Història i Principis de la Bauhaus: L'Escola d'Art Total

La Bauhaus: Definició i Orígens (1919-1933)

La Bauhaus fou una escola de disseny, art i arquitectura que treballava la totalitat de l’art. Va tenir una durada curta, del 1919 al 1933, quan els nazis la van clausurar. El seu fundador fou Walter Gropius a Weimar el 1919, un dels grans arquitectes del segle XX. Bauhaus en alemany significa «casa de construcció».

Fou la primera escola on es va estudiar i es va dissenyar el disseny industrial. El programa de la Bauhaus, creat per Gropius, propugnava una integració de totes les arts en una mateixa creació o disseny conjunt. La formació dels creadors de la Bauhaus era totalment integral i havien de tenir nocions d’arquitectes, pintors i escultors; a més, experimentaven molt i així coneixien el paper de cada material. Els alumnes utilitzaven la seva creativitat de forma lliure.

Principis Fonamentals i Programa Educatiu

En l’arquitectura, el racionalisme va ser el principal referent de la Bauhaus. Els principis fonamentals de la Bauhaus són:

• Ruptura amb allò tradicional i els estils preestablerts.
• Predomini de la funció sobre la forma.
• Interrelació estreta entre l’arquitectura, el disseny i les ciències aplicades.
• Adequació de l’habitatge als recursos i necessitats humanes.
• Efectiva planificació urbana.

Amb aquests principis es va posar en marxa la producció de mobles, buscant crear productes que fossin funcionals, alhora que representessin un disseny atractiu en el mercat, amb baixos costos de producció.

L'Edifici Emblemàtic de Walter Gropius

L’edifici de la Bauhaus de Walter Gropius a Dessau va ser el més emblemàtic d’aquesta escola. És considerada l'obra mestra del racionalisme europeu, amb una configuració relacionada amb les condicions de la zona on s’ubica, adaptant-se a l’entorn.

La fundació de l’escola es va produir en un moment de crisi del pensament modern i de la racionalitat tècnica occidental en el conjunt d’Europa i particularment a Alemanya.

Les Tres Fases Històriques de la Bauhaus

Fase de Creació (1919-1923)

Moment de la seva fundació on Gropius va exposar els objectius de l’escola en un manifest. Volia vendre productes elaborats per l’escola per deixar de dependre de l’estat. Els estudiants es mostraven flexibles i disposats a fer tot tipus de treballs, sortien de l’escola ben formats i sabien dibuixar, modelar, fotografiar o dissenyar mobles.

• Paul Klee arriba a l’escola el 1920, persona molt culta interessada en els problemes teòrics de l’art, i donà classes de composició.
• El 1922 s’incorporà al projecte Kandinsky, que donà classes juntament amb Klee en el curs de disseny bàsic. La seva ment teòrica fou decisiva per canviar el camí cap a un art més intel·lectual i raonat.

Aquesta primera etapa acaba amb la necessitat de canvi de seu de l'escola a causa de la gran depressió. La primera etapa de la Bauhaus es pot definir com una fase d’experimentació de formes, productes i dissenys, així com d'educadors del disseny.

Fase de Consolidació (1923-1928)

En aquest moment, Theo van Doesburg tingué una influència decisiva en els estudiants i en Gropius, fet que acabaria portant l’escola a agafar un altre rumb. Es substitueix la tendència expressionista per la Nova Objectivitat, un estil de pintura expressionista tot i que molt més sobri. També s’introduïren idees del constructivisme rus. En aquesta època es daten alguns dels més importants escrits teòrics de la Bauhaus en l’àmbit de la pintura.

Fase de Desintegració (1928-1933)

El partit nazi tanca l’escola. Mies Van der Rohe trasllada la Bauhaus a Berlín amb els fons obtinguts arran de la il·legalitat del tancament de contractes. L’escola sobreviuria poc més.

Seus i Directors de l'Escola

L'Escola Bauhaus va tenir la seva seu en tres ciutats:

• 1919 – 1925: Weimar
• 1925 – 1932: Dessau
• 1932 – 1933: Berlín

Estigué organitzada per tres directors:

• 1919 – 1927: Walter Gropius
• 1927 – 1930: Hannes Meyer
• 1930 – 1933: Ludwig Mies van der Rohe