Història de la Prosa Catalana: S. XIV i S. XV (Eiximenis, Metge, Martorell)

La Prosa Religiosa i Moralitzant (Segle XIV)

Al segle XIV, l'Església va entrar en una profunda crisi. L'obra de molts autors va ser un intent de sortir d'aquesta crisi i retornar prestigi a la malmesa figura papal. Destaquen tres figures catalanes:

• Francesc Eiximenis: Autor de Lo Crestià, obra que havia de tenir 13 llibres, però que al final només en va redactar 4, en què s'exposen les idees sobre el dogma i la moral cristians.
• Vicent Ferrer: Autor de nombrosos sermons.
• Anselm Turmeda: Primer català que es va convertir a l'islam. La seva obra La disputa de l'ase és una discussió sobre la superioritat de l'home o l'animal.

La Prosa Humanística

Bernat Metge va ser l'introductor de les idees humanístiques a Catalunya. El 1396 va ser processat i empresonat a causa de la mort en circumstàncies poc clares del rei Joan I. El 1399 va ser rehabilitat pel nou rei Martí l'Humà.

D'aquesta experiència va escriure Lo somni, la seva obra més valorada, que consta de 4 llibres:

1. Mostra el seu escepticisme sobre la immortalitat de l'ànima.
2. És un comentari de l'actualitat del moment.
3. És un blasme contra les dones.
4. És un elogi a les dones, especialment a les reines catalanes.

Bernat Metge és també autor d'obres en vers, totes de mentalitat molt medieval, com Fortuna e Prudència.

La Narrativa del Segle XV

Curial e Güelfa (Novel·la Cavalleresca)

Està protagonitzada per Curial, un jove sense fortuna que, gràcies a la protecció de Güelfa, una dama viuda que se n'enamora, podrà accedir a l'ordre de cavalleria i demostrar-li el seu amor i agraïment. Curial passa per dues proves de fidelitat (es relaciona amb Laquesis i Càmar), però les supera gràcies a la donzella Festa i Melcior de Pando.

La versemblança de la història li dona un aire de modernitat. Els fets es localitzen a Itàlia, França i el Nord d'Àfrica al segle XIII.

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

Escrita per Joanot Martorell entre 1460 i 1468. Narra les aventures de Tirant a la cort d'Anglaterra, a Sicília i a la Mediterrània, on es converteix en un hàbil almirall, i a la cort de Constantinoble, on arriba gràcies a la fama que adquireix i on desenvolupa l'amor amb la princesa Carmesina. Lluita contra els turcs a l'Imperi Bizantí i al Nord d'Àfrica. Quan torna de les campanyes bèl·liques es casa amb Carmesina i és emperador fins a la seva mort.

En la novel·la, hi desfila una mostra variada de personatges amb mentalitat més burgesa que no pas medieval, que transgredeixen les normes. Aquest és un tret de la seva modernitat.

Temes de la Novel·la Total

Tirant lo Blanc ha estat qualificada de novel·la total, ja que desenvolupa tots els temes que caracteritzen el gènere:

• Cavalleresca: Se centra en la biografia d'un cavaller i descriu els combats amb detall.
• Històrica: Perquè podem identificar la geografia i documentar personatges.
• Social: Hi apareixen representats estrats socials (reis, nobles, servents, esclaus).
• Eròtica: Per la importància de l'amor i el sexe.
• Psicològica: Per la profunditat d'anàlisi dels personatges.

Estils Narratius

Tirant lo Blanc és escrita en dos estils diferents i complementaris:

• La valenciana prosa: Un estil culte, retòric i sobrecarregat que consisteix a ampliar i ornamentar la frase catalana sobre el model de la llengua llatina.
• Estil més col·loquial: Reflex de la parla viva valenciana, que es percep en els diàlegs breus i refranys.

Jaume Roig: L'Espill o Llibre de les Dones

Jaume Roig (actiu cap al 1478) és l'autor de L'Espill o Llibre de les Dones (1460). L'obra, escrita en 16.359 versos de 4 síl·labes, és una autèntica novel·la en vers en què predomina l'aversió a les dones i un tractament molt realista dels espais i escenaris on passen les accions.

Narra el que viu el protagonista i com han estat de difícils les seves relacions amb dones. En salva dues de la crítica general: la Verge Maria i la seva muller Isabel Pellisser.

Joan Roís de Corella (Poeta i Narrador)

Poeta i narrador del segle XV. La seva obra en prosa és diversa i de gran contrast. S'hi distingeixen dos vessants:

• Profà: Amb obres com Tragèdia de Caldesa, Història de Jasó i Medea, i Història de Leandre i Hero.
• Religiós: Amb obres com la Història de Josep i la de Santa Magdalena.

És el màxim representant de la valenciana prosa.