Història de la Península Ibèrica: Principals Fets i Etapes

• 570 - Naixement de Mahoma

• 622 - Hègira: fugida de Mahoma a Medina

• 632 - Inici de l’expansió de l’Islam

• 700 - Inici d'Al-Andalus i emirat dependent de Damasc

• 711 - Batalla de Guadalete

• 722 - Batalla de Covadonga

• 732 - Derrota dels musulmans a Poitiers

• 739 - Comença el regne d’Astúries.

• 739-757 - Galícia s'incorpora al Regne d'Astúries.

• 750 - Els Abasíes de Bagdad derroten els Omeies de Damasc

• 756 - Acaba l’emirat dependent de Damasc i comença l’emirat independent de Bagdad. Abd al-Rahman I, emir omeia d'Al-Andalus.

• 8XX - Comtat d’Aragó.

• 830 - Regne de Pamplona: creació del Regne de Pamplona.

• 919 - El Regne d’Astúries passa a dir-se Regne de Lleó.

• 9XX - Acaba el Regne d’Astúries i comença el Regne de Lleó.

• 929 - Acaba l’emirat independent de Bagdad i comença el califat de Còrdova. Abd al-Rahman III, califa d'Al-Andalus.

• 951 - Comtat de Castella: independència del comtat de Castella.

• 979 - Expedicions militars d'al-Mansur

• 98X - Comtats Catalans.

• 987 - Borrell II deixa de prestar fidelitat als reis francs.

• 10XX - Acaba el califat de Còrdova i comencen els Regnes de Taifes, a més de l’avanç progressiu dels regnes cristians.

• 1035 - Acaba el comtat d’Aragó i comença el Regne d’Aragó. Divisió del regne de Pamplona.

• 1038 - El regne de Castella s’anexiona al regne de Lleó.

• 1043-1099 - El Cid

• 107X - Acaba el regne de Lleó i comença el de Lleó i Castella.

• 1075-1105 - Construcció de la Catedral de Santiago.

• 1086 - Arribada dels almoràvits.

• 1118 - Conquesta de Saragossa

• 1137 - Es fusionen el regne d’Aragó i els comtats catalans, comença la corona d’Aragó. Unió d’Aragó i els comtats catalans, es forma la corona d’Aragó.

• 1147 - Arribada dels almohades.

• 1148-1149 - Conquesta de Tortosa i Lleida

• 115X - El regne de Lleó i el de Castella es separen.

• 115X+ - Acaba el regne de Pamplona, comença el de Navarra.

• 1212 - Batalla a les Navas de Tolosa

• 1229 - Jaume I conquista Mallorca.

• 1230 - El regne de Lleó i de Castella s’uneixen definitivament en la corona de Castella.

• 1232 - Jaume I inicià la conquesta al regne de València.

• 12XX - Acaben els Regnes de Taifes i comença el Regne Nazarí de Granada.

• 1235 - Jaume I conquista Eivissa.

• 1236 - Fernando III ocupa Còrdova.

• 1237 - Fundació de la Mesta.

• 1244 - Fernando III ocupa Jaén.

• 1262 - Alfons X conquereix Niebla.

• 1282 - Pere el Gran ocupa Sicília.

• 1344 - Alfons XI ocupa Algeciras.

• 1369 - S’inicia la dinastia Trastàmara a la Corona de Castella.

• 1379 - Pere IV incorpora a la corona d'Aragó els ducats d’Atenes i Neopatria.

• 1412 - Compromís de Caspe, s’inicia la dinastia Trastàmara a la Corona d’Aragó.

• 1442 - Alfons V conquereix el regne de Nàpoles.

• 1453 - Acaba el Regne Nazarí de Granada, Al-Andalus, i l’avanç progressiu dels regnes cristians.

Conquesta de Granada pels Reis Catòlics.

• 1462-1472 - Guerra Civil a Catalunya.

• 1475-1479 - Guerra civil a Castella

• Migracions indoeuropees, pobles colonitzadors:

Pobles pre-romans: indoeuropeus, fenicis, grecs, cartaginesos i tartessos.

Romanització: procés d'assimilació i habituació per part dels pobles conquerits.

Els romans varen dividir la península per més tard separar-la en Gallaecia, Tarraconensis, Lusitània, Cartaginesis, Baetica i Baleària.

S’introduí el llatí a la península i Balears.

Va ser una època de molts canvis a la Península: pobles indoeuropeus, fenicis, grecs i cartaginesos, tartessos, pobles ibers i pobles celtes.

• Característiques de la monarquia visigòtica i presència vàndala i bizantina a Balears:

Regne visigòtic (507-711)

L’Imperi Romà d’Occident (395-476) patia una crisi deguda a diverses onades de pobles germànics que arribaven a Hispània. Mentre que aquests pobles s’escampaven per les províncies hispàniques, els visigots (un poble germànic federat amb Roma) aconseguien de l’estat romà un pacte que els permetia d’assentar-se al sud de les Gal·lies. Fins al 476 van fer el paper de tropes col·laboradores dels romans expulsant de la península altres pobles germànics (alans i vàndals). El regne visigot desapareix sota la pressió dels francs i al 507 els visigots es van al sud, on creen el regne visigot de Toledo (són pocs davant la quantitat de hispanoromans). Els visigots sobretot es situen al centre de la península.

Ruralització de la societat amb una economia basada en agricultura i ramaderia i amb escàs comerç.

Institucions: Aula Règia o consell del rei (format per nobles); i els Concilis de Toledo (reunió dels bisbes i la noblesa amb el rei), el Liber Iudiciorum o Fuero Juzgo, un codi comú a les dues comunitats.

• Al-Andalus: concepte, etapes, canvis econòmics, socials i culturals introduïts pels musulmans a la Península:

Al-Àndalus (711-1492) aprofitant conflictes interns, musulmans envaeixen la Península, fàcil conquesta degut a la feble resistència hispanogoda. Fins al segle XV es conforma la presència de l’Islam a la Península, havent de fer front a l’expansió dels regnes cristians. Etapes:

• Emirat dependent de Damasc (714-755): Al-Andalus governada per emirs dependents de Damasc. Àrabs establerts a terres fèrtils i berebers a zones muntanyenques i a la Meseta (respecte a la població autòctona).

• Emirat independent (755-912): Es desenvolupa el procés d’islamització de la societat, bona organització de l’estat i un creixent desenvolupament cultural i econòmic. Es conquereixen les Balears (902-903).

• Califat de Còrdova (912-1036): implica independència política i religiosa. Èxits bèl·lics: destrucció de Barcelona i Santiago.

• Regnes de Taifes (s.XI): el califat es divideix en Denia-Balears, Sevilla, Còrdova, Toledo, Granada, València, Múrcia… que coneixen gran desenvolupament comercial i cultural, paguen tributs als monarques cristians per la inestabilitat política.

  • Almoràvides (1086-1140): efímera reunificació d'Al-Andalus per l’invasió de tribus del nord d’Àfrica.

  • Almohades (1147-1195): altre imperi integrista berber del nord d’Àfrica, tornaran a unificar Al-Andalus i aconseguiran victòries militars. La derrota contra les Navas de Tolosa (1212) va enfonsar l’imperi almohade i possibilità la gran conquesta cristiana.

• Regne nazarí de Granada (1238-1492): única taifa supervivient a la gran expansió cristiana del s.XIII (independent fins a 1492).

  • Economia: comerç desenvolupat, destaquen tècniques de regadiu, activitat artesanal i metalls preciosos. S'exportaven productes agrícoles, minerals i teixits i s'importaven espècies i productes de luxe orientals.

  • Va haver tolerància en general.

  • S’amplien les ciutats i se creen noves.

  • La llengua àrab influeix a les llengües romàniques.

Expansió territorial de la corona d’Aragó s.XIII (cas Illes Balears):

Corona d’Aragó (1137) = resultat de la unió d’Aragó i els Comtats Catalans pel casament de Ramon Berenguer IV i Peronella (hereva del regne d’Aragó).

Confederació que comparteix rei i política exterior però respecta l’organització política i econòmica de cada territori. Jaume I al poder, renúncia al sud de França, que deriva en la gran expansió cap al sud que suposa la conquesta de Balears i el país Valencià.

Les conquestes territorials permeten: afermar poder reial, atendre necessitats del comerç marítim barceloní, traslladar excedents de població i canalitzar aspiracions territorials de la noblesa aragonesa.

Conquestes valencianes: València (1239), Dénia (1245), Alacant (1304).

Conquestes balears: Mallorca (1229), Pitiüses (1235), Menorca, territori independent que paga un tribut a la Corona d’Aragó per tal de no ser atacada, fins al 1287, quan és conquerida per Alfons III.

Concepte de repoblament, tipus, com va ser a Balears?:

Expulsió i substitució de la major part dels musulmans per cristians dels regnes del nord. Les Balears i València van ser repoblades. A la vall de l’Ebre i València, hi va haver permanència de musulmans, la manca de repobladors obliga a tenir gran presència de població musulmana.

Crisi de la Baixa Edat Mitjana, característiques:

Mitjans de segle XIV, crisi que afecta especialment a la corona d’Aragó (estancament comercial, crisi demogràfica, conflictes polítics,...). Castella es veu menys afectada per la pesta i crisi comercial, així derivant en què es consolidi com la primera potència militar, demogràfica i econòmica de la península fins a finals de l’Edat Mitjana. Enfortiment de l’economia, exportació de mineral de ferro basc a Anglaterra i desenvolupament d’una indústria tèxtil. La població de Catalunya i Mallorca es redueix més d’un 30%, es produeixen fortes revoltes a Catalunya demanant l’abolició dels Mals Usos (obligacions dels pagesos injustes). Finalment, guerra civil catalana entre monarquia i pagesos.

Concepte d'unió dinàstica, Reis Catòlics, característiques del nou Estat:

Reis Catòlics (1479-1516), durant el seu regnat, té lloc la transició des de l’edat Mitjana a la Moderna. El 1469, matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, implica preparació per al sorgiment de la Monarquia Hispànica. Castella i Aragó tenen mateixos sobirans, però mantenint la sobirania política (lleis, moneda, institucions, corts de cada regne, fronteres amb duanes per pagar el dret sobre les mercaderies), així originant una creixent castellanització de la monarquia i descens polític de la corona d’Aragó. (Mesta: associació de ramaders castellans). Es considera que la cohesió de la monarquia es basava en la unitat religiosa.