Història de la Prosa Catalana: Llull, Cròniques i Curial e Güelfa

Orígens de la Literatura Catalana: Segle XIII

Les obres en prosa escrites al segle XIII són les que marquen el naixement de la literatura catalana. Els autors que inicien aquesta tradició literària són Ramon Llull i els autors de les Quatre Grans Cròniques.

Ramon Llull (1232-1316): Vida i Obra

La personalitat de Ramon Llull és extraordinària des de tots els punts de vista, tant pel que fa a la seva intensa biografia com a la dimensió i importància de l’obra que va escriure. Intel·lectual, místic i il·luminat, poeta i incansable viatger, va tenir una vida llarga i plena de vicissituds, que dedicà principalment a la predicació de la fe cristiana.

Aquest objectiu el va empènyer a voltar pel món, a relacionar-se amb gent de totes les cultures i estaments socials de l’època, i a escriure una ingent obra que compta amb gairebé 250 llibres.

Ramon Llull va néixer l’any 1232 a Ciutat de Mallorca, en el si d’una família benestant de Barcelona que s’instal·là a l’illa quan Jaume I la va conquerir el 1229. Era un home d’una considerable posició social.

L'Experiència Mística i els Tres Objectius

Als trenta-un anys, Llull va tenir una experiència mística (cinc aparicions de Crist a la creu) que el va portar a abandonar la família i el seu entorn social per dedicar-se plenament a servir Déu. Es va proposar tres objectius fonamentals:

1. Convertir els infidels.
2. Escriure una obra que mostrés la veritat cristiana i refutés els errors dels infidels.
3. Intentar convèncer els reis i el Papa de crear monestirs per formar monjos missioners.

Tècniques de Descripció i Recerca

Aquest apartat detalla diferents mètodes per a la recerca i la descripció, aplicables a la creació literària:

• En la memòria: La idea consisteix a veure quina informació podem recaptar capbussant-nos en la nostra pròpia memòria.
• En la imaginació: En aquest cas, la recerca consisteix a ficar-nos a la pell d’aquell qui habita aquests espais per recórrer-los mentalment.
• A la biblioteca: Segurament ens farà detonar mil idees que, d’alguna manera, es posaran a conversar amb les nostres i que ens enviaran en direccions insospitades.
• En la realitat quotidiana: Si cal i en tenim la possibilitat, visitem alguns espais que es relacionin d’alguna manera amb aquell que ens ocupa.

Funcions de la Descripció en la Narrativa

• Donar versemblança a l’acció.
• Col·laborar en el dibuix dels personatges.
• Simbolitzar una idea.
• Nuar els fils d’una trama.

Tècniques Narratives: Dir (Telling) vs. Mostrar (Showing)

Dir (Telling)

Quan anomenem directament el tret de caràcter o l’emoció del personatge.

Mostrar (Showing)

Quan deixem que el personatge actuï perquè el lector pugui deduir com és.

La Novel·la Cavalleresca: Curial e Güelfa

L’any 1876 fou descobert el manuscrit de Curial e Güelfa, que es publicà per primera vegada el 1901 amb aquest títol. Es tracta d’una novel·la anònima, escrita entre 1435 i 1462, que no va tenir cap difusió en la seva època. L’obra narra les dificultats que ha de superar l’amor de la parella protagonista.

Estructura de Curial e Güelfa

Primer Llibre

Se'ns narra com Curial, nascut d'una família pobra, rep una acurada educació gràcies a la protecció de Güelfa, la jove vídua germana del seu senyor natural, el marquès de Montferrat. L'episodi és conegut per Güelfa, que és presa d'un terrible atac de gelosia. Quan Curial retorna a Montferrat, assoleix grans èxits a les justes cavalleresques que s'hi celebren.

Segon Llibre

Correspon a l'anada de Curial al torneig de Melú acompanyat de Festa en representació de Güelfa. Curial és marginat pel rei de França i per la mateixa Güelfa. Novament a Montferrat, aquesta jura no tornar-li a concedir el seu favor fins que tota la cort del Puig de Nostra Dona li demani mercè en nom d'ell.

Tercer Llibre

Després d'un viatge a Terra Santa i a Grècia —on Curial té una singular i erudita visió prop del Parnàs—, naufraga a les costes del Nord d'Àfrica. El protagonista pot tornar a Montferrat, on intenta recuperar Güelfa, que finalment l'acaba acceptant com a marit.