Història de la Segona República, Reformes i Franquisme

La Segona República: El fi de la Restauració

La proclamació de la Segona República va suposar el final del sistema de la Restauració. En el moment de la seva proclamació, es va crear un govern provisional amb la funció de redactar una nova constitució i convocar eleccions generals.

Etapes de la República

• 1. Bienni reformista o progressista (1931-33): Període de grans transformacions socials i polítiques.
• 2. Bienni conservador o bienni negre (1933-36): Etapa de paralització de les reformes anteriors.
• 3. Front Popular (febrer 1936 - juliol 1936): Victòria de les esquerres abans de l'esclat de la guerra.

Divisió de poders i la Constitució de 1931

La nova estructura de l'estat es basava en la divisió de poders:

• Executiu: President de la República (elegit).
• Legislatiu: Parlament.
• Judicial: Jutges independents.

La Constitució de 1931 contemplava els drets i les llibertats no solament individuals, sinó també col·lectives: associació, reunió i vaga. Pel que fa al tipus d'estat, es definia com una República unitària centralitzada, però que donava la possibilitat de crear governs autònoms.

Les Reformes de la República

1. Reforma de l'Exèrcit

L'exèrcit era considerat obsolet, endarrerit i majoritàriament monàrquic. Defensaven els drets de la monarquia, però s'havia de reformar per fer-lo modern i fidel a la República. Estava sobredimensionat, amb el doble d'oficials dels que realment es necessitaven.

2. Reforma del Camp

• a) Reforma Agrària: Llei de reforma agrària a l'estat espanyol per redistribuir la terra.
• b) Llei de Contractes de Conreu a Catalunya: La major part de la terra era propietat de burgesos terratinents o latifundistes, mentre que els pagesos eren jornalers o arrendataris que vivien en condicions precàries.

La República es definia com una "República democràtica dels treballadors que s'organitza en règim de llibertat i justícia". Com que la situació no era justa, es va fer la Llei de Reforma Agrària. Els terratinents es van oposar a la llei i van conspirar contra la República. A Catalunya, els rabassaires (pagesos arrendataris) van veure en la Llei de Contractes de Conreu l'oportunitat per aconseguir la propietat de la terra gràcies a l'autogovern.

3. Autogovern i Autonomia de Catalunya

Proclamació de la República per Francesc Macià, primer president de la Generalitat contemporània. Es va redactar l'Estatut de Núria (1931), que incloïa el dret a l'autodeterminació. Tot i no tenir competències plenes en educació, es van crear noves escoles. L'estructura política constava d'un Parlament monocameral (legislatiu), un President elegit pel Parlament i un Consell Executiu. L'estructura administrativa es dividia en comarques i municipis. Lluís Companys va ser el president del Parlament.

4. Reformes Educatives i Culturals

Durant la Restauració, la major part de la població era analfabeta. Amb la República, el nombre d'analfabets va disminuir gràcies a l'escolarització gratuïta i la construcció d'escoles. Es va produir una renovació pedagògica basada en:

• Escola mixta i coeducació: Mateixos estudis, continguts i tracte per a nois i noies.
• Escola activa: Foment de la participació de l'alumne.

5. Reformes Laborals

Es va establir la jornada laboral de 8 hores, vacances pagades de 8 dies i assegurança de maternitat. Hi va haver un augment de sou, tot i que les dones seguien cobrant menys que els homes.

Comparativa de Sistemes Polítics

Constitució 1876 vs. Constitució 1931

Models d'Estat

• Estat Federal: Format per diversos estats (ex. Alemanya, EUA). Cada estat té poder legislatiu, executiu i judicial propi sota un estat federal superior.
• Estat Unitari: Un sol parlament, exèrcit i sistema judicial. L'estat espanyol actual es defineix com un estat de les autonomies.

Reformes Socials i Drets Civils

Relació Església-Estat

Es va establir un estat laic i la secularització dels cementiris. La religió va passar a ser un àmbit privat, prohibint les processons fora de l'església i l'ensenyament religiós a les escoles. Les ordres religioses tenien prohibit ensenyar, fet que va posar l'Església en contra de la República en perdre influència i finançament.

Situació de les Dones

Durant la Restauració regia el Codi Civil Napoleònic (subordinació legal i desigualtat política). Amb la República, les dones van conquerir drets civils: no necessitaven permís del marit o pare, es va instaurar el matrimoni civil i el divorci.

Pel que fa als drets polítics, el 8 de maig de 1931 es va proclamar el sufragi universal masculí; les dones podien ser escollides però no votar. El 19 de novembre de 1933 van ser les primeres eleccions on les dones van votar. La victòria de les dretes va fer que alguns culpessin el vot femení, tot i que hi havia altres raons: la influència familiar, la coalició de les dretes i l'abstenció de la CNT.

El Camí cap a la Guerra Civil

Bienni Negre i Front Popular

Al 1933, les dretes guanyen i paralitzen les reformes. Això va provocar vagues i moviments revolucionaris. El 1936 es tornen a convocar eleccions amb dues grans coalicions: el Front Nacional (CEDA, monàrquics, feixistes) i el Front Popular (republicans, PSOE, PCE), amb victòria d'aquest últim.

La Guerra Civil (1936-1939)

Les causes principals van ser el cop d'estat militar amb el suport de la burgesia industrial, els terratinents i l'Església, que temien perdre el seu poder econòmic i social. La insurrecció es va produir el 17 i 18 de juliol, triomfant només en algunes zones.

Repressió i Intervenció Estrangera

• Bàndol Nacional: Repressió sistemàtica i indiscriminada des de l'estat contra qualsevol opositor. Suport de Portugal, Alemanya i Itàlia.
• Bàndol Republicà: Repressió exercida sovint per grups incontrolats contra el clergat i la burgesia. Suport de l'URSS i les Brigades Internacionals.

Conseqüències i Dictadura

La guerra va deixar conseqüències humanes directes (front, bombardeigs) i indirectes (fam, malalties). Políticament, va suposar la implantació d'una dictadura amb la pèrdua de totes les llibertats d'expressió i premsa.

Comparativa: Dictadura vs. Democràcia