Història de la Reconquesta i Mètodes de Repoblació

La Reconquesta i la Repoblació a la Península Ibèrica

Així doncs, al segle XI comencen el seu camí els principals regnes cristians peninsulars, que inicien el seu avenç cap al sud aprofitant la feblesa del Califat de Còrdova, que estava a punt de desaparèixer (1031). Un fet decisiu va ser la conquesta de Toledo pel rei castellà Alfons VI (1085), el rei i senyor del Cid.

Ja al segle XIII, ens trobem amb dues empentes reconqueridores. Per un costat, el rei de Castella Alfons VIII va aconseguir crear un gran exèrcit amb tropes de Castella, Aragó i d’altres llocs d’Europa, i va derrotar els almohades a la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa (1212), a Jaén. Durant els 40 anys següents, es van anar recuperant diferents ciutats andaluses (Còrdova, Sevilla). Per la seva part, el regne d’Aragó va protagonitzar la conquesta de Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238), dirigides pel rei Jaume I. El cas de Menorca va ser una mica especial: Jaume I va signar amb els musulmans menorquins un tractat d’infeudació a Capdepera, se suposa per les presses que tenia d'anar a la conquesta de València. L'illa menorquina va ser finalment conquerida per Alfons III el Liberal d’Aragó l’any 1287.

A finals del segle XIII només quedava a la Península un regne musulmà, el regne nassarita de Granada, que no va ser conquerit fins al regnat dels Reis Catòlics (1492).

La Repoblació dels Territoris Conquistats

Però l’anomenada reconquesta portava implícit un problema de fons: la repoblació amb cristians dels llocs que s’anaven conquerint per part dels diferents regnes. Aquesta repoblació, que s’anava fent de Nord a Sud, seguint la direcció de la conquesta cristiana, es va fer de diferents maneres en funció de l'època:

1. Repoblació de Pressura o Aprissio (fins al segle XI)

   Al principi de tot i fins al segle XI es va fer una repoblació de pressura o aprissio; és a dir, camperols que ocupen i cultiven terres, sense una planificació prèvia, i, posteriorment, el rei els entregava els documents acreditatius de les terres mentre les poguessin conrear i defensar. Aquesta repoblació es va donar, especialment, a la Vall del Duero.

2. Repoblació Concejal o Municipal (segles XI-XII)

   Entre els segles XI i primera meitat del XII es va produir la repoblació concejal o municipal, que consistia a organitzar un repoblament entorn de municipis o Concejos, als quals se'ls van concedir furs o privilegis que els donaven àmplia autonomia. Aquesta repoblació la trobem a les terres entre el Duero i el Tajo, en el cas de Castella, i a les de la Vall de l’Ebre a la Corona d’Aragó.

3. Repoblació d'Ordes Militars (a partir del segle XII)

   A partir del segle XII es va donar una repoblació d’ordes militars. En aquest moment havien entrat a la Península els Almoràvits, i la reconquesta estava costant molt, i per aquest motiu es van crear les ordes militars, que van establir poderoses fortaleses a La Manxa, Extremadura i Aragó. Aquestes ordes militars (formades per una espècie de cavallers-monjos) eren l’orde de Calatrava, Alcàntara, Santiago i Montesa, i creaven grans fortaleses que protegien els latifundis feudals que anaven sorgint. Aquesta repoblació es va donar a La Manxa, Extremadura i al sud d’Aragó.

4. Repoblació Nobiliària o de Repartiments (segle XIII)

   Al segle XIII es va donar la repoblació nobiliària o de repartiments. Els reis signaven tractats de repartiment en els quals es donaven terres als nobles, ordes de cavalleria o l’Església que participaven a les campanyes militars de reconquesta. Aquests repartiments van originar la implantació del règim senyorial en aquella zona, ja que es van crear grans latifundis en mans de la noblesa, ordes militars i l’Església.