Història de la psicologia: Freud, ciència i epistemologia

Freud:

Enfocament clínic, paper de la libido, mecanisme de defensa i jo, mètode que permeti accés a través de l'efectivitat terapèutica, demostració de la veracitat de l'efectivitat, necessitat de haver-te psicoanalitzat. Simptomes es curen per mètode de catarsi (prendre consciència del trauma).

5 enfocaments diferents:

Dinàmic (energia que et porta a fer certa acció); Topogràfic (conscient, inconscient i preconscient); Estructural (allò, jo, superjò); Econòmic (al costat d'energia pulsional hi ha thanatos); Genètic (etapes).

X considerar ciència complir:

Objecte d'estudi: permetre contrastació empírica (què estudia?).

Mètode d'estudi: ha de ser sistemàtic (com ho estudia?).

Objectiu ciència: descriure, predir, controlar i explicar.

Objectes estudi psico científica:

Mentalisme primitiu 1870-1931 "WuWüBreGeEs" (comença preguntant a la gent que té al cap).

Conductisme 1913-1950 "WatSkiNeo" (negava rellevància dels termes mentals per explicar conducta).

Ciència Cognitiva 1950-? "ProNeu" (processos mentals psicològics).

Mètode estudi: Inductiu: particular a general (fulles de trèvol). Deductiu: general a particular (carla psico).

Psico Popular: Utilitzada per comprendre i explicar conducta d'altres persones formulant teories implícites a partir de l'experiència (inducció).

Forma correcta psico: Externa, Zeitgeist, Contextualista.

Forma no correcta: Interna, Personalisme, Presentista.

Particularitats que condicionen la psico: terminologia confusa, problema de mesura, qüestions ètiques (experimentació, recollida de dades, implicacions dels descobriments).

PRÀCTIQUES:

Hipòtesis: (+ general) científic pensa que és veritable però ha de poder ser falsa. Predicció: afirmació basada en dades (+ concret perquè en aquell cas passarà allò). Comprovant predicció, comprovem hipòtesis. Condicions inicials: instruccions de l'experimentador. Supòsits auxiliars: suposem que són veritat però no els posem a prova. Sense els supòsits auxiliars, la hipòtesi perd sentit. // V. Dependent: mesurada. V. Independent: manipulada per experimentador. Factors controlats: coses que penses que poden afectar, llavors les controles. Variables estranyes: factors que penses que no afectaran però en el moment han afectat i no els pots controlar. PREGUNTES: No objectiu ciència vs realitat: analitzar/ objecte estudi ciència: observable/ mètode més adient per fer ciència? Mètode deductiu/ situació generada per experimentació per contrastar hipòtesi: condició inicial/ flogist?: concepte buit/ psico abans del grau: popular/ història psico és: metaciència/ vida personal científic pot influir en teories: Kuhn/ Karl Popper teories científiques són: veritats provisionals/ Karl Popper hipòtesis derivades de teoria: arriscades (falsables)/ Kuhn ciència normal es desenvolupa durant: espai paradigmàtic/ punt de vista en estudiar història de psico: externalista, Zeitgeist i contextualista/ impossible investigar: posició exacta dels xacres/ psico bàsica estudia: processos psicològics superiors/ per resoldre problemes: ciència aplicada/ argument lògic vàlid: conclusió segueix premisses.

BECHER S.XVIII:

proposa flogist (no té significat, és invenció de nova realitat per donar sentit). LAVOISIER: observa que no es perd pes durant la combustió. KARL POPPER: proposa falsacionisme. Ciència substituïda per una millor. Falsable: es pot demostrar que és una teoria falsa o no. Verificacionisme: si tens una hipòtesi buscar dades a favor d'aquesta hipòtesi. Criteri de demarcació: falsació de teories. Tomas Kuhn: períodes d'estabilitat on predomina un paradigma (acord entre la comunitat científica en quin és el mètode d'estudi i com estudia aquesta realitat). Estadi paradigmàtic à acceptació d'un paradigma à ciència normal à ciència revolucionària à nou paradigma. WUNDT: inicia psico 1879 fundant 1r laboratori experimental. Accepten que és possible determinades maneres de la ment humana. Epistemologia: estudia estudis del coneixement. BELL-MAGENDIE S.XIX: fibres nervioses 2 tipus: Aferents: des de perifèria al cervell (fan possible que jo pugui moure la mà). Eferents: fibres nervioses que exclusivament porten des del cervell fins a la perifèria (fa que m'adoni que tingui un objecte a la mà). J.MÜLLER 1801-1858: vies específiques per cada modalitat sensorial. E. DU BOIS-REYMOND 1818-1896: descobreix que la transmissió nerviosa és de naturalesa elèctrica i no mecànica. H.VOL HELMHOLTZ 1821-1894: determina la velocitat de transmissió de l'impuls nerviós (30-40 m/s). DU BOIS I VOL HELMHOLTZ: pacten que existeix una explicació física per a tot. C. DONDERS (Cronometria mental): utilitza el temps de reacció per mesurar processos psicològics. Introdueix VD: Simple (1 estímul i 1 resposta); MIXT (X estímuls i 1 resposta); compost (cada estímul té un tipus de resposta). TD= TRMixt-TRSimple. Primera vegada que es quantifica un procés mental. F.J. GALL (Frenologia): correlacions entre facultats mentals i la forma del crani. Ment = cervell. Mesurant el cervell puc saber com és la meva ment. PIERRE FLOURENS (Estudi dels sistemes): tenim plasticitat i una part del cervell que no era utilitzada pot agafar altres funcions. PAUL BROCCA: com una lesió ens pot informar sobre l'arquitectura del sistema. CARL WERNICKE: descobreix àrea Wernicke a l'escorça cerebral de l'hemisferi esquerre, on està implicat el llenguatge. PHINEAS CAGE: descobreix la personalitat i que està en el nostre cervell. SANTIAGO RAMÓN I CAJAL: les neurones no es toquen entre elles, en realitat hi ha un espai (espai sinàptic). WEBER 1795-1878: interessat pels òrgans sensorials aplica el mètode experimental a la percepció tàctil. Proposa llindar diferencial. Llindar = humbral, depenent de com d'intens és l'estímul, necessites incrementar-ho molt més per notar algun canvi. 1a llei quantitativa de la Psico (llei Weber 1801-1887): relació entre variacions de la intensitat objectiva d'un estímul i la intensitat percebuda (subjectiva) és logarítmica. Psicofísica: disciplina que s'encarrega de posar en relació el món físic amb la nostra percepció. No percebem la realitat com és sinó que el nostre cervell modifica les magnituds reals. Llindar absolut: quantitat mínima d'energia per notar que hi ha estímul.

PLATÓ (427-347 a.C):

Dualisme ontològic: 2 realitats à Món intel·ligible (autèntica realitat a través de raó) i Món sensible (còpia de l'intel·ligible a través dels sentits). Conèixer és recordar: al percebre còpia imperfecta (objecte), recordem la forma perfecta (idea). Epistemologia: teoria del coneixement (quan coneixem el concepte i accedim d'una forma imperfecta). Antologia: teoria de la realitat.

ARISTÒTIL (384-322 a.C):

Monista ontològic: només existeix el món físic. Hileformisme: tota substància constituïda per 2 principis essencials (matèria i forma). Dualisme epistemològic o conceptual: ment i cervell (aspectes de mateixa realitat). A través de la raó coneixem un mateix aspecte de la mateixa realitat. Cervell pot existir sense ment, al revés no per dependència asimètrica. Element bàsic: abstracció. Tot ésser viu té Anima que li dona vida i el potencial depèn de: Anima vegetativa, sensorial o racional.

DESCARTES 1596-1650: 3 mons: mental, diví i físic. Solipsisme: dubte metòdic i cerca d'axiomes (veritat). "Solo se que no se nada". Primer axioma: cogito ergo sum. Res cogitans: "Cogito ergo sum": dubto, llavors existeixo. Jo (entès com una ment). Això que dubta és la res cogitans (cosa pensant). Res infinita: idees innates: perfecció (Déu). Busco dintre de la meva ment i trobo idees perfectes. No pot ser que jo sent un ser imperfecte tingui idees perfectes. Res extensa: Déu garanteix que el món sensible existeix i els sentits i no ens enganyen (causalitat). Necessito una prova que em digui que no estic somiant, que no existeix un geni maligne. No somio perquè Déu perfecte garanteix que el món extern existeix. Dualisme ontològic: interaccionisme. Hi ha realitat que és la meva ment (anima) i el meu cos (ment física) i la meva ment controla el meu cos. HUME 1711-1776: tabula rasa: neixes amb la ment en blanc i és l'experiència sensorial que grava impressions. 2 unitats bàsiques: impressions (sensacions, emocions i passions, immediates de l'experiència) i idees (còpies difuses de les impressions resultat de la imaginació i la memòria). Tot contingut mental ha passat pels sentits. Combinem idees per formar coneixement. Proposta mecanisme atomista de la ment. Atomisme: idees simples com a àtoms. Mecanicista: passa de forma automàtica. 3 principis: contigüitat espai-temps; semblança; causa-efecte. KANT 1724-1804: experiència és necessària però no suficient per al coneixement. No pot haver coneixement sense experiència sensible. Metàfora de l'ampolla (Chomsky). 2 elements perquè existeixi context: categories innates i sensibles. Exemple: ampolla (categories innates) i dades perceptives (sentits) són el líquid. Context suma de 2 elements (ampolla+líquid). Representacionalisme: diferència amb associacionisme perquè és eix passiu en el context i aquí la persona és un element actiu en el desenvolupament. Ment = consciència.