Història de la Península Ibèrica

Fenicis

Fenicis: s. IX ac enclavaments a la costa. Creació de factories comercials. Introducció de ceràmica a torn i alfabet. sVIII ac les colònies fenícies queden sota control de Cartago.

Grecs

Grecs: 600 ac a la costa catalana i valenciana. Introdueixen la moneda en els intercanvis amb la població indígena. Nous cultius (olivera), animals (gallines), teixits i ceràmica. Transformen l'economia indígena.

Tartessos

Tartessos: coneguts per fonts gregues i restes arqueològiques. Desembarquen entre Huelva i Sevilla. Experimenten el seu màxim esplendor conjuntament amb l'apogeu comercial dels fenicis, seguint un model social (classes i esclavitud), agricultura avançada i comerç notable. sV desapareixen i deixen pas als ibers.

Ibers

Ibers: 1r poble històric influïts pels colonitzadors, mantenen la seva cultura. Hi ha diferències socials entre els pobles: enmurallats, cases de pedra que formaven carrers, necròpolis, santuaris, ramaderia transhumànica, agricultura triada. Comerciaven amb la moneda, societat estratificada en grups diferents, política monàrquica.

Celtes

Celtes: 1r mil·lenni arriben pobles indoeuropeus que habitaven entre el nord en pobles en zones altes i de doble murada, tribus agrupades en clans, hi predominava la aristocràcia. A la capçalera del Duero aparegueren pobles celtibers que adoptaven els trets dels ibers.

Hispania Romana

- Conquesta: 1ra fase: 218-210 ac desembarcament a Emporion per aturar l'avanç dels cartaginesos, s'alien contra Cartago i els derrota a la Bètica. 2a fase: 154-133 ac enfrontaments contra ibers, lucitans i celtibers. Guerres lucitanes: revolta encapçalada per Viriat però és controlada amb la seva mort. Guerres celtiberes: resistència de Numància vençuda per setge. 3a fase: 29-19 ac dificultats per conquerir el nord, cantabers i asturs. Les guerres cantàberes acaben amb l'esclavització de la població indígena i al nord queden terres de mineral per explotar.

- Romanització: divisió del territori en províncies dirigides per un pretor, creació d'una xarxa de calçades (Via Augusta). Noves ciutats, integració estatus legal i aportació de la llengua i la cultura.

- Romanització Balears: 123 ac Mallorca i Menorca conquerides per la pirateria. Creació de noves ciutats com Palma i Pollentia. Agricultura avançada basada en vilaes. sV invasió vandals i Balears passa a estar òrbita bizantina.

Hispania Visigoda

- Incursions bàrberes: 409 penetren a Hispania sueus, vandals, alans i germànics, els visigots els expulsen com aliats de Roma. Creuen un regne, Frans derroten als visigots.

- Proces unificador: inevitable territorial: empresa per Leovigild que expulsa als sueus i conquereix terres bizantines i lluita contra vascons. Llegislativa: elimina codis legals. Llei única Riber Indiciorum sVII, religiosa: 589 Recared I converteix al cristianisme (III Concili de Toledo).

- Institucions: monarquia electiva, el rei era escollit per assemblea. L'aula regia, consell reial de nobles, concilis de Toledo, reunions de bisbes que debatien i legislaven aspectes religiosos i civils. Altres carrecs: comes (carrec en l'entorn reial), ducu (províncies), gardins (caps militars). Caiguda del regne: inestabilitat per la mort de Witiza, controlar el poble 711 a la batalla de Guadalete derroten a Roderic i només queda un territori cristia (Tudmir) i regne d'Astúries.

Al-Andalus

Al-Andalus: evolució política: 711-714 conquesta peninsular ibèrica, resistència. Resistència nord (regne d'Astúries) 711 penetració sota el comandament de Tariq, victòria de Guadalete en quasi tres anys conquerix tota la península ibèrica, menys les terres cantàbriques.

- Emirats de Còrdoba: (sVIII-IX) Al-Andalus és un emirat dependent del califat de Damasc. 756 una revolta de les abbàssides que prenen el poder. Abel-ad-Rahman I troba suport i proclama l'emirat independent. L'avanç és frenat per les batalles de Covadonga i Portiars. Avanç cristia al Duero.