Història de la Natació Competitiva i els Estils

Introducció a la Història de la Natació Competitiva i els Estils

L'origen de la natació com a pràctica esportiva no és molt conegut. Segons Carl Diem, el seu origen fou cap a l'any 1832 al Regne Unit, any que es considera que van aparèixer les primeres competicions. (Hi ha dades que a la Xina al segle XI hi havia competicions.) Sorgeixen arran de l'afecció a les joguines que hi havia llavors al Regne Unit.

Una altra tendència va aparèixer a França amb un altre caire no competitiu: la salut.

El gran esclat de la natació (llarga distància) fou arran del capità de la Marina Mercant, Webb, que va creuar el Canal de la Mànega en 25 hores.

En els primers Jocs Olímpics a Atenes, les proves foren de llarga distància realitzades al mar.

Els segons Jocs Olímpics a París es van desenvolupar al riu Sena.

Els tercers Jocs Olímpics a Saint Louis es van desenvolupar en una piscina de 100 metres.

Totes les distàncies eren molt llargues.

El primer estil: "Braça de pit" (més o menys braça plana)

Evolució:

• Braça d'esquena.
• Nedar de costat: J. Trudgeon (Anglès). Braços, un sempre per sota de l'aigua, l'altre per fora i cames de tisora.
• Estil Indi. Braços per fora de l'aigua i batuda de tisora. Perdura aproximadament fins a l'any 1950.

A les competicions, per això, es nedava lliurement (estil lliure), no hi havia un estil definit. A partir de les competicions lliures apareixen els diferents estils:

• Braça
• Esquena
• Papallona, variant els braços fins a arribar com la coneixem actualment.
• Crol - Lliure.

La braça ha estat molt estàtica, ha anat evolucionant en els darrers 15 anys.

Ha estat l'estil "pur", originari dels altres, sobre el qual han anat evolucionant els altres.

Voltants de l'any 1870, els hawaians utilitzen per primer cop el moviment alternatiu de les cames.

Altres nedadors utilitzen l'estil esquena (braça d'esquena), els hawaians inclouen també el moviment alternatiu dels braços en aquest estil.

Crol:

El nedador que va practicar aquest estil fou Duke Paoa Kahanamoku.

El nedador que va practicar aquest estil fou Kealoma, que dominava l'esquena.

Al 1912, començant a competir les dones només a la prova de 100 metres.

Entre 1925 i 1930, John Weismuller (Tarzan) va aconseguir 24 rècords.

Tècnica als anys 1940 - 1950:

• Crol de 6 temps en batuda / cap bastant aixecat / Recorregut dels braços similar als rems amb trajectòries rectilínies.
• Estil braça molt pla.
• Esquena amb braços flexionats i cames també en flexió, del genoll als peus.
• Papallona, anys 1950: començant els nedadors hongaresos. Primer amb braça alterna - després treuen els braços - braços de papallona i peus braça - hongaresos iniciant els peus de dofí - canvi de regles fins a l'estil actual.

A partir dels treballs de Doc Counsilmann, als anys 60, on publica articles dels models tècnics. Observa els seus nedadors més bons i fa un manual de tècnica. A partir d'aquí experimenta sobre la posició de les mans i les trajectòries que no són rectilínies com es pensava. Molts entrenadors copiaran el que diu ell i ho amplien.

Al 1988 s'inclou la distància més curta: 50 metres.

A Catalunya i Espanya:

Entre 1920 i 1930, després dels campionats d'Espanya de natació hi havia els campionats de Salts i de Waterpolo. Els nedadors eren qui competien normalment en aquestes especialitats.

Waterpolo sempre era blaus contra blancs. Hi havia molts equips. Competicions al mar.

Competicions de natació:

• Travessies a mar obert.
• Campionats en distàncies individuals.
• Relleus.
• Carreres amb handicap. Cada "x" temps sortia un nedador.
• Competició vestits al mar. Salvament Aquàtic.

A nivell d'entrenaments:

Anys 1940 - 1950 només s'entrena a l'estiu.

A partir dels anys 1950. Inauguració de piscines cobertes i ja es podia entrenar també a l'hivern.

L'evolució de la natació a Espanya és a partir dels anys 70. Els màxims exponents de la natació espanyola, Santiago Esteva i Maria Pau Coromines.

Resum Entrenament:

• 1895 - 1910: S'entrenen grans distàncies.
• 1925 - 1930: Es sistematitza l'entrenament tècnic. Distàncies fraccionades.
• A partir 1940: Japonesos - fons, EEUU - fons, Australians - mixta (fons/fraccionat), Europeus - Fraccionat (Hongria, GB, Francesos, Alemanys). Augment del volum de treball a l'aigua.
• Treball en sec (apareix com a treball de qualitat als voltants de l'any 1970).
• Anys 1980, es combinen el volum, la qualitat, el treball en sec i l'entrenament tècnic.
• Segona part anys 80, apareix l'evolució tècnica. També es treballa sortides, viratges, es canvia la braçada, braçades submarines, peus submarins, i el reglament degut a les anteriors evolucions.

1.- Per què és bo nedar?

• Per millorar la salut en general.
• Domini d'un mitjà desconegut per l'home.
• Exercitem tot el cos normalment de manera simètrica.
• Es pot mantenir un ritme elevat i un esforç continu degut a la pressió de l'aigua, diferent a l'aire.
• La pressió sanguínia és més baixa quan està en posició horitzontal que en vertical.
• El volum del cor és major quan s'està submergit a l'aigua que a terra.
• L'aigua és un mitjà millor que l'aire per exercitar els músculs lesionats o dèbils (tonificar).
• El risc de lesions és molt baix.
• No hi ha límit d'edat i sobretot per a les persones majors, si no hi ha incompatibilitats mèdiques.

2.- Programes d'Activitats Aquàtiques

Programes d'activitats aquàtiques: (adaptats als recursos i la planificació de cada tipus d'entitat)

Per al seu desenvolupament s'ha dividit aquesta part en 7 blocs, hi ha autors que ho classifiquen en 4, 5 o 6, que corresponen a uns models. Cadascun d'ells respon a unes orientacions i finalitats molt generals diferenciades entre ells.

Per als nostres estudis dividim les activitats aquàtiques en 7 programes:

1. Programa Educatiu.
2. Programa Utilitari.
3. Programa Manteniment - Entrenament.
4. Programa per a la Salut.
5. Programa Terapèutic.
6. Programa Recreatiu.
7. Programa Esportiu.

Per a cada tipus de programa seguirem una mateixa estructura:

1. Fonaments teòrics.
2. Programa.
3. Metodologia.
4. Activitats.

Fonaments Teòrics:

Parteix de situar el model en un marc teòric, tractant de conèixer els aspectes que entren en joc en aquest període de la persona a qui va dirigida. Són les finalitats específiques que es persegueixen a través de la pràctica.

El Programa:

En aquesta part, es descriu el pla d'acció proposat per a la seva docència. Es recullen els continguts a impartir en cadascun dels casos. També es contempla una diferenciació per nivells i per edats en alguns casos. Dins del programa de primària podem dividir en grups d'edats que aniran des dels 6 - 8 anys, 9 - 11 anys i 12 - 15 anys, dividint-se per nivells a cada grup d'edat anomenada.

Per tant parlarem de continguts que juntament amb la metodologia diferenciada per a cada cas per les diferents situacions que ens podem trobar dins les instal·lacions, ràtio d'alumnes per grup, recursos materials, etc.) seran els que adeqüin cada programa als objectius específics a aconseguir.

Metodologia:

Ens referim a les estratègies que d'una manera general, serveixen per portar a terme la consecució dels continguts. Ens fixarem en:

• Recursos materials:
• Recursos humans: Paper de l'educador i ràtio alumnes/educador.
• El temps: Durada, freqüència de l'activitat i temps de la sessió.
• Distribució metodològica de la sessió.
• Estils d'ensenyament utilitzats.
• Altres recursos metodològics emprats (tipus d'activitats).

Activitats:

S'inclouen activitats concretades en exercicis que orienten i poden ser d'ajut per aconseguir...

3.- Model Educatiu:

Dins del model educatiu, trobem els programes per a bebès, infantils, primària, secundària i post obligatòria i universitari.

A cadascun d'ells es persegueix un objectiu educatiu, encara que molts d'aquests programes hi trobem que es poden incloure a la resta d'àmbits, per exemple els programes infantils poden tenir un objectiu educatiu, utilitari, competitiu o terapèutic.

Les activitats aquàtiques desenvolupades dins d'aquest àmbit són aquelles que aniran encaminades a poblacions que es troben dins del procés educatiu.

Les principals característiques dins del plantejament educatiu són:

• Domini elemental del medi aquàtic.
• Incideix a la formació de l'alumne a nivell cognitiu, motriu i social.
• Treball plantejat a mitjà i llarg termini.
• Utilització de material didàctic no convencional.
• Utilització majoritària dels estils d'ensenyament, recíproc, assignació de tasques i descobriment guiat.
• El monitor/a, és plural; psicològicament, pedagògicament i de recursos humans.
• No hi ha exclusivitat al nivell tècnic per assolir.
• Requereix molta creativitat tant per part del monitor/a com de l'alumne.
• Agrupacions homogènies per edats.

S'entén, així, que un plantejament educatiu pretén ordenar els aprenentatges de fets, conceptes, actituds, valors i normes.

Conceptes: per aconseguir el màxim desenvolupament de les capacitats cognoscitives, motrius, d'equilibri personal, de relació interpersonal i d'inserció i actuació social.

Continguts: hàbits higiènics, habilitats motores, etc.

Procediments: les situacions didàctiques, la pedagogia emprada, etc.

Objectius: els resultats finals que es volen assolir.

És necessari establir un correcte ordre dels continguts dels programes respectant el procés de maduració i desenvolupament dels alumnes adaptant-los a les individualitats de cadascú. Un plantejament d'aquest tipus requereix una perspectiva multidisciplinària, en quant als pares, escola i tècnics aquàtics.

a) Bebès:

Es denomina així el programa d'activitats aquàtiques que es realitza amb la finalitat d'ensenyar als nens amb edats compreses, segons diferents autors, entre els 6 mesos i els 3 anys.

Amb l'objectiu, entre d'altres, "subsistir a l'aigua davant d'una caiguda fortuïta".

També segons Maria del Castillo (1997), "No se trata de condicionar la conducta del bebé sino de que aprenda a dar respuestas adaptadas a situaciones nuevas. De acuerdo con la opinión de Azemar, no se trata de estereotipar la conducta motriz del niño, sino de enriquecerla manteniendo su plasticidad".

Objectius: desenvolupament psicomotor del bebè, enriquir les seves experiències sensorials i motrius, oferir-li un moment de relació rica, intensa i privilegiada amb els seus pares i afavorir un principi de socialització.

Conductes motrius a l'aigua:

En el medi aquàtic, el desenvolupament motor del nen/a passa d'actituds de reflex i desorganitzat, a mostrar una motricitat adaptable, controlada i suficientment organitzada com per adquirir tècniques de natació cap als 5-6 anys.

El repertori de conductes que es poden detectar va des dels moviments de reflex natatori, on les accions espontànies de les cames són rellevants, a les immersions amb diferents formes d'equilibri: flotacions ventrals o dorsals.

Dels principals reflexes a l'aigua en destaquem els següents:

• Reflex de Moro: des del naixement fins als 4 mesos. Facilita la flotació dorsal.
• Reflex parpebral: Des del naixement als 2 anys. Mantenir els ulls oberts dins de l'aigua.
• Reflex tònic cervical: Afavoreix les vies respiratòries en posició ventral.
• Reflex anomenat de Jerònim: Des del 5è al 9è mes en alguns bebès. Acció de llançar-se al buit afavorint la capbussada.
• Reflex de gateig: Al voltant dels 9 mesos i es perllonga transformant-se en acció voluntària. Estil gosset.
• Reflex d'apnea: Naixement fins 6è mes si no s'entrena: Bloqueig de la respiració quan l'aigua humiteja vies respiratòries.

Totes aquestes conductes tenen com a denominador comú la presència constant de l'adult, siguin els pares o el monitor, que afavoreix el procés d'adquisició i fa que el nen/a passi del moviment amb ajut al propi moviment.

La relació nen/a - adult és primordial, la pedagogia de l'èxit és prioritària, la capacitat de no transmetre els temors als infants és bàsica. Sembla doncs lògic suggerir "els jocs aquàtics", quan abans millor perquè l'adaptabilitat al medi es desenvolupi de manera adequada i progressiva sense traumes ni inconvenients.

Com a síntesi es pot assenyalar que al llarg de la segona infància els nens/es són capaços de:

• Traslladar-se per l'aigua amb el cos en una posició de 45º a 60º d'angulació respecte a la superfície.
• Realitzar moviments de cames amplis, circulars i alternatius (pedaleig), aconseguint així el 80% de la propulsió; moure braços realitzant recolzaments alternatius endavant, avall, endavant (gosset).
• Saltar a l'aigua, sortir a la superfície i traslladar-se en posició ventral.
• Traslladar-se en immersió, sortir a la superfície, agafar aire i tornar a la immersió.
• Realitzar moviments simètrics i simultanis amb els braços.
• Desplaçaments en posició ventral amb la cara a l'aigua, amb moviments alternatius o simultanis de braços i alternatius de cames.
• Aprendre a l'aigua tots aquells moviments que són capaços de realitzar fora de l'aigua.

No aconsegueixen encara el ritme respiratori, ni són capaços de coordinacions complexes ni de tècniques molt estrictes.

En línies generals el progrés motor en l'àmbit aquàtic ha estat desenvolupat fonamentalment en el medi terrestre. La proposta que s'està realitzant a molts centres és la d'incloure les activitats en el medi aquàtic com un element més dins de la formació del nen/a des del punt de vista motriu.

b) Educació Infantil:

Aquest programa recull el conjunt d'activitats aquàtiques que s'imparteix als alumnes compresos entre els 3 i 6 anys.

El treball amb aquests grups millora amb la presència dels pares. El principal objectiu que s'ha d'aconseguir a aquestes edats, és l'establiment d'una correcta familiarització - descobriment del medi aquàtic.

c) Educació Primària:

Programa que es desenvolupa amb nens de 6 a 12 anys. El treball que es realitza en aquest període és l'aprenentatge de les habilitats motrius aquàtiques i l'inici de les habilitats esportives en el medi aquàtic.

Les habilitats a aconseguir són: flotació, respiració, propulsió, autonomia màxima, desplaçaments bàsics, lliscaments, salts bàsics i amb més complexitat, equilibris, girs, llançaments, impactes a l'aigua (entrades), recepcions, ritmes, arrossegaments e inici al treball de la tècnica de desplaçaments.

Objectius bàsics a aconseguir en aquest programa:

• Familiarització en el medi aquàtic.
• Domini bàsic del medi aquàtic.
• Domini de les habilitats motrius aquàtiques.
• Autonomia en el medi aquàtic.
• Crear la base per a un domini de la tècnica en una fase posterior.

d) Educació Secundària Obligatòria:

Es denomina així el programa d'activitats aquàtiques que es desenvolupa en el sistema educatiu per a alumnes amb edats compreses entre 12 i 16 anys.

L'objectiu que es vol aconseguir en aquestes edats és la contínua millora de les habilitats motrius a l'aigua i les habilitats esportives aquàtiques.

e) Activitats aquàtiques d'estudis Post - Obligatoris, Universitaris i Adults:

Són les activitats que es realitzen amb els joves en edats compreses entre els 16/20 i 21/25 anys. Els objectius d'aquest programa han d'aconseguir assegurar una autonomia, cercar una millora de la seva estructura i funcions orgàniques, millorar la condició física, potenciar l'autoestima i afavorir la relació amb els altres.

S'ha d'ampliar el concepte de domini del medi aquàtic, no només en el desenvolupament de les tècniques d'estils tradicionals i cercar una autonomia plena a l'aigua.

Es poden incorporar aspectes lúdics en les sessions per millorar i en tot cas superar processos d'adaptació així com experiències negatives i fòbies dins l'aigua.

4.- Model Utilitari:

Les activitats aquàtiques dins del model utilitari són enteses com l'aprenentatge d'un conjunt de tècniques que permeten a l'alumne adquirir un domini elemental del medi aquàtic, a través de la mecanització de gestos encaminats a fixar una conducta motora en un període de temps més o menys breu.

Les característiques d'aquest model es resumeixen:

• Domini del medi aquàtic.
• És un pas previ al plantejament esportiu.
• Persegueix tenir un coneixement del medi aquàtic suficient, per evitar el perill quan abans millor.
• Treball a curt termini.
• Utilització de material didàctic tradicional.
• Es busca una clara especialització, a vegades massa aviat.
• Majoritàriament s'utilitza comandament directe com a estil d'ensenyament.
• La formació del monitor/a, és majoritàriament tècnica.
• Les tasques acostumen a ser molt estructurades i aconseguir objectius tècnics.
• Agrupació heterogènia dels alumnes per edats.

Els programes aquàtics a desenvolupar en aquest àmbit són: Tercera edat, bebès, infantils, primària, secundària, joves i adults. Encara que els àmbits a treballar citats anteriorment hagin estat inclosos en un altre model, el model educatiu, es considera que tots hi són intrínsecament lligats.

a) Tercera edat:

L'activitat física per a aquest grup d'edat cada vegada preocupa més als estudiosos en general i als de les activitats aquàtiques en particular.

Dins dels programes d'activitats aquàtiques per a la tercera edat, es treballen fàcils aprenentatges tècnics, així com aspectes de mobilitat corporal que permeten als avis aprofitar al màxim les qualitats de l'aigua.

El programa aquàtic intenta afavorir la socialització del col·lectiu, totes les situacions a les que es troben, com poden ser; rentar-se, despullar-se, tornar-se a vestir, etc., millorant els hàbits higiènics.

Millorar la seva autonomia dins l'aigua; moure's lliurement per l'aigua amb exercicis físics adaptats i aconseguir una relaxació total del cos.

Aprofitar els beneficis corporals que comporta l'activitat dins l'aigua.

5.- Manteniment - Entrenament:

Aquests programes són motiu principal d'apropament de la gran majoria de les persones que utilitzen les instal·lacions aquàtiques.

Els programes de manteniment/entrenament són utilitzats bàsicament per a un manteniment o millora de la condició física general.

Dins d'aquest grup d'activitats podem trobar una diferència entre els programes dirigits a l'entrenament d'alguna qualitat física, aquells que utilitzen la música com a element motivant per a la realització dels exercicis físics dins l'aigua i els que només volen mantenir la forma dels usuaris.

Classificació dels grups d'activitats d'entrenament d'alguna qualitat física:

• Aquabuilding: (Lebaz 1988) La musculació i escultura del cos en el medi aquàtic. Es fonamenta en la resistència que ofereix l'aigua als moviments. Aquesta resistència està en relació a la velocitat d'execució dels moviments proposats i a la posició de les articulacions en el moment de l'exercici.
• Entrenament de la força: Destinat al desenvolupament de la força mitjançant l'aixecament de peses (difícil de portar a terme dins el medi aquàtic).
• Entrenament de la flexibilitat: Treball específic de flexibilitat amb el màxim recorregut articular.
• Entrenament específic i condicionament per esports: Sessions aeròbiques dissenyades per ajudar a desenvolupar la força muscular, la flexibilitat, tècniques, agilitat, equilibri i coordinació per als esports a qui va encaminat.
• Entrenament intervàlic: Exercicis molt forts preparats per a esportistes amb un nivell de preparació amb intervals de treball molt fort i pauses de recuperació.
• Entrenament en circuit: Exercicis aeròbics que combinen l'entrenament de la força i l'acondicionament aeròbic. Normalment s'alterna el treball de 30" a 60" i el treball més aeròbic d'1' a 3'.
• Entrenament pliomètric: Treball de salts des d'alçades petites a més elevades. És difícil treballar-ho a l'aigua.
• Gimnàstica de manteniment: Activitats físiques planificades per a la millora de la condició física general. Es caracteritza perquè quan s'inicia aquest programa un servei mèdic assenyala les directrius bàsiques a seguir.
• Caminar dins l'aigua: Donar passes llargues a l'aigua amb l'aigua a la cintura o a l'alçada del pit a un ritme prou fort com per crear sobrecàrrega necessària per obtenir beneficis cardio - respiratoris.
• Jogging en aigües de poca fondària: Molt semblant a l'anterior amb la particularitat que s'ha de fer amb passes saltades. Els qui ho fan han d'aixecar-se i sortir parcialment de l'aigua. Gran quantitat d'exercicis per fer; més amunt, més avall, skiping, talons cul, etc.
• Aeròbic amb steps: Sessions amb exercicis que imiten la prova cardio - respiratòria del test de Harvard Step Test. Sessions d'alta intensitat i baix impacte, encara que es pot convertir en alt impacte.
• Exercicis amb fondària: Qualsevol tipus de programa d'exercicis aquàtics a la zona amb fondària de la piscina. Una persona, les seves cames suporten entre 2 i 5 vegades el pes del cos. Dins l'aigua no suporten cap tipus de pes.
• Programes de relaxació: S'utilitzen normalment per augmentar o tenir varietat a les sessions d'exercicis aquàtics. Normalment cal utilitzar material per ajudar a l'estat de relaxació, pull-boys, màrfegues, i altre material que afavoreixin la flotació. Important amb la tercera edat.
• Aquagym: Complement de les activitats aquàtiques. Intenta apropar les activitats físiques a les activitats aquàtiques, adaptant totes aquelles possibilitats de treball que es puguin aplicar a més de les específiques en el medi aquàtic. Programa que comporta una important millora en el procés de recuperació de lesions.
• Gymswin: És una nova disciplina aquàtica de manteniment físic. Està compost per aportacions de vàries disciplines com el training, footing, judo, boxa, gimnàstica, dansa, natació, ioga, etc. i amb un fons musical a escollir depenent de la lliçó a desenvolupar.
• Aquafic o Aquafit: (fitness): Establert per nivells de condició física, entenen que a millor condició física millor estat de salut, sense arribar a cotes d'entrenament o alt rendiment esportiu. Hi ha 4 nivells i l'alumne ha de passar un control mèdic inicial a més d'una prova d'esforç. Segons els resultats accedir a un nivell o altre.
• Aigua - aeròbic: Conjunt d'activitats aeròbiques realitzades a l'aigua i seguint una música. Per canvi de nivell cal tornar a passar el control mèdic.
• Aquafitness: És un programa destinat a mantenir la salut i la imatge que permetrien portar les tasques diàries amb més facilitat, sense excessiva fatiga, amb energia per poder gaudir de l'oci i disposar d'energies imprevistes tenint la seguretat de poder actuar en circumstàncies estranyes.
• Natació lliure: on aquells programes als quals s'incorporen les persones a qui els hi ve de gust practicar esport sense cap tasca dirigida. Realitzen esport pel seu compte. Es dóna per suposat que el practicant està qualificat per organitzar la seva pròpia activitat.

6.- Programa per a la Salut:

Els programes de salut van destinats a persones que sense patir cap problema físic o malaltia, poden beneficiar-se de la seva pràctica.

És el cas per exemple de les dones embarassades, ja que l'aplicació d'aquest programa pot tenir efectes positius tant per a la preparació al part com per a la recuperació post part, sempre i quan no hi hagi cap contraindicació mèdica. Aquests programes estan englobats dins d'un genèric anomenat, Matro - natació o activitats aquàtiques per a embarassades amb la finalitat d'establir, d'una forma planificada, unes activitats aquàtiques higièniques - preventives durant el període d'embaràs.

Preparació al part:

Els programes de preparació al part en el medi aquàtic són ideals per aquesta disposició. Combinada amb treball fora de l'aigua, adquireix un marc ideal per a una major eficàcia.

Aquests programes es caracteritzen per una adaptació contínua a les modificacions que experimenta la fisiologia i l'anatomia de la dona embarassada i centra les finalitats en l'afavoriment de les capacitats de l'organisme en arribar al moment del part.

Els objectius bàsics en aquest programa són: la respiració - relaxació - control tònic, i en segon lloc la gimnàstica a l'aigua i per últim la natació aplicada.

Post - Part:

Programes plantejats com a suport o complement a la recuperació després del part. Com que el part ha ocasionat un canvi brusc, l'organisme ha de tornar al seu estat inicial, però havent viscut una experiència que ha afectat a tota l'estructura corporal i moltes vegades amb dificultat de recuperar-ho al 100%.

Per això aquest programa pretén potenciar els aspectes que faciliten la recuperació i l'acondicionament físic, contribuint de manera addicional a un major benestar psíquic. Tanmateix pretén enfortir l'estructura ossi articular de la columna i pelvis, reforçar la musculatura de la columna, paret abdominal i pelvis, glutis i cuixes, a la vegada que potencia el control postural.

L'estructura del programa segueix el mateix ordre de treball que durant l'embaràs; respiració, relaxació, control del to, gimnàstica a l'aigua i la natació aplicada.

7.- Programa Terapèutic:

De prou són coneguts els efectes beneficiosos de l'aigua com a mitjà curatiu, aprofitant les seves propietats de temperatura, composició i de la pressió hidrostàtica. Des de l'antiguitat s'ha utilitzat l'aigua per curar diferents mancances o per ajudar a corregir diferents problemes de l'aparell locomotor.

Els programes aquàtics aplicats a l'àmbit terapèutic són:

Discapacitats físics, psíquics, sensorials, natació correctiva, natació terapèutica, aigua-salus, aigua-cor, gimnàstica correctiva, hidròbic, hidroteràpia, hospi - esport i water shiatsu. A l'actualitat la RFEN realitza un curs especialitzat en la columna vertebral i medi aquàtic, formant especialistes en el tractament terapèutic d'algunes lesions de la columna vertebral.

Discapacitats Físics:

Poder son els més abundants degut a la gran varietat. Els programes de discapacitats físics venent delimitats segons la pròpia discapacitat amb diferents objectius a assolir. Aquestes limitacions determinen el grau d’aprofundiment de l’ensenyament que segueixen les mateixes pautes que qualsevol altre cas; familiarització, flotació, propulsió, etc. L’objectiu que es persegueix és de buscar la màxima potenciació motora dels membres que no estan afectats de la persona/alumne, per compensar en la mesura que sigui possible, la disfunció dels membres afectats. Discapacitats sensorials: En aquest àmbit parlarem dels cecs, sords i sords – muts. Aquests programes es subdivideixen a la seva vegada en altres depenent del nivell d’afectació de cadascun d’ells. El programa per a cecs es caracteritza per al us d’un gran ventall d’exercicis que facin adquirir a l’alumne una millora en la seva estructuració espacial, treballant de manera individualitzada. Bàsicament proporciona al cec una capacitat de recuperació ja no del seu sentit afectat, sinó de les capacitats físiques i anímiques perdudes a causa de la seva minusvalia. Estimula la capacitat de treball i el que es més important, possibilita de manera puntual la interacció de l’individu a la societat. En el cas del sords i sords muts existeix el problema afegit de la comunicació professor - alumne i s’ha de resoldre amb la coneixença del llenguatge de sords o be per la lectura dels llavis o la utilització de lectura/escriptura a la pissarra. Natació correctiva: La natació correctiva o la Hidrocinesiterèpia es basa en el tractament terapèutic de les desviacions de columna vertebral als nens i adolescents, utilitzant la combinació d’exercicis de kinesiteràpia, (gimnàstica correctiva) i d’exercicis aquàtics. Natació Terapèutica: Son programes que es dirigeixen a la compensació de les desviacions de la columna vertebral, (escoliosis, lordosi, hiperlordosis, cifosi i hipercifosi) i a la compensació de malalties i lesions que poden aparèixer a l’etapa adulta, utilitzant desplaçaments aquàtics descrits en el programa educatiu. Aigua Salus: El programa va dirigit a compensar malalties del aparell locomotor, respiratori, cardiocirculatori, endocrí, vascular, etc. L’ alumne realitza un programa individualitzat en funció de la malaltia que pateix. Es compon d’un treball individualitzat a l’aigua, compensador, gimnàstica correctiva, fisioteràpia, i activitats correctives fora de l’aigua sota les indicacions d’un fisioterapeuta utilitzant tècniques pròpies de la seva especialitat, tècniques manuals (massatges), electroteràpia, kinesiteràpia (a través del moviment). 13 Aigua Cor: Es un projecte aquàtic de salut de SEAE, Servei d’Ensenyament i Assessorament Esportiu, dirigit als cardiòpates coronaris per a la millora tant la seva condició física com la seva qualitat de vida. Es un programa complementari del programa de rehabilitació coronària, mai un substitut d’aquesta. Els serveis mèdics esportius després de valorar el diagnòstic del especialista i els consells a tenir en compte amb cada pacient per marcar les directrius de treball aquàtic del treball de readaptació. Aquest servei passa les línies de treball a seguir als tècnics aquàtics per que porti les tasques a terme amb cada pacient. El metge esportiu té l’obligació d’estar present a les sessions. Revisions periòdiques i informació a l’equip mèdic i tècnic. Gimnàstica correctiva: Es un programa físic de salut dirigit a persones amb malalties a l’aparell locomotor, respiratori, cardiocirculatori, endocrí, vasculars, etc. El servei mèdic esportiu, per indicació de cadascun dels metges dels abonats, marca las línies mèdic esportives del treball compensador al servei tècnic físic, perquè aquest programi i executi les activitats físiques vàlides per cadascú dels pacients. El seguiment d’aquestes pautes ha d’assegurar que no hi hagi cap exercici perjudicial pel alumne. Hidròbic: Es utilitzat com a mètode de reeducació funcional o com a forma de practicar la gimnàstica dins l’aigua amb el fi d’aprofitar tots els beneficis de l’aigua i l’exercici, suprimint els inconvenients. Hidroteràpia: Tracten d’aconseguir la recuperació d’algun problema físic amb la immersió dins l’aigua calenta. Ja que degut a la immersió del cos en aigües a temperatures “calentes” s’aconsegueix reduir el dolor i millorar la relaxació. Talasso - Teràpia: Aprofitar els beneficis de l’aigua del mar tractant d’aconseguir la recuperació d’algun problema físic, vascular, cardio circulatori, etc., amb la immersió dins l’aigua salada. Hospi-Sport: Es un programa que realitzen conjuntament l’equip Hospi-Sport i la Fundació Esclerosi Múltiple i té com a principal objectiu la millora de la salut, condició física i psicològica. Mitjançant la millora de la conducció nerviosa, millora dels moviments articulars, millora dels sistemes cardiovasculars i respiratori i un reforçament general en les persones afectades d’ Esclerosi Múltiple. En aquest programa hi ha un treball conjunt de fisioterapeutes, socorristes, monitors especialitzats, voluntaris i objectors de consciència. Es desenvolupa 2 sessions a la setmana d’una hora de durada, dividint els afectats en 3 grups depenent del grau d’afectació de la malaltia. La metodologia utilitzada es la tradicional, o sigui des de l’aprenentatge de les habilitats aquàtiques fins el domini de les tècniques de natació. Water Shiatsu o Watsu: El Watsu , part del Shiatsu, tècnica oriental de massatge que cura petits i grans trastorns gràcies a la pressió feta amb els dits en determinats punts del cos, es proposa com un programa en un ambient particular; aigua tèbia a 37 graus d’aigua de temperatura ideal. Segons la filosofia del Watsu, l’home modern ha de tornar a la naturalesa i simbòlicament a les “aigües on va néixer”, si vol combatre els trastorns relacionats amb l’estrés i l’estil de vida incorrecte segons els cànons de la filosofia oriental. L’aigua es considera una medecina que purifica, revitalitza i equilibra tot l’organisme, sistema nerviós i millora la vida sexual. 8.- Programa Recreatiu: Les activitats recreatives tenen com a objectiu principal i intrínsec la recerca del plaer, la diversió i l’experiència en si mateixa de la realització del joc. Com a objectiu extrínsec, es poden pretendre determinades formes d’aprenentatge o millora de la tècnica. 14 Aquests programes plantegen 4 grans objectius:

Educatiu: formar en el temps de lleure, dotant de continguts el temps d’oci. Socialitzador: Afavorir dins un marc de relació. Promoció de l’activitat física aquàtica: Donar a conèixer l’activitat esportiva dins l’aigua. Vinculació amb la salut: mantenir o millorar la condició física. En aquesta línia les propostes de programes aquàtiques recreatius es poden establir segons la manera d’entendre aquest medi: L’aigua com a medi pròpiament recreatiu. Les activitats aquàtiques recreatives com a medi per aconseguir altres objectius. Les activitats aquàtiques recreatives amb un fi directament recreatiu. Aquest tipus de pràctiques conviuen en elles termes com “esport per tothom” , “esport recreatiu”, “esport en el temps de lleure”, “esport alternatiu” etc, tot per parlar d’un mateix concepte i diferenciar-la de l’ “esport competició o de rendiment o alt rendiment”. Encara que podem veure que provenen de altres tipus de pràctiques físiques recreatives d’altres esports, també podem veure que tenen procedència de jocs populars, pràctiques creades en torn al medi urbà, parcs, espais naturals, gimcanes, jocs de festa, etc. Les característiques pròpies que reuneixen aquestes activitats, independentment del concepte que s’utilitzi, son les següents: recerca del plaer i la diversió dins de la mateixa activitat, poden participar tot tipus de persones, el participant pot escollir entre una gran gamma d’activitats i l’absència de normes rígides,(reglament). Es juga amb el company i no contra el company, requereix un aprenentatge i un mínim esforç. 9.- Programa Esportiu: La competició esportiva en el medi aquàtic es una de les possibles sortides que qualsevol nen/a que pot tenir quan inicia el seu període esportiu en les diferents “escoles esportives aquàtiques”. (natació, waterpolo, salts, etc...) Cal tenir clar que la competició serà conseqüència d’etapes anteriors que comporten una formació de base que juntament amb el coneixement de la competició i la llibertat d’elecció de la mateixa han de proporcionar els resultats previstos. Els programes aquàtics aplicats en l’àmbit d’aquest programa son: Natació: • Consisteix en mantenir-se sobre la superfície de l’aigua movent braços i cames. • Te com objectiu ensenyar les diferents tècniques dels diferents estils, així com les tècniques específiques de cadascun dels estils, sortides i viratges. • Estils: Papallona, esquena, braça i crol. • Diferents proves i distàncies. • Natació de llarga distància. (Aigües obertes) Waterpolo: • Esport que es practica entre 2 equips de 7 jugadors/es que té per objectiu fer gol a la porteria contraria, passant-se la pilota amb una mà. • Utilitza unes tècniques específiques d’estils de desplaçar-se que tenen com a base el crol i la braça i altres com per exemple, el trudgeon, over, patada porter, etc..) 15 • Durada: 4 parts de 8 minuts de joc efectiu. • Es juga a totes les categories d’edats. • A la iniciació es juga una activitat del pla de promoció esportiva anomenada Xap Polo. • Competició masculina i femenina. • Camp: mínim 20 metres, màxim 30 metres per la categoria masculina. Mínim 20 metres, màxim 25 metres per la categoria femenina.  Pilota: Pes entre 400 i 450 grams com a màxim. Circumferència: 0,68 – 0,71 mts. per homes. 0,65 – 0,67 mts. per dones. Salts: Salts des de unes plataformes que estan situades a 1, 3, 5 i 10 metres de l’aigua. Diferencia entre palanca i trampolí i salts per parelles. Natació Sincronitzada: Combina factors tècnics (tècnica específica), factors físics i psicomotriu amb música. Programes individuals, per parelles i grups. Les competicions de Natació Sincronitzada tenen 3 parts:  Figures: Les nedadores hauran de fer 2 figures obligatòries del llibre de la F.I.N.A. i 2 figures opcionals segons el grup d’edat.  Rutines tècniques; (Ballet): Es fan amb música i uns elements obligatoris marcats per al Reglament de la F.I.N.A.  Rutines lliures: Les nedadores fan el moviments lliures. Les rutines tècniques i lliures tenen 2 tipus de puntuació: la puntuació tècnica i la artística. Quan més dificultat, sincronització i coreografia, les notes son més altes. Altres federacions: Natació amb aletes: Amb apnea o amb tub. Amb monoaleta i bialeta. Salvament i socorrisme: Salvament esportiu, Tècniques de rescat (salvament) i altres d’assistència en casos d’accident (socorrisme). F.E.D.A.S.: Proves de caça submarina, fotografia submarina, apnea, etc. 10.- Reglamentació bàsica dels diferents estils:  Estil papallona; Des del començament de la primera braçada després de la sortida i després de cada viratge, el cos s’ha de mantenir sobre el pit i les dues espatlles han d’estar alineades amb la superfície de l’aigua. Estan permesos moviments laterals de peus sota de l’aigua. No es permet girar sobre l’esquena en cap moment. Els dos braços s’han de fer anar endavant junts per sobre de l’aigua i s’han de fer anar enrere simultàniament. 16 Tots els moviments dels peus s’han d’executar de manera simultània. Son permesos moviments simultanis amunt i avall de les cames i dels peus en el pla vertical. No cal que les cames ni els peus estiguin al mateix nivell, però no són permesos moviments alternats. A cada viratge i al final de la cursa, el contacte es farà amb les dues mans simultàniament, o bé al nivell de l’aigua, o bé per sobre o bé per sota. A la sortida i en els viratges, al nedador se li permet de fer per sota l’aigua un o més cop de peu i una braçada que l’han de fer arribar a la superfície. És permissible que el nedador resti completament submergit durant una distància màxima de 15 metres després de la sortida i de cada viratge. En aquest punt el cap ha d’haver sortit de l’aigua. El nedador ha de romandre a la superfície fins al pròxim viratge o fins l’arribada.  Estil esquena; Abans del senyal de sortida els nedadors s’alinearan a l’aigua de cara a l’extrem de sortida, amb les mans col·locades en els estreps de sortida. Els peus, inclosos els dits, estaran sota la superfície de l’aigua. Està prohibit posar-se damunt del sobreeixidor, o doblegar els dits dels peus sobre la vora del sobreeixidor. Quan soni el senyal de sortida i després del viratge, el nedador s’impulsarà i nedarà d’esquena durant tota la cursa, excepte en efectuar el viratge que pot incloure un moviment rotatiu del cos sense arribar als 90º de l’horitzontal. El nedador haurà d’haver retornat a la posició d’esquena en deixar la paret. En executar el gir, cal que qualsevol part del cos del nedador toqui la paret. La posició del cap no té importància. Durant tota la cursa, alguna part del cos del nedador ha de trencar la superfície de l’aigua, excepte que és permissible que el nedador resti completament submergit durat el viratge i una distància de 15 metres després de la sortida i de cada viratge. En aquest punt el cap ha d’haver sortit de l’aigua. En finalitzar la carrera el nedador ha de romandre en tot moment en posició d’esquena fins tocar la paret  Estil braça; Des de l’inici de la primera braçada després de la sortida i després de cada viratge, el cos es mantindrà sobre el pit. No està permès girar sobre l’espatlla en cap moment. En tot moment els moviments dels braços seran simultanis i en el mateix pla horitzontal sense moviments alterns. Les mans es tiraran endavant juntes des del pit, arran, per sobre o per sota de la superfície de l’aigua. Els colzes han d’estar sota l’aigua, excepte l’última braçada a l’arribada. Excepte en la primera braçada després de la sortida i de cada viratge, les mans no arribaran més enrere que la línia dels malucs. En tot moment els moviments de les cames seran simultanis i en el mateix pla horitzontal sense moviments alternats. Els peus han d’estar girats enfora durant la part propulsiva del cop de peu. No son permesos els moviments de tisora, d’aleteig ni de dofí. Es permès de trencar la superfície de l’aigua amb els peus, mentre no segueixi un cop descendent de dofí. A cada viratge i en acabar la cursa, el contacte es farà amb les dues mans simultàniament, o bé en el nivell de l’aigua, o bé per sobre o bé per sota. El cap es pot submergir després de la darrera tracció de braços 17 abans de tocar, sempre que trenqui per algun lloc la superfície de l’aigua durant l’últim cicle complet o incomplet que precedeixi el toc. Durant cada cicle complet de braçada i cop de peu, en aquest ordre, alguna part del cap del nedador trencarà la superfície de l’aigua, excepte que després de la sortida i després de cada viratge el nedador pot fer una braçada que arribi fins a les cames, un moviment de peus en el pla vertical, recobrament i una patada mantenint-se completament submergit abans de tornar a la superfície. El cap ha de trencar la superfície de l’aigua abans que les mans girin endins en la part més ampla de la segona braçada.  Estil lliure; Estil lliure vol dir que en una prova que porti aquest nom el nedador pot nedar en qualsevol estil, excepte en proves estils individuals o de relleus estils, en aquest cas, estil lliure vol dir qualsevol estil tret d’esquena, braça o papallona. En els viratges i en l’arribada el nedador ha de tocar la paret amb qualsevol part del cos. El nedador haurà de trencar la superfície de l’aigua amb alguna part del seu cos durant la cursa, excepte als viratges on li estarà permès romandre completament submergit, i en una distància no superior als 15 metres després de cada viratge i de la sortida. Des d’aquest punt, el cap ha d’haver trencat la superfície de l’aigua. DISTÀNCIES (rècords del Mon 50 metres):  Papallona: 50, 100, 200 metres  Esquena: 50, 100, 200 metres.  Braça: 50, 100, 200 metres.  Estil lliures: 50, 100, 200, 400, 800, 1500 metres.  Estils individual: 200, 400 metres.  Relleus lliures: 4x100, 4x200 metres. (des de 2013 també relleus mixtes)  Relleus estil: 4x100 metres.(des de 2013 també relleus mixtes) DISTÀNCIES (rècords del Mon 25 metres):  Papallona: 50, 100, 200 metres  Esquena: 50, 100, 200 metres.  Braça: 50, 100, 200 metres.  Estil lliures: 50, 100, 200, 400, 800, 1500 metres.  Estils individual: 100, 200, 400 metres.  Relleus lliures: 4x100, 4x200 metres. (des de 2013 també relleus mixtes)  Relleus estil: 4x100 metres. (des de 2013 també relleus mixtes)