Història de la Reforma Protestant i la Contrareforma

Edat Mitjana: Societat Teocèntrica

Durant l'Edat Mitjana, la societat era profundament teocèntrica: tot el que succeïa s'explicava a través del poder de Déu i les forces divines. Els objectius bàsics eren el treball i el servei a Déu, cadascú des del seu estament. Tota la vida estava centrada en la voluntat de Déu, expressada en la Bíblia i interpretada per l'autoritat eclesiàstica, especialment el Papa. La ciència i l'art s'explicaven per l'acció de Déu. El pensament cristià era universalista i únic.

Edat Moderna: Societat Antropocèntrica

L'Edat Moderna va marcar un canvi cap a una societat antropocèntrica: el més important era l'autonomia de la persona, que esdevenia el referent de la reflexió filosòfica i teològica, així com del saber científic. Els objectius bàsics eren millorar la vida de la persona i satisfer les necessitats diàries. S'accentuen l'ambigüitat i la complexitat de la vida humana, amb el domini de l'individualisme i del subjectivisme, dels nacionalismes, del laïcisme i de la secularització. Hi va haver un interès creixent per les ciències i les arts. El pensament cristià esdevingué plural.

Causes Clau de la Reforma Protestant

La Reforma Protestant va ser impulsada per diverses causes importants:

• Desorientació i malestar provocats pel Cisma d'Occident.
• Atenció deficient dels Papes a la seva responsabilitat com a pastors.
• Petició d'almoines per part del papat per a l'edificació del Vaticà.
• La venda d'indulgències.
• El clergat vivia en la misèria, era ignorant i havia relaxat els costums.
• Poca formació del poble senzill.
• Crítiques humanistes a les universitats.

Figures Clau de la Reforma Protestant

Martí Luter i les seves Tesis

Martí Luter va publicar un plec de noranta-cinc tesis en contra de l'Església Catòlica. Els seus punts principals incloïen:

• La bondat de Déu és la que salva, no pas les obres de les persones.
• Refús de la tradició de l'Església com a lloc de trobada amb Déu i, òbviament, dels ensenyaments que se'n deriven.
• Refús dels mitjans que acosten a la salvació i pretensió d'anul·lar els cultes a la Mare de Déu i als sants.
• Reducció dels sagraments a tres: baptisme, comunió i perdó dels pecats.
• Gran importància a la Paraula de Déu, que ell mateix va traduir a l'alemany.
• Cada comunitat té el dret a llegir i interpretar la Paraula de Déu.

El Papa Lleó X va condemnar les seves tesis. El gener de 1521, Luter fou excomunicat i es va dedicar a la implantació d'una Església protestant.

Joan Calví: Segon Pare de la Reforma

Joan Calví és considerat el segon pare de la Reforma Protestant. Va afegir dos principis protestants fonamentals:

• Déu és sobirà absolut de tots els éssers humans.
• Déu no solament salva, sinó que ja ha decidit per endavant el destí de les persones (predestinació).

L'Anglicanisme: Un Cisma Polític i Eclesiàstic

L'Anglicanisme neix d'un cisma polític i eclesiàstic protagonitzat per Enric VIII, rei d'Anglaterra, i el Papa Climent VII. Aquesta nova branca del protestantisme va entrar amb força en terres angleses.

El Desig de Renovació a l'Església Catòlica (Pre-Trento)

Abans del segle XV, ja es percebia un desig de renovació a l'Església Catòlica, manifestat en:

• Sorgiment de germandats i confraries a Itàlia.
• Retorn a la primitiva observança de molts ordes religiosos i sorgiment d'altres ordes nous.
• Dedicació en profunditat a les seves diòcesis per part d'alguns bisbes.
• Els humanistes cristians van proposar tornar a prendre com a models l'Evangeli de Jesús i una pràctica religiosa més senzilla i personal.

El Papa i la Cúria, però, no n'eren partícips. La difusió dels postulats protestants, però, va portar a la convocatòria del Concili de Trento.

El Concili de Trento: Reforma i Doctrina Catòlica

El Concili de Trento, convocat pel Papa Pau III entre 1545 i 1563, va tenir dos objectius principals:

• Actualitzar i aclarir la doctrina catòlica.
• Renovar la vida pastoral de l'Església.

Les seves reformes més importants van ser:

• Episcopat: Exigència de residència a la diòcesi, visites pastorals i visites periòdiques a Roma.
• Clergat: Creació de seminaris per a la seva formació.
• Litúrgia: Establiment d'un ritu eucarístic únic, conegut com a Missa Tridentina.
• Doctrina:
  • Definició d'Escriptura i Tradició com a fonts del missatge cristià.
  • Reafirmació del Credo.
  • Establiment del dogma del pecat original.
  • Afirmació que Déu dóna la gràcia de la salvació i que la persona hi ha de col·laborar lliurement.
• Ordes Monàstics: Es van reformar, exigint vida comunitària i clausura.