els socialistes van condemnar l'imperialisme, però la Internacional no va poder evitar l'esclat de la Primera Guerra Mundial.