Història: De la Prehistòria al Segle XIX

Prehistòria

Època de la història del ser humà caracteritzada per la falta de documents escrits, però no de documents materials. Es divideix en:

• Edat de Pedra:
  • Paleolític: època de la pedra tallada.
  • Mesolític: època intermitja.
  • Neolític: època de la pedra polida.
• Edat dels Metalls: Es divideix en bronze, coure i ferro.

Edat Mitjana

Època històrica que comença amb les invasions bàrbares i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident en el segle V i finalitza amb el ple Renaixement a mitjan segle XV, i la caiguda de Constantinoble a les mans dels turcs en 1453.

Edat Moderna

Època històrica que succeeix a l'Edat Mitjana, caracteritzada per l'expansió comercial i colonial europea pel món, les guerres de religió a Europa i l'avanç tècnic i científic. Té la seua conclusió amb el triomf de la burgesia sobre les classes privilegiades antigues (clergat i noblesa).

Antic Règim

Sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantindre vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal.

Gremis

Agrupació d'artesans que exercien la mateixa professió, que es prestaven assistència mútua, monopolitzaven una activitat econòmica i controlaven el sistema de producció i els preus.

Manufactures

Primers establiments industrials, on predominava el treball humà sobre l'esforç de les màquines.

Mercantilisme

Doctrina econòmica impulsada per les monarquies absolutes dels segles XVII i XVIII. Es pretén afavorir la producció nacional i frenar les importacions estrangeres, a fi d'acumular la major quantitat possible de metalls preciosos.

Societat Estamental

Tipus d'organització del cos social en grups tancats. Dos d'ells eren els privilegiats –noblesa i clergat– mentre el grup no privilegiat era el Tercer Estat o Poble pla, constituït per la burgesia, llauradors i artesans.

Cicle Demogràfic Antic

Règim de població caracteritzat per unes taxes de mortalitat i natalitat molt elevades, la baixa esperança de vida i l'escàs creixement de la població.

Absolutisme

Sistema polític en el que qui governa concentra en la seua persona els poders legislatiu, executiu i judicial, i pràcticament no té límits al seu poder.

Il·lustració

Moviment cultural del segle XVIII que defén la confiança absoluta en la raó, com a únic mitjà per a entendre i explicar el món. Per als il·lustrats la naturalesa era font de justícia i de bondat, confiaven en la idea d'un progrés il·limitat i propugnaven la tolerància entre els hòmens i entre les idees.

Estats Generals

Assemblea de caràcter medieval a França, que es va reunir poc abans de l'esclat de la Revolució Francesa per a tractar de resoldre el problema de la Hisenda i de la reforma de l'administració. En ella no es votava per cap, sinó per estaments.

Jacobins

Radicals revolucionaris durant la Revolució francesa, el màxim dirigent de la qual va ser Robespierre. La seua ideologia era democràtica, republicana i a favor de les classes baixes. Davall el govern dels jacobins va ser executat el rei, Lluís XVI.

Girondins

Revolucionaris moderats en la Revolució francesa. Buscaven un compromís amb el rei, a pesar de ser republicans. Darrere del seu cop d'Estat contra els jacobins i Robespierre es van fer amb el poder i van executar Robespierre.

Restauració

Època de la història europea en el segle XIX en la que el Congrés de Viena va decidir la volta dels monarques destronats durant el període napoleònic als seus trons. Això va significar la tornada a l'absolutisme.

Congrés de Viena

Conferència internacional celebrada en 1814 de les potències vencedores de Napoleó i la França Imperial. Va significar el retorn dels monarques destronats i l'intent fracassat de tornar a l'Antic Règim.

Revolució Industrial

Transformació accelerada i en profunditat dels sistemes de producció industrial a Anglaterra des de mitjans del segle XVIII, acompanyats d'un canvi ràpid i paral·lel en el sistema d'explotació i producció agrària, caracteritzat pels encerclaments i el “Sistema Norfolk”.

Industrialització

Canvis progressius realitzats en diferents països, amb major o menor rapidesa i segons les regions, que van fer avançar la seua indústria fins a arribar a ser la principal font d'acumulació de riquesa. En gran mida, el capital i la tecnologia venien de l'exterior.

Revolució Demogràfica

Ràpid creixement de la població, caracteritzat per l'augment de la natalitat, el descens de la mortalitat i l'augment de l'esperança de vida. Tot això a causa d'una millor alimentació i millores en la medicina i la higiene.

Sistema Norfolk

Forma d'explotació agrària en la que s'efectuava una rotació quadriennal de cultius, combinant cereals amb naps i plantes farratgeres com el trèvol i l'alfals; amb això s'aconseguia augmentar la fertilitat del sòl amb l'aportació de nitrogen i la d'adobs animals a partir de l'estabulació del bestiar.

Encerclaments o “Enclousures”

Lleis que obligaven en l'Anglaterra del segle XVIII a tancar les propietats, per a fomentar l'ús continuat de la terra i obtindre el màxim benefici. Els animals ja no podien entrar a pasturar en eixes terres.

Escola de Manchester

Corrent de pensament econòmic del segle XVIII, que era de tipus liberal i capitalista. Este corrent defenia l'individualisme, el progrés sense límits, el lliure joc de l'oferta i la demanda, la llibertat d'empresa i la identificació de l’interès individual amb el social (“si jo guanye la societat també es beneficia”).

Societat de Classes

Tipus d'organització de la societat propi del liberalisme capitalista, i en la que hi ha desigualtat econòmica però igualtat teòrica dels ciutadans davant de la llei. La classe alta està constituïda per la Gran Burgesia de banquers, industrials i comerciants; les classes mitjanes per assalariats medis i xicoteta i mitja burgesia i les classes baixes pel proletariat i llauradors.

Sobirania Nacional

Sistema polític d'un Estat en què el poder residix en els ciutadans, que deleguen eixe poder en els representants elegits en les urnes perquè estos discutisquen els assumptes de l'Estat i elaboren les seues lleis en les assemblees representatives (consells, cort, congrés, Senat, etc.

Restauració

Sistema polític dissenyat per les potències vencedores de Napoleó després de la batalla de Waterloo, per a donar estabilitat a les societats de l'Antic Règim i reprimir al nacionalisme i liberalisme revolucionari. En el cas del Regne Unit, este buscava l'eliminació de França com a competidor econòmic capitalista.

Sistema Democràtic

Tipus de sistema polític en el que es dóna una divisió real de poders, el control efectiu del govern pel parlament, el sufragi universal i el reconeixement real de les llibertats públiques: reunió, expressió i associació.

Constitució

Llei fonamental d’un Estat per la qual es regeix la seua organització social, política i econòmica. Totes les lleis, normes, reglaments i actuacions en el dit Estat han d'estar d'acord amb la seua Constitució. Esta pot ser democràtica o no democràtica.

Bismarck

Canceller alemany que va aconseguir en 1871 la unificació d'Alemanya, després de derrotar a França en la guerra franc-prussiana.

Revolució Meiji

Procés accelerat de canvis en el Japó, des de 1868 a 1914. Va consistir bàsicament en la transformació del sistema feudal de Japó en un sistema polític, social i econòmic de tipus capitalista i liberal. Es van conservar no obstant quasi intactes les seues tradicions nacionals i culturals.

Liberalisme

Sistema polític i econòmic que defén la llibertat d'empresa i de l'economia en general, la llibertat individual i la propietat privada.

Ludisme

Moviment que va prendre auge a Anglaterra a principis del segle XIX i que pretenia destruir les màquines que llevaven treball als obrers. Va anar desapareixent en la mesura que van sorgir els moderns sindicats obrers i llauradors.

Cartisme

Moviment social que va tindre el seu origen en la repressió dels treballadors en l'Anglaterra del segle XIX i en la seua exclusió de la participació electoral. Defenien el sufragi universal masculí, el vot secret, un sou per als diputats, el sufragi passiu per als no propietaris i la fi del predomini electoral dels districtes rurals.

Socialisme Utòpic

Corrent de pensament política, social i econòmic que defenia la dignitat de l'individu i la solidaritat col·lectiva. Van elaborar projectes de societats ideals en les que pretenien vore realitzada la igualtat social.

Marx i Engels

Intel·lectuals d'origen alemany que van fundar el socialisme científic i van elaborar el “Manifest Comunista” de 1848. Van tindre un paper molt important en la fundació de la I Internacional Obrera.

Anarquisme

Ideologia radical que defén la igualtat i la propietat col·lectiva, així com la desaparició de l'Estat i la llibertat personal i social sobre una base ètica i amb la recerca lliure del bé comú.

Bakunin

Líder anarquista rus que va anar qui va desenrotllar una primera pràctica diferenciada del moviment anarquista dins de la I Internacional.

Lenin

Líder comunista i revolucionari rus, dirigent del partit bolxevic i fundador de l'URSS.

Creixement Urbà

El creixement viscut a Europa va ser espectacular. En aquest període, la seua població urbana va passar d'un 10% a un 30%. Però el grau d'urbanització era molt diferent entre uns països i uns altres. Depenia del seu nivell d'industrialització:

• En els països on la Revolució Industrial havia sigut més primerenca, el grau d'urbanització va ser més intens. Milions de camperols van abandonar les seues llars i la seua forma de vida per a emigrar cap a les regions urbanes industrials o en busca d'una nova vida a l'altre costat de l'Atlàntic en els països americans.
• Per contra, a finals del segle XIX, la població de l'Europa meridional i oriental era encara majoritàriament camperola. A Itàlia, Espanya i Portugal la meitat de la població seguia amb l'activitat agrària. A Rússia, en començar la Primera Guerra Mundial, el 80% dels seus habitants vivia en el camp.

Condicions de Vida de la Classe Obrera

La nova societat industrial era visible en els grans centres de producció dels sectors tèxtil, siderúrgic o miner. Era un conjunt molt heterogeni de treballadors que compartia una característica comuna: la condició d'assalariats, la dependència de la força de les seues mans com a únic mitjà per a aconseguir un jornal.

• Els obrers especialitzats treballaven en el món dels oficis tradicionals, tenien un salari modest, certa estabilitat laboral, orgull professional i possibilitat de millora social.
• Els obrers industrials havien de suportar unes condicions de treball duríssimes. La disciplina era molt rígida i el ritme de treball marcat per les màquines. En les fàbriques i en les mines eren freqüents els accidents. Els salaris dels homes eren molt baixos. Al Regne Unit treballaven els xiquets de 10 a 15 anys. No existia cap tipus de protecció social.

Moviment Obrer Organitzat

Cartisme

Va ser un moviment de masses, de caràcter polític, que durant una dècada va aconseguir mobilitzar a centenars de milers de treballadors en defensa de la democratització de l'Estat. El Parlament britànic va rebutjar les peticions cartistes i les forces de l'ordre van reprimir amb duresa les vagues, els sabotatges i els intents d'insurrecció que es van prolongar fins a la gran manifestació celebrada a Londres en 1848. La seua repressió i dissolució no va ser una derrota sense conseqüències. A partir d'aquest moment, els governs van assumir la necessitat de negociar amb els representants dels treballadors i d'impulsar reformes socials que milloraren les seues condicions. A més, el moviment cartista va demostrar que era possible mobilitzar a les masses a nivell nacional i que la política no era aliena als interessos dels treballadors.

Socialisme Utòpic

• Robert Owen: Anglès, va millorar les condicions laborals dels seus obrers.
• Pierre-Joseph Proudhon: Francès, defenia la creació de societats mutualistes. Denunciava la propietat privada com un robatori.
• Saint-Simon: Francès, d'ideologia liberal, creia en les virtuts del progrés tècnic i defenia la creació d'una nova societat basada en la producció.
• Charles Fourier: Francès, va denunciar el sistema productiu capitalista com a culpable de l'explotació i misèria dels obrers.

Marxisme

És una teoria socialista elaborada pels alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. Ambdós van publicar en 1848 el Manifest Comunista, text de caràcter propagandístic encarregat per la Lliga dels Comunistes, una societat d'exiliats alemanys. L'obra presenta els principis bàsics de la doctrina social i política:

• La història de la societat es basava en la lluita de classes, el verdader motor de la història. En aquesta època hi havia dues classes enemigues condemnades a enfrontar-se: la burgesia i el proletariat.
• Els treballadors havien d'unir les seues forces per a defendre els seus interessos i llançar-se a la conquesta del poder, desplaçant als polítics burgesos. Principal proclama internacionalista.

Marx, en la seua obra El Capital, va analitzar el funcionament de l'economia capitalista i va arribar a la conclusió que la causa de la pobresa i explotació sofertes pels obrers era la propietat dels mitjans de producció en mans de la burgesia. Els capitalistes acumulaven la seua riquesa gràcies a l'apropiació de la plusvàlua.

Anarquisme

Una altra gran ideologia que defenia l'acció revolucionària dels treballadors. Els seus precedents es poden relacionar amb algunes teories igualitàries de finals del segle XVIII i amb obres de caràcter antiautoritari com les de Proudhon. Però les bases de la doctrina i la pràctica d'acció de l'anarquisme es troben en el pensament i en l'obra de Mijaíl Bakunin:

• Defenia l'acció revolucionària de la classe obrera per a aconseguir la destrucció del sistema econòmic capitalista i acabar amb l'ordre social burgès. A més dels treballadors industrials, incloïa a tots els oprimits.
• Els anarquistes rebutjaven l'acció política, la creació de partits obrers i la participació en les institucions oficials. Creien que, una vegada destruït el sistema capitalista, era necessari també derrocar l'Estat.