Història de la Ràdio: Evolució, Tecnologia i Impacte Social

Històries de la Ràdio

Històries de la ràdio - Luis Saenz de Heredia

Característiques de la Ràdio

• Codi acústic (no visual)
• Canal sonor/auditiu
• Mitjà “transparent” (permet fer altres coses mentre s'escolta)
• Informació i caràcter persuasiu: immediatesa i agilitat.
• Simultaneïtat de la recepció. Redueix els temps d'elaboració.
• Fins a l'aparició d'internet (ràdio a la carta), la recepció és simultània per a tota l'audiència.
• Creació de climes d'opinió i reaccions col·lectives.
• Interacció: el primer mitjà a introduir-la considerablement. Facilitat de producció; l'audiència participava en el resultat.

Invents Predecessors de la Ràdio

Agustín Rius. 1925: un radiotransmissor es compon d'un generador d'ones contínues i un dispositiu que les moduli, d'acord amb les variacions de la veu. Això s'aconsegueix per mitjà d'un micròfon que transformi les vibracions acústiques en corrent elèctrica rigorosament proporcional.

Evolució tècnica fins a la ràdio.

Molts autors, en paral·lel (s. XIX):

1. Transmissió del senyal a distància, sense cables.
2. Transmissió i registre de sons (veu o música).
3. Autonomia i eficàcia dels equips electrònics.

Guglielmo Marconi, telegrafia sense fils: ràdio (1897).

Importància dels avenços previs.

Necessitats comercials dels països. Colonització.

Antecedents de la Ràdio

• 1780: Luigi Galvani, contracció muscular.
• 1799-1800: Volta. Inventa la pila elèctrica.
• 1832: Samuel Morse, primer prototip de telègraf elèctric. 1844, primera línia (60km), Washington-Baltimore.
• 1837: Michael Faraday, camps de propagació del corrent elèctric.
• 1842: Joseph Henry, naturalesa oscil·latòria de les descàrregues elèctriques.

Descobriment de les Ones Hertzianes

• 1865: James Clerk Maxwell. Força magnètica i elèctrica (4 equacions).
  • Base científica per a l'estudi de les ones hertzianes.
  • Llum -> ones acústiques.
  • Idea de línies de força de Faraday.
  • Concepte d'èter.
• 1875: Alexander Graham Bell, inventa el telèfon. 1874, experiments amb telegrafia acústica: traslladar so a senyals elèctriques. Telègraf saturat comercialment.
• 1876, perfeccionat. 1877, primera línia (Boston).
• 1877, Thomas Alva Edison, fonògraf, que registra i reprodueix so mecànicament.
• 1888, Heinrich Rudolph Hertz. Ones electromagnètiques, com les de la llum i mesurables.
  • ”Longitud d'ona”.
  • Oscil·lador d'ones electromagnètiques (1877): inici de la telegrafia sense fils. L'oscil·lador permet crear i rebre ones electromagnètiques.
  • 1888: Ones acústiques o hertzianes.
  • 1 Hz = 1 cicle per segon.
• 1890-1891: Edouard Brandly. Cohesor, permet la recepció de telegrafia sense fils.
• 1894: Oliver Joseph Lodge. Sistemes de sintonització que milloren la qualitat de recepció.
• 1896: Alexander Stepánovich Popov: 1894: primer receptor d'ones electromagnètiques. Considerat l'inventor de l'antena. Primer a enviar un missatge sense fils, en codi Morse.
• Nikola Tesla. Descobreix el corrent altern i el motor de corrent altern. Experiments de transmissió d'energia sense cables.

L'Invent de la Ràdio: Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi (1874-1937).

Compilació i síntesi de materials existents, més que un descobriment. Fort component d'invent col·lectiu. Relació entre l'altura de l'antena i la distància a cobrir.

És la patent (1897) la que li atorga el títol d'inventor.

No es pensava com a comunicació de masses. Funció econòmica: comunicació de grans companyies amb els seus vaixells mercants.

L'Invent de la Ràdio: Investigació

Burgès. 1894 comença les investigacions amb ones hertzianes.

1895, transmissió 1700m.

Radiotransmissor: reuneix invents previs.

Sense recolzament a Itàlia, marxa al Regne Unit. Servei militar a Itàlia: transmissions amb vaixells i entre vaixells (radiocomunicació marina). Retorn a Londres.

• 1896, presenta investigacions a British Post Office.
• 1897, presenta en premsa, canal de Bristol, 15km.
• 1897, obté la patent de la telegrafia sense fils.

Sense cables costosos, llarg abast, instantània, possibilitat de penetrar en nous àmbits.

• 1897, Marconi Wireless Telegraph Company. Direcció tècnica, participa en un 50% de l'empresa.
• Aviat, estacions transmissores amb finalitat comercial.
• Transmissió d'esdeveniments (Titanic, 1912) o col·laboració en transmissió d'informació a la premsa.
• 1898, transmissió temps rècord d'una regata.
• 1899, servei radiotelegràfic entre el Regne Unit i la resta d'Europa.
• 1907, connexió amb Canadà apta comercialment.
• 1909, premi Nobel de física.

L'Invent de la Ràdio: Comercialització

Altres investigacions aporten:

• 1904, díode, per John Ambroise Fleming (a partir de la làmpada incandescent d'Edison. Substitueix el cohesor i es considera l'inici de l'era electrònica).
• 1906, Lee de Forest. Afegeix un elèctrode: tríode. El denomina “audió”. Permet augmentar la potència del senyal inicial, la seva “amplificació”.
• 1900, Reginald Aubrey Fessenden. Transmissió de veu, més de 10.000Hz.
• 1905, millora la transmissió, 45km, missatge de Nadal a vaixells. Confirmada modulació d'ones electromagnètiques.

Després de la Primera Guerra Mundial, Marconi s'especialitza en ona curta i sistemes de seguretat per a vaixells.

L'Invent de la Ràdio: Monopolització

Interès en l'explotació comercial:

• França: Societé française de télégraphie et telephonie sans fil.
• Alemanya: Telefunken.

Marconi volia establir un monopoli:

• No comunicar-se amb emissores d'altres companyies.
• Denúncies judicials per drets de patent.

Sentències favorables. Ex: BPO (1911), National Electric Signaling Company (1914).

Sense competència a Itàlia o Gran Bretanya, i dominador del mercat a altres països.

RNE i RTVE

Radio Nacional de España, 1937 (Guerra Civil)

Telefunken, regal d'Alemanya.

• Parts oficials de guerra. Ridiculització de l'enemic.
• Altaveu del franquisme, també en política internacional.
• Des del 1939, “diaris parlats”, d'obligada connexió.
• Procés d'internacionalització i planificació de la xarxa.
• 1944, potent emissora (Arganda del Rey). Ja hi havia altres estacions.
• 1945, Madrid, potent emissor d'ona curta, emissions internacionals.
• 1955, Unió Europea de Radiodifusió
• Des del 1957, es va introduint la FM.
• Expansió i diversificació: dècada 1960.
• Xarxa comercial: Radio Peninsular (1962-1973)
• 1964, potents centres emissores territorials, cobreixen tot el territori.
• 1965: Radio 2 o Ràdio Clàssica
• 1979: Radio 3, programes musicals i culturals.
• 1976: Radio 4, primera íntegrament en català des de la Guerra Civil. Autonòmiques s'agrupen al 1988. Des del 1991, només Radio 4 a Catalunya.
• 1989: Radio 5 Todo Noticias. Radiofórmula informativa al 1994.
• 1980, l'Estatut de la Ràdio i la Televisió crea RTVE i una societat per a cada canal.
• 2006, Corporació RTVE. President escollit pel congrés.

Catalunya Ràdio i la CCRTV

• 1982: Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (entre públic).
• 1983, Maig, el Parlament l'aprova.
• 1983, juny, emissions. Al juliol, informatius.
• Promocionar i difondre la cultura catalana.
• 1984: 80% del territori i 90% de la població.
• 1986: delegacions territorials. 1989: desconnexions.
• 1989: líder en audiència per primera vegada.

Models de Programació Radiofònica

Depèn del tipus d'emissora (Classificació J.M.Martí)

1. Tipus d'ona: Emissions intercontinentals (OC), emissions estatals (OL), emissions 100-150km (OM), emissions locals (FM).
   • Determina l'abast i afecta els continguts.
2. Titularitat (propietat de l'emissora): pública, depenen de les administracions, i privada (guany).
3. Tipus d'organització:
   • Depenents de l'estat i enteses com a servei públic (model europeu: BBC).
   • Autònomes o privades, fruit de la iniciativa particular, negoci amb fins lucratius (model americà, RCA)

   Segons la seva autonomia i llibertat:

   • Independents: total llibertat
   • Part d'una cadena: part programació i màrqueting
   • Associades: es vinculen a la cadena, beneficis.
   • Afiliades: parts de programació, assessorament.
4. Tipus de producte:
   • Monoproducte: una sola freqüència
   • Multiproducte: varies freqüències.

Ràdio Generalista o Ràdio Especialitzada

• Generalista:
  • Es dirigeix a tots els públics.
  • Requereix més personal i pressupost.
  • Varietat de continguts i gèneres.
  • Busca la màxima audiència.
  • Duració en funció de l'audiència de cada franja.
• Especialitzada:
  • Audiència més concreta.
  • No persegueix una audiència més general.
  • Menys personal i pressupost.
  • Continguts monotemàtics.
  • Diferents formats o gèneres.
  • Rutina repetitiva -> identificació

Submodels de Blocs o Submodel de Mosaic

1. Blocs:

• Pocs programes.
• Segons el segment d'horari.
• Duració llarga.
• Acostumen a ser magazine (a les grans cadenes)
• Magazine (“contenidor”): programa informatiu amb diversos gèneres periodístics, que inclou espais divulgatius i amb la personalitat del presentador com a fil conductor (J. Cuní).

Aquests espais poden tenir una vida diferenciada.

30% de la graella (als grans gèneres) seria magazine.

Característiques del magazine (J. Cuní):

• Familiaritat amb l'oient.
• Presència de col·laboradors populars i contrastats.
• Seguiment de l'actualitat.
• Continguts diferents amb un marc comú.

2. Mosaic:

• Diversitat i quantitat de programes i formats.
• Un mateix segment horari, cobert per varis programes.
• Duracions molt variables.
• Típic de les cadenes públiques.

3. Calaix de sastre (o de continuïtat):

• Emissores petites, pocs recursos: programació + redifusió o música.

Innovacions a la Ràdio

1. Digitalització i DAB (Digital Audio Broadcasting)

• Elimina prèviament sons imperceptibles per l'oïda.
• Elimina interferències o ecos.
• Multiplicació de canals.
• Serveis d'informació electrònica
  • PAD (Program Associated Data)
  • N-PAD (Not Program Associated Data): sense connexió amb el contingut.

Es generalitza al 2008: necessitat del receptor digital. S'havia regulat al 1999.

Digitalització dels estudis. Producció i emissió.

Programes editors (integren so, textos i fonts d'informació).

2. Radio Data System (RDS), des de 1990.

• En emissions FM, petites quantitats de dades digitals.
• No emissió digital (≠DAB). Senyal digital independent.
• Serveis similars a PAD.

3. Ràdio a internet. Exclusiva online o portal de ràdio tradicional: noves formes de consum i relació amb l'oient

• Ràdio a la carta: descàrrega o online (bit streaming).
  • Podcast (Play-On-Demand+Broadcasting).
  • Fi de la barrera temporal.
• Ràdio en directe: simultaneïtat de l'escolta.
• Notícies escrites, imatges, xats, contacte (mail, foro), newsgroups.

Ràdios Pirates, Ràdios Lliures

Innovacions: transistor, estereofonia, FM.

Radioaficionats -> ràdios lliures

• Relleu generacional.
• No identificació amb continguts ni estil.

Anglaterra 1964: Radio Caroline.

Propagació: especialment França i Itàlia.

Generalització: partits, sindicats, grups financers, periòdics…

• Carença de professionals i recursos
• Ús directe
• Forma de protesta.

Ràdio lliure: les lleis la permeten i reglamenten.

Ràdio pirata: il·legals, segueixen emetent.

1. Comercials: benefici, publicitat.
2. Revolucionaries: transformació de la societat.
3. Sectorials: compromeses amb un grup
4. Epicúries: plaer d'emetre.

• Avançament de les noves tendències radiofòniques.
• Adaptació del mitjà de la ràdio a la societat.

El Vídeo

Hi ha una càmera de TV i una càmera de cinema, que ho enregistrava insonoritzat. Electronicam.