Història i Reglament de la Gimnàstica Artística

1. Història de la Gimnàstica

La gimnàstica és un esport fonamental, relacionat amb les habilitats i destreses del cos humà (desplaçaments, salts, girs, equilibris, suspensions...).

El seu origen es troba a la civilització grega, on l'ideal de persona perfecta incloïa una adequada formació física, espiritual i moral. Utilitzaven l'atletisme i la gimnàstica per aconseguir un cos bell i saludable, creient que la salut corporal es corresponia amb la salut mental.

Durant l'època romana i l'Edat Mitjana, l'atenció al cos estava mal vista, excepte amb finalitats militars.

La Federació Internacional de Gimnàstica es va fundar el 1881. La gimnàstica masculina va participar als primers Jocs Olímpics moderns de 1898 a Atenes, mentre que la femenina es va incloure el 1928.

2. Gimnàstica Esportiva Actual

Avui dia, la gimnàstica artística exigeix una gran tècnica, alta dificultat, perfecció, rapidesa i harmonia de moviments. La interrelació constant entre risc, equilibri i bellesa estètica la converteix en una modalitat olímpica molt atractiva.

3. Característiques Principals

3.1. Esport Individual

La gimnàstica artística és un esport individual. No hi ha interacció directa amb altres competidors, tot i que les puntuacions es comparen. Requereix superació personal, esforç psicològic (disciplina, concentració, voluntat, constància i sacrifici) i domini tècnic.

3.2. Domini Tècnic

• Elements gimnàstics: enllacen acrobàcies (desplaçaments, salts, equilibris, girs, balancejos, suspensions...).
• Elements acrobàtics: elements amb fase aèria (peix, mortal, flic-flac, rodada...) que permeten evolucionar cap a elements més complexos (vertical, tombarelles, roda lateral...).

3.3. Condició Física

• Qualitats físiques bàsiques: resistència aeròbica i anaeròbica, velocitat gestual, força (explosiva) i flexibilitat.
• Qualitats motrius: agilitat, coordinació, equilibri, ritme i domini corporal.

3.4. La Composició

La coreografia ha de ser dinàmica, variada i equilibrada. En la modalitat femenina, els exercicis de terra s'acompanyen amb música. L'aprenentatge és gradual, començant amb tècniques bàsiques i augmentant la complexitat progressivament.

4. El Reglament

La Gimnàstica Artística utilitza un codi de puntuació, similar a la gimnàstica rítmica, patinatge, etc. L'actuació s'avalua per jutges.

4.1. Puntuació

• 1r jurat (2 jutges): valora la dificultat (0-10). Els elements es classifiquen segons la dificultat (A, B, C, D).
• 2n jurat (4 jutges): valora l'execució (10 - penalitzacions). Es resten punts per errades en coreografia, postura, combinació d'elements i caigudes.

La nota final és la suma de la dificultat i l'execució.

4.2. La Competició

Els equips tenen sis gimnastes i un reserva. La competició té dues fases:

• Primera fase: ronda d'exercicis per determinar la classificació individual i per equips.
• Segona fase: concursos per aparells amb els millors classificats de la primera fase.

4.3. Modalitats i Aparells

Modalitat femenina: Terra, Poltre de salts, Barra d'equilibris, Paral·leles asimètriques.

Modalitat masculina: Terra, Poltre de salts, Barra fixa, Paral·leles, Cavall amb arcs, Anelles.

4.4. Tècniques Bàsiques

Algunes acrobàcies bàsiques de terra són: tombarella endavant i endarrera, el peix, verticals, vertical-tombarella, roda lateral, rodada i remuntar.

5. Voleibol

5.1. Història

Creat el 1895 per William G. Morgan. Inicialment anomenat "mintonette".

5.2. Reglament

Objectiu: guanyar tres de cinc sets.

5.3. Accions d'atac i defensa

Servei, toc de dits, rematada, finta, toc d'avantbraços, bloqueig, caigudes.

6. Atletisme

6.1. Història

Origen grec. Restauració als Jocs Olímpics moderns.

6.2. Curses

Velocitat, mig fons, fons, obstacles, relleus, marxa.

6.3. Salts

Llargada, triple salt, alçada, perxa.

6.4. Llançaments

Disc, martell, javelina, pes.