Història de la Poesia Catalana: De la Guerra Civil a l'Avantguarda

Context Històric i Cultural

Durant la guerra i la posterior persecució, es van produir canvis significatius. Això va incloure la repressió de la cultura catalana. Un altre fet rellevant va ser la situació durant el franquisme. La primera etapa va estar marcada per la censura, mentre que la segona va veure certs canvis. A partir de 1955, el règim va mostrar una lleugera obertura. L'arribada de la democràcia va marcar un nou període. En la dictadura, malgrat les dificultats, la cultura va sobreviure. Als anys 40, es van viure moments de gran repressió.

Els anys 60 van veure un ressorgiment de la cultura catalana amb l'aparició de noves editorials i entitats per promoure el català. La Nova Cançó va ser un vehicle clau de reivindicació cultural i política, especialment a Catalunya. A les Illes i al País Valencià, els sentiments diglòssics van afectar l'abandonament de l'idioma per part de les classes altes urbanes.

Evolució de la Poesia Catalana

Tot i les circumstàncies històriques, la poesia catalana va continuar el seu desenvolupament. Trobem tres grans corrents principals. El primer es caracteritza per una poesia més íntima i reflexiva. El segon esdevé més compromès socialment. El tercer es centra en l'experimentació formal. Durant aquest període, la poesia va reflectir les inquietuds de la societat. A banda d'aquests autors, distingim altres veus poètiques rellevants. És essencial mencionar la crítica social present en moltes obres. Aquesta és una crítica directa a les injustícies del moment. A la segona dècada del segle XX, també sorgeix un interès per les formes més modernes. Són obres basades en la renovació del llenguatge poètic. Aquesta incorpora noves influències i estètiques. Un exemple destacat és la poesia de Joan Salvat-Papasseit.

La poesia va experimentar una gran diversitat. Els autors van explorar diferents camins creatius. Trobem influències del simbolisme i del modernisme. El neopopularisme va ser un corrent important, buscant connectar amb la tradició. L'autor més representatiu d'aquest corrent va ser Josep Carner. El postsimbolisme va explorar la subjectivitat i la musicalitat del vers. Carles Riba és una figura clau en aquest corrent, amb una poesia d'alta exigència estètica.

Figures Clau i Moviments

BRP va néixer a Mallorca l'any 1913. Va estudiar Filosofia i Lletres a la UB, on va conèixer Salvador Espriu. Va ser deixeble de Carles Riba. Té influències d'autors com Alberti, Lorca i la poesia barroca. En el seu primer poema ja va deixar de banda l'estètica mallorquina. La seva obra més important és "Imitació del foc", que el va consolidar com a poeta. Està dividida en tres parts: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames". En aquest poema s'observen diversos models, com la poesia pura de Jorge Guillén, Valéry o Riba, a banda del surrealisme.

El terme "avantguarda" fa referència a les tendències artístiques i literàries que van sorgir a principis del segle XX. L'origen d'aquestes tendències es troba en la voluntat de trencar amb les formes tradicionals. D'aquesta manera, es buscava una renovació radical de l'art. L'Avantguarda va abastar diversos moviments com el futurisme, el surrealisme i el cubisme. Tot i això, cada moviment tenia les seves particularitats. S'incorpora l'element de la sorpresa i la transgressió. Pel que fa a la poesia, es va experimentar amb el llenguatge i la forma. En general, les avantguardes van aportar una nova visió del món i de l'art.

Els dos grans corrents de l'avantguarda van ser el futurisme i el surrealisme. El primer, el futurisme, va sorgir a Itàlia. Al 1924, el futurisme ja havia influït en molts escriptors. Els surrealistes, per la seva banda, cercaven explorar l'inconscient i els somnis. Cercaran una llibertat creativa total. Per a ells, l'atzar i l'automatisme eren eines fonamentals. La poesia surrealista es caracteritza per imatges sorprenents i juxtaposicions inesperades. Els seus autors van buscar expressar el món interior. Destaca la importància de les "Conspiracions" poètiques. A partir d'aquestes, es va desenvolupar el "poema en prosa". La seva darrera etapa va estar marcada per una major reflexió.

El futurisme posava l'èxit de l'atzar per damunt de l'intel·lecte. Aquest atzar es plasmà literàriament amb la destrucció de la sintaxi, la imaginació sense fils conductors racionals i les paraules en llibertat, sense signes de puntuació. Artísticament s'inspiraven amb el perill, heroisme, violència física i verbal, la guerra… Usaven el vers lliure, no empraven majúscules ni formes conjugades de verb. D'aquesta manera s'aconseguien les "paraules en llibertat".

Joan Salvat-Papasseit era fill de família proletària. Als set anys, el seu pare mor i queda orfe. Quan tenia vint-i-tres anys, va treballar a una llibreria. Allí va entrar en contacte amb el futurisme italià i començà a escriure. En aquest punt, fundà diverses revistes. Destaca "Un enemic del poble", on es publicaven les peces més novedoses dels corrents avanguardistes.