Història de la psicologia: principals escoles i teories

L'estructuralisme de Wundt

Els historiadors de la psicologia consideren el fisiòleg alemany Wundt com el pare de la psicologia científica. Va crear el primer laboratori de psicologia l'any 1869 i la seva obra més important és Elements de la psicologia fisiològica, on va defensar la independència de la nova ciència. Segons Wundt, la tasca de la psicologia era estudiar els continguts mentals (sensacions, imatges, pensaments) per mitjà de la introspecció i l'experimentació. Se'l considera estructuralista perquè pensava que l'estructura de la ment podia estudiar-se en els seus diversos components. Es va dedicar a estudiar la psicofisiologia de la sensació, la percepció i la descripció de la consciència.

El funcionalisme de James

W. James, fisiòleg nord-americà, també es va sentir fascinat per l'estudi de la ment, però va criticar Wundt pel fet d'estudiar l'estructura mental (elements de la consciència) en comptes d'analitzar-ne les funcions. Aquest fisiòleg va estudiar la utilitat i el funcionament dels processos mentals (d'aquí el nom de la seva escola) i la forma en què els organismes lluiten per adaptar-se a un entorn canviant i complex. És important la seva anàlisi de les emocions. James i els funcionalistes van mostrar un gran interès per les observacions objectives i la utilitat dels grups per a la psicologia (persones de diferents edats, malalts mentals joves, etc.). D'aquesta manera, van establir un camí obert cap al desenvolupament de la psicologia aplicada.

La psicologia de la Gestalt

Els psicòlegs alemanys de la Gestalt van criticar l'enfocament analític i associacionista de Wundt. No acceptaven que la percepció fos una unió de sensacions, sinó que pensaven que "el tot és més que la suma de les parts". Percebem totalitats, no un conjunt de sensacions. No podem aprendre res sobre una melodia si n'estudiem les notes aïlladament.

La psicoanàlisi de Freud

Sigmund Freud (1856 – 1939), metge originari de Viena, és el creador de la psicoanàlisi, un dels sistemes psicològics que més han arrelat en la nostra cultura. El seu interès per la neuropatologia el portà a estudiar la histèria i la neurosi, i a buscar-ne els orígens psicològics. Freud es va oposar a la consideració racional de la ment humana (pròpia dels filòsofs grecs) pel fet d'admetre la realitat de l'inconscient i de considerar que la personalitat estava determinada pels instints psicològics. Considerà que les dades conscients són insuficients per explicar el comportament humà. Freud pensava que la realitat fonamental és allò inconscient, que pot ser conegut a través de les seves manifestacions: els lapsus (no recordar el nom d'una persona), els actes fallits (perdre les claus de casa o anar al menjador i no saber per a què), els continguts dels somnis i les fantasies; tot això té un significat que la psicoanàlisi tracta de descobrir. La psicoanàlisi freudiana pot enquadrar-se en la perspectiva mentalista, ja que pretén explicar la personalitat, la motivació i la psicoteràpia considerant la història de la ment. Fa servir la introspecció, l'associació lliure d'idees i la interpretació dels somnis com a mètode terapèutic.

La psicologia com a ciència de la conducta

El conductisme fou la perspectiva dominant durant la primera meitat del segle XX. El creador d'aquest corrent fou Watson, que l'any 1913 va publicar un manifest fundacional en què rebutja la introspecció com a mètode i va orientar la psicologia per camins més objectius. Watson considera la psicologia com una ciència natural l'objecte de la qual és descriure, predir i controlar la conducta. La conducta dels organismes és divisible en elements més simples: estímuls i respostes o reaccions de l'organisme. Quan el psicòleg fa servir el mètode experimental, ha d'estudiar la conducta animal i humana, entre les quals existeix una continuïtat biològica. El conductisme fou desenvolupat pels investigadors de l'aprenentatge Pavlov i Skinner. Pavlov va estudiar la conducta segons els esdeveniments anteriors, mentre que Skinner va descriure la conducta operant, que depèn de les conseqüències del comportament. En l'actualitat, el conductisme té un paper important en la modificació de la conducta, tant a l'escola com a la clínica. Entre les tradicions conductista i cognitiva hem de destacar la teoria de Bandura referent a l'aprenentatge cognitiu social. En moltes situacions aprenem conductes tot observant el comportament d'un model. No aprenem associacions estímul-resposta, sinó representacions mentals, com ara quan inhibim la nostra conducta en observar el càstig d'un company.

La psicologia humanista

Sorgeix a mitjan anys cinquanta. Els autors més representatius són Maslow i Rogers. Més que una escola formalment constituïda, és un moviment que participa d'algunes característiques comunes:

• L'ésser humà és autònom i responsable de les decisions que pren per al seu desenvolupament personal.
• La psicologia ha d'estudiar l'individu globalment, atès que els pensaments, sentiments i accions humans formen un tot integrat.
• La vida humana es desenvolupa en un context interpersonal. La recerca del sentit de l'existència i els valors humans són aspectes fonamentals per a l'ésser humà.

La psicologia cognitiva

A partir dels anys cinquanta, alguns psicòlegs van abandonar el model conductista, basat en estímuls i respostes, perquè el consideraven limitat. Els psicòlegs cognitius subratllen que entre els estímuls i les respostes intervenen processos mentals capaços de transformar la informació proporcionada pels estímuls. L'enfocament cognitiu es basa en l'analogia ment-ordinador. Estudia el que succeeix en la ment d'una persona quan fa una tasca determinada (processos mentals) i com emmagatzema i fa servir el seu coneixement (estructures mentals). L'ésser humà no és un executor passiu de respostes, sinó un processador actiu de la informació que rep de l'entorn. El fet de conceptualitzar allò psicològic com a informació distingeix la psicologia cognitiva de l'antic mentalisme, que considerava que la consciència era contraposada al món natural.

Anàlisi de "El silenci dels anyells"

La Clarice, que aspira a formar part de l'FBI, seguint les instruccions del seu cap ha de visitar una penitenciaria psiquiàtrica d'alta seguretat on el govern manté tancat l'Hannibal Lecter, antic psicoanalista i assassí en sèrie. La seva missió serà intentar treure-li informació sobre els patrons de conducta de "Buffalo Bill", un altre assassí en sèrie que l'FBI tracta de detenir.

L'escena en qüestió és la que presenta aquesta primera trobada entre l'agent i el psicòpata. Una baixada a l'infern. En analitzar l'escena, és curiós veure, en primer lloc, com de tots els reclusos de la penitenciaria psiquiàtrica, l'únic que disposa d'una cel·la il·luminada és Lecter (metàfora de l'extrema lucidesa i capacitat mental d'aquest personatge). Lecter, sociòpata i caníbal amb les seves pròpies normes morals, és també un metge excel·lent i un psiquiatre d'increïble percepció. Apareix vestit amb l'uniforme de pres i saluda la Clarice amb cortesia. El vidre que els separa facilita un pla-contraplà en què sembla que tots dos actors podrien tocar-se, i això incrementa la inseguretat de la trobada.

En aquesta primera trobada, la Clarice comprovarà com el doctor és capaç de tractar-la amb dignitat mentre endevina el seu passat i destrossa les seves defenses, a més d'aterrir-la. Però haurà de tornar-hi diverses vegades, cosa que per a ella suposarà no tant un terror cap al propi Lecter, com cap al seu propi passat, al qual tem molt més.

El mètode Grönholm en la selecció de personal

És una metodologia d'avaluació i selecció de candidats en forma grupal que utilitza diferents tipus d'eines per determinar i mesurar les habilitats del o dels postulants pel que fa als requeriments del perfil del lloc a cobrir.

Avantatges

• Fàcil selecció de candidats.
• Evita pèrdues de temps d'algun supervisor de l'empresa en entrevistes personals.
• Una manera directa d'avaluar els participants.
• Són avaluats en el mateix moment i a través de diferents exercicis.

Desavantatges

• Genera discussió, malestar i egoisme entre els participants.
• Pèrdua del treball en equip.
• Subestimació dels altres candidats.
• Mètode fred d'eliminació de candidats.
• Falta de relació amb persones de l'empresa.
• Són informats que estan sent avaluats tots, no respecte a un perfil, sinó respecte d'un altre.

Interpretació dels somnis: la respiració

Somiar que esteu respirant ràpidament indica que esteu experimentant certa ansietat, tensió o por relativa a una nova situació en la vostra vida de vigília. Si somieu que respireu amb dificultat, una gran incertesa i angoixa l'envaeixen davant situacions que se li escapen de les mans. Somiar que respireu molt ràpid vol dir que esteu en tensió, sentiu ansietat o teniu por davant una situació nova.