Història de la Segona República: De la Proclamació al Conflicte Armat

La Segona República Espanyola: Reformes, Conflictes i Guerra Civil

Caiguda de la Monarquia i Proclamació de la República

Les eleccions del 12 d’abril van registrar un 67% de participació, molt més alta que la que havia tingut en els últims anys. A nivell global de regidors, van guanyar els monàrquics (26.257 monàrquics / 24.411 republicano-socialistes), però a les capitals de província, de les 50 províncies, en 41 van guanyar les candidatures republicanes. El 14 d’abril, als Ajuntaments d’Eibar i de Barcelona, es va proclamar la República. La monarquia no va poder superar la crisi.

Es durien a terme una sèrie de reformes que tindrien com a objectiu canviar i solucionar els problemes del país. Aquestes propostes, que s'anirien aprovant, no agradarien a ningú (ni als sectors socials als quals anaven dirigides les reformes ni als opositors), i crearien enemics amb els sectors socials i econòmics preponderants.

La Reforma Religiosa i la Laïcitat de l'Estat

El projecte republicà volia un estat on no hi hagués confessionalitat. Es pretenia acabar amb el vincle entre l'Estat i l'Església i posar fi als concordats del segle XIX que havien fet que l'Estat liberal espanyol assumís prerrogatives com l'educació o els sous del clergat. La Constitució recull la no confessionalitat de l'Estat, la llibertat de culte i que no hi hagi pressupostos de l'Estat destinats a l'Església.

• Prohibició de la Companyia de Jesús i dels seus membres, que serien expulsats sota la prerrogativa que, en seguir només el papat, no obeïen la República.
• Es va prohibir que l'Església pogués fer inversions en altres sectors de l'economia espanyola.
• També es van anar aprovant una sèrie de lleis que afectaven l'Església catòlica, com la Llei de Divorci (1932), que tindria una gran oposició.
• Decret de secularització dels cementiris: els cementiris passarien a estar controlats pels municipis.

Això suposaria que l'Església, a partir d'aquell moment, començaria a veure el projecte republicà com un projecte antieclesiàstic. A més a més, es produirien alguns episodis anticlericals, com l'estiu de 1931, quan a Madrid es van cremar algunes esglésies i convents.

La Reforma Militar: Despolitització de l'Exèrcit

La reforma militar seria assumida pel propi Azaña, que seria ministre de la Guerra. L’objectiu era treure l'exèrcit de la vida política espanyola. Es van crear una sèrie de mesures orientades a que l'exèrcit tingués menys efectius, per la qual cosa es va jubilar molts militars per reduir pressupostos. També es va obligar a jurar fidelitat a la Constitució. Aquells que es van negar, van ser apartats de l'exèrcit. Es va buscar col·locar en llocs estratègics militars de fidelitat absoluta al projecte republicà perquè controlessin les tropes. Es van prendre mesures simbòliques com el tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa (on Franco havia estat director). Es van modernitzar les escales suprimint alguns rangs, i s'intentava el sotmetiment de la jurisdicció militar a la civil. Especialment els africanistes, molt intransigents, van ser els que no van estar d'acord amb aquestes mesures.

L'Estatut de Núria i l'Organització Territorial

L'agost de 1930, al Pacte de Sant Sebastià, s'havia acordat que, en cas que es proclamés la República, es buscaria l'aprovació d'un Estatut per a Catalunya que posés fi als problemes. Francesc Macià va proclamar la República Catalana l'agost de 1931 i, davant del nerviosisme del govern, es va acordar que es fundés la Generalitat, que havia de redactar un Estatut d'Autonomia per a Catalunya, el qual seria aprovat per referèndum a Catalunya l'agost de 1931. A Madrid es discutiria si s'havia de mantenir aquell redactat o s'havien d'aplicar modificacions. Aquesta proposta tardaria mesos a discutir-se i aprovar-se, perquè hi hauria part del Parlament que començaria a bloquejar l'Estatut Català. Aquest Estatut acabaria sent forçament retallat. Es diria que l'Estatut s'havia aprovat prèviament a la Constitució, per la qual cosa hi havia incoherències legals. Això seria una frustració important per part de la societat catalana que demanava més concessions. L'Estatut es va redactar al Monestir de Núria un mes després de l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo. En paral·lel, es treballaria en l'Estatut d'Euskadi, que s'aprovaria el gener de 1936 i, per tant, tindria una vida molt curta.

Les Reformes Socials del Bienni Progressista

Millores que buscaven millors condicions laborals per a les classes obreres, reformes socials que es van dur a terme durant aquesta etapa.

La Reforma Agrària: Objectius i Dificultats

El gran projecte seria la reforma agrària, un projecte que intentava donar solució a aquelles demandes que havien realitzat pagesos i agricultors des de les desamortitzacions, és a dir, tenir l'opció d'accedir a la propietat d'aquelles terres que treballaven. S'aprovaria el setembre de 1932 amb moltes dificultats i seria portada als tribunals perquè jutgessin si era constitucional. Tindria moltes dificultats a posar-se en marxa. L'objectiu era redistribuir les terres mitjançant una institució creada per aquesta llei.

Problemes en l'Aplicació de la Llei Agrària

1. Falta d’accés al crèdit: va fallar el projecte de crear el Banco Nacional Agrario.
2. La pròpia complexitat de la llei.
3. La mala organització de l'IRA: es va reorganitzar el 1933.
4. Fre imposat per les legislatives de 1933: es va aturar després de la Revolució d’Octubre de 1934.
5. Oposició: monàrquics, agraris, Lliga Regionalista, CEDA.
6. Problemes tècnics: dificultats de realitzar un inventari.

Les Reformes Educatives: Laïcitat i Modernització

Aparta l'Església de l'ensenyament; l'Estat assumeix l'ensenyament amb la creació d'escoles noves. S'inverteix en formació de mestres i s'implementen projectes educatius contemporanis.

Oposició i Fragmentació Anarquista: Crisi del Govern

Dins de l'anarquisme hi ha sectors en contra de les reformes, que s'han radicalitzat. La CNT-FAI (1927) considerava que «com pitjor, millor». L'agost de 1931 es va produir una revolta a Madrid que seria anticlerical. Revoltes que es van produir a Catalunya, a l'Alt Llobregat, el 1932; a Euskadi també es va produir una revolta el 1932. La revolta de Cadis va portar a la intervenció de la Guàrdia Civil, que va provocar morts. L'actuació de la Guàrdia Civil va ser molt contundent, la qual cosa va portar a una crisi del govern republicà. Sectors més obrers van atacar Azaña per haver liderat una intervenció molt dura contra els sectors anarquistes de Casas Viejas (Cadis). Va ser el principi del fi del govern d'Azaña, a qui se li va plantejar una moció que va superar, però que va portar el Partit Radical de Lerroux a sortir del govern, la qual cosa va fer que el govern no tingués la majoria suficient i Zamora hagués de convocar eleccions.

Causes de la Crisi del Bienni Progressista

• Oposició de sectors conservadors: propietaris del món rural, Església, territori, exèrcit.
• Extrema esquerra.
• Crisi dels partits de govern.
• Crisi econòmica.
• Context internacional.

La CNT va dir als seus afiliats que no votessin, juntament amb el fet que les dretes es van presentar en coalició, de manera que el 19 de novembre de 1933 hi va haver una nova majoria amb la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), que va guanyar les eleccions però no va voler governar, sinó que va donar la responsabilitat de governar al Partit Republicà de Lerroux.

El Bienni Conservador (1933-1936): Desmuntatge de Reformes

Durant el Bienni Conservador (novembre de 1933 - febrer de 1936), es van desmuntar les reformes que havia implementat el projecte anterior: es va aturar la reforma eclesiàstica, es va bloquejar la reforma agrària, es va bloquejar el trasllat de competències i partides pressupostàries que havien d'anar cap a Catalunya, es va bloquejar el projecte d'Estatut basc i es van bloquejar reformes de l'exèrcit. Novament, es va estar en una situació de tensió. Es van indultar els colpistes de l'agost de 1932 i van sortir de la presó.

Les Eleccions de Febrer de 1936 i el Front Popular

Eleccions que va acabar guanyant el Front Popular. El país estava dividit, la qual cosa va portar a la formació d'un nou govern del Front Popular que va tirar endavant propostes que ja havia intentat posar en pràctica anteriorment.

El Govern del Front Popular i l'Escalada de Violència

La violència es va tornar a traslladar al carrer. Aquesta violència va portar nous assassinats. El cop definitiu es va dur a terme amb l'assassinat de Calvo Sotelo el 14 de febrer. L'opció del cop d'estat ja feia temps que es planificava. Les eleccions van accelerar la maquinària. El 17-18 de juliol es va produir un pronunciament. Una part de l'exèrcit es va aixecar sota l'argument que el país estava en una situació caòtica per les reformes del Front Popular i la por a ser un satèl·lit de l'URSS. El PCE va obtenir 17 diputats i Falange Española va quedar lluny d'obtenir representació. Ambdós bàndols van tenir protagonisme en la Guerra Civil.

La Guerra Civil Espanyola: Orígens i Desenvolupament

Cop d'estat el juliol de 1936, militar i amb suport civil afí a projectes monàrquics, carlistes o de la Falange. Aquest cop va triomfar en una part del territori i en altres parts va fracassar, on les autoritats republicanes van neutralitzar l'intent de cop. El paper de la Guàrdia Civil va ser crucial. El país va quedar dividit i es va consolidar el conflicte militar.

Protagonistes del Cop d'Estat i la Junta Militar

• Sanjurjo: l'havia de liderar el general Sanjurjo.
• General Mola: el seu segon i qui va coordinar el cop va ser el general Mola (a Pamplona). La mort de Sanjurjo va provocar un buit sobre qui havia de liderar el cop d'Estat.
• El general Queipo de Llano es va imposar a Sevilla.
• Altres com Fanjul i Goded sonaven. Goded va fracassar en l'intent de prendre Barcelona, i va ser jutjat i afusellat per un Consell d'Estat de la República.

Es va decidir nomenar el general més veterà, el general Cabanellas. Parlem d'una Junta Militar liderada pel general Cabanellas. Aquesta es va reunir a Salamanca i va acabar elegint Franco com a generalíssim. Hi va haver una competència entre Mola i Franco per veure qui arribava abans a Madrid. Un havia d'anar del nord al centre i l'altre del sud cap al centre. Franco es va posar al capdavant de la tropa del protectorat. També va ser important l'ajuda dels italians, que van ajudar a creuar les tropes de Franco amb l'aviació cap a Andalusia. Franco va ajudar Moscardó en la resistència de l'Alcàsser de Toledo. Aquesta competència va acabar el 1937 quan Mola va morir en accident aeri.

La Guerra Civil: Un Conflicte Modern i Brutal

Una guerra que ens remet a una mirada clàssica: enfrontament militar amb dos exèrcits on es van produir batalles importants (Brunete, Guadalajara, Belchite, Ebre, etc.).

L'Evolució de l'Exèrcit Republicà

En el cas republicà va tenir una evolució pròpia: quan el cop d'estat va fracassar, una de les primeres decisions republicanes va ser desmuntar l'exèrcit. La idea era que l'exèrcit no era de fiar i, per tant, s'havia de crear un nou exèrcit, conegut com les columnes milicianes, format per voluntaris de sindicats o partits. El front d'Aragó va quedar estabilitzat durant mesos. Tot això va començar a canviar a partir de l'any 1937 quan es va crear l'Exèrcit Popular de la República amb una estructura clàssica.

La Nova Forma de Fer la Guerra: Tecnologia i Civils

La Guerra Civil va ser una nova forma de fer la guerra; més moderna. Amb l'ús de tecnologia puntual i específica, especialment amb l'ús de l'aviació. Els italians a Líbia o la Primera Guerra Mundial. La guerra es va traslladar als pobles i les víctimes van ser civils. L'aviació italiana, màxima responsable d'aquests atacs, va utilitzar Mallorca com a base, sense necessitat de repostar. Els refugis antiaeris van ser la resposta contra aquests atacs. Ja a la II Guerra Mundial es va fer un pas més en l'ús d'aquesta tecnologia. La Legió Còndor va utilitzar Guernica com a experiment de les noves armes. La Guerra Civil també va ser una batalla de rereguarda, on podem acollir més el concepte de civil. Tot el que coneixem com a rereguarda també va produir un conflicte violent, tant en una zona com en l'altra.

La Repressió a la Rereguarda Republicana

A la zona republicana es va produir una persecució evident cap a aquelles persones que s'oposaven al projecte o que eren properes al projecte que havia triomfat, com l'Església, que va patir devastació en els seus edificis o danys físics; gent de l'alta burgesia; gent monàrquica o carlista; o per qüestions particulars, familiars, laborals, etc. Això és el que la fa un conflicte civil. Els responsables van ser els Comitès Revolucionaris integrats per sectors radicalitzats de l'anarquisme o sectors polítics republicans. Van perdre el control absolut dels carrers i es van veure desbordats per controlar aquests comitès que van néixer a cadascun dels pobles de Catalunya o Madrid, que van quedar sota l'òrbita republicana. Durant uns mesos van liderar aquest procés de revolució i execució.

La Repressió a la Zona Franquista

A l'Espanya franquista es van produir dos moments de repressió: afusellaments i enterraments en fosses comunes. Quan les tropes franquistes van avançar per Andalusia i Extremadura, volien fer un avanç ràpid. Per tant, no volien deixar presoners, la qual cosa va conduir a moments de repressió com els de la plaça de toros de Badajoz. El franquisme va controlar aquests excessos incontrolats a través de judicis militars. La repressió es va acarnissar en les zones tradicionalment revolucionàries com Astúries, Catalunya o Andalusia. Va afectar tot el país a mesura que anaven prenent zones. Fins i tot després de la guerra hi va haver una dura persecució i repressió.