Història de la Restauració a Espanya: Reformes, Crisi i Dictadura

El Reformisme Dinàstic i la Crisi de la Restauració (1898-1931)

El Fracàs del Primer Govern Regeneracionista (1898-1902)

El desastre del 1898 va posar de manifest les deficiències del règim de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes. La majoria d'edat del monarca Alfons XIII va marcar el començament d'aquesta nova etapa de la Restauració.

Maria Cristina va donar confiança per formar govern al líder conservador Francisco Silvela. La seva política reformista va proposar un projecte de descentralització administrativa i nous impostos sobre productes de primera necessitat. Això va originar una forta protesta en què els comerciants es van negar a pagar, coneguda com el Tancament de Caixes. Aquest esdeveniment va iniciar un trencament entre les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics, posant fi a l'esperit de regeneració i reprenent-se el torn dinàstic.

Les Reformes de Maura i Canalejas (1902-1912)

Antoni Maura (partit conservador) i José Canalejas (liberal) van mantenir el torn dinàstic i el falsejament electoral, però van intentar modernitzar el sistema.

El Govern d'Antoni Maura (1907-1909)

Maura, cap de govern, va impulsar la "revolució des de dalt", intentant dotar el sistema d'una nova base social ("masses neutres"). Pretenia configurar un estat fort, desbancar els cacics i impedir que les classes populars tinguessin massa protagonisme. Va promulgar una nova llei electoral que va fer més difícil el frau electoral, va aprovar algunes lleis socials i va crear l'Institut Nacional de Previsió i la Llei de Colonització Interior. No obstant això, la Setmana Tràgica (1909) va esdevenir una revolta que va fer caure el seu govern conservador.

El Govern de José Canalejas (1910-1912)

El 1910, José Canalejas (liberal) va assumir el govern. El seu reformisme social va incloure la limitació del poder de l'Església amb la Llei del Candado. Va fer lleis per millorar les condicions laborals, va establir la normativa del treball de la dona i va iniciar la negociació d'una llei de mancomunitats. Canalejas va ser assassinat el 1912 per un anarquista, fet que va marcar la fi d'una etapa de reformisme.

Resum Temàtic: La Crisi de la Restauració i la Dictadura

• A. Regeneracionisme Polític i Forces d'Oposició

  • 1. Govern de Silvela-Polavieja (1899-1900)

    • Intent de reformar el sistema polític (regeneracionisme).
    • Reforma fiscal: oposició amb el Tancament de Caixes.

  • 2. Govern de Maura (1907-1909)

    • Llei Electoral (1907) i lleis socials.
    • Acords amb els catalanistes.
    • Dura repressió de la Setmana Tràgica, caiguda del govern.

  • 3. Govern de Canalejas (1910-1912)

    • Nou reformisme, lleis laborals (Llei del Candado).
    • Canvi del sistema d'impostos i de lleves.
    • Assassinat de Canalejas per un anarquista (1912).

  • 4. Forces d'Oposició al Sistema

    • Republicanisme.
    • Carlisme i tradicionalisme.
    • Obrerisme: socialisme (PSOE, UGT) i anarquisme (CNT).

• B. Evolució del Catalanisme

  • 1. Organitzacions Polítiques

    • Hegemonia de la Lliga Regionalista.
    • Creació de la coalició electoral Solidaritat Catalana (1906).
    • Enfortiment del catalanisme republicà.

  • 2. Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

    • Primer ens d'autogovern català després del 1714: unió de les quatre diputacions catalanes.
    • Gestionada per la Lliga Regionalista.
    • Important tasca de suport a la cultura catalana i foment d'infraestructures.
    • Anul·lada per la dictadura de Primo de Rivera.

  • 3. Campanya per l'Autonomia (1919)

    • Va fracassar per l'oposició del rei, el govern i la campanya anticatalana.
    • Va comportar el deteriorament polític de la Lliga.

• C. Problemes Interns

  • 1. Guerra del Marroc

    • Reclutament de tropes per a la guerra al Rif.
    • Setmana Tràgica: esclat popular per la guerra, fracàs i dura repressió (execució de Ferrer i Guàrdia).

  • 2. Crisi del 1917

    • Impacte de la Primera Guerra Mundial.
    • Juntes de Defensa: manifest contra el govern, reivindicacions professionals.
    • Assemblea de Parlamentaris: reformes polítiques, Corts constituents.
    • Vaga Revolucionària: unió de sindicats obrers CNT i UGT, repressió i detencions.

• D. Descomposició del Sistema (1917-1923)

  • 1. Crisi Política

    • Governs de concentració.
    • Tornada al torn i gran inestabilitat política.

  • 2. Problemes Socials

    • Fi de la conjuntura de la Primera Guerra Mundial: crisi econòmica, Vaga de la Canadenca (1919), tensió social i pistolerisme.

  • 3. Crisi del Marroc

    • Desastre d'Annual (1921).

• E. Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

  • 1. Cop d'Estat

    • Fi de l'inestabilitat política de la Restauració.

  • 2. Característiques

    • Econòmiques: intervencionisme estatal i dirigisme econòmic, política d'infraestructures.
    • Polítiques: suspensió de la Constitució, prohibició dels partits i sindicats, estat corporatiu a imitació del feixisme italià, persecució del catalanisme, solució del problema marroquí amb el Desembarcament d'Alhucemas.
    • Oposició: catalanistes, republicans, moviment obrer i intel·lectuals.

  • 3. Crisi (1930-1931)

    • Rebuig polític i social, fi del suport del monarca al dictador.
    • Dimissió de Primo de Rivera i convocatòria d'eleccions municipals.