Història de la Música: Renaixement, Barroc, Classicisme i Romanticisme

Renaixement (Segles XV i XVI)

El Renaixement, que abasta els segles XV i XVI, va ser un període de grans canvis i innovacions. Un dels avenços més significatius va ser l'aparició de la impremta, inventada per Johannes Gutenberg el 1450, que va revolucionar la difusió del coneixement i la música.

Desenvolupament de la Polifonia

Durant aquest període, es va continuar el desenvolupament de la polifonia amb formes destacades com el motet.

• Compositors de motets: Giovanni Pierluigi da Palestrina i Tomás Luis de Victoria.

Cançons Polifòniques

Les cançons polifòniques d'aquest període estaven estretament relacionades amb l'ésser humà i els seus sentiments, reflectint un nou humanisme.

• Compositors de cançons polifòniques: Claudio Monteverdi i Juan del Encina.

Naixement de la Música Instrumental

El Renaixement també va veure el naixement i l'auge de la música purament instrumental, sovint lligada a la música de dansa.

Formes Musicals Regionals

• Itàlia: El Madrigal.
  • Compositors: Orlando di Lasso, Claudio Monteverdi, Luca Marenzio.
• Espanya:
  • El Villancico (tocat en viles i, al principi, sense relació amb el Nadal).
  • L'Ensalada.
  • El Romance.
• França: La Chanson.

Definicions de Formes Vocals

• Motet: Composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text en llatí, amb o sense acompanyament d'instruments.
• Missa: Composició i gènere de la música vocal religiosa que serveix per expressar el contingut de la festivitat.

Barroc (Segle XVII - Primera meitat del XVIII)

El Barroc és el període artístic que s'estén des del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII, abastant aproximadament un segle i mig. Aquesta època va ser testimoni d'importants avenços científics.

Característiques de l'Art Barroc

L'art barroc busca l'expressió dramàtica, presentant obres molt recarregades. En la música, es cerquen contrastos marcats, canvis dinàmics i rítmics constants.

Durant el Barroc, la polifonia és substituïda progressivament per l'harmonia, donant més importància a la verticalitat sonora.

• Grans compositors barrocs: Antonio Vivaldi i Johann Sebastian Bach.

L'Òpera Barroca

L'òpera va néixer a finals del segle XVI a Itàlia i va florir durant el Barroc, convertint-se en un dels gèneres més importants.

Tipus d'Òpera

• Òpera Seriosa: Es diferenciava de la tragèdia per l'imprescindible final feliç.
• Òpera Bufa: Es relacionava amb la vida de la burgesia i de les classes inferiors, sovint amb un to còmic o satíric.

Parts de l'Òpera

• Obertura: Peça orquestral que inicia l'espectacle.
• Recitatius: Cant declamat que fa avançar l'argument, amb acompanyament instrumental.
• Àries: Composicions vocals melòdiques amb acompanyament instrumental, que expressen els sentiments dels personatges.
• Cor: Peça interpretada per un grup de cantants.
• Interludi: Peça simfònica que fa de lligam entre les diferents parts vocals o entre els diferents actes.

Classicisme (Segona meitat del Segle XVIII)

El Classicisme musical es desenvolupa durant la segona meitat del segle XVIII (aproximadament 50 anys), caracteritzant-se per una música fàcil d'escoltar i elegant, dissenyada per a l'entreteniment d'un públic cada vegada més ampli.

L'Òpera en el Classicisme

El tipus d'òpera preferit és l'òpera bufa, que incorpora crítica social i diàlegs parlats, amb un caràcter més popular.

Música Instrumental Clàssica

En la música instrumental, destaca la sonata, una forma musical amb estructura ABA, sovint interpretada al piano.

• Principals compositors clàssics: Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven.

Romanticisme (Segle XIX)

El Romanticisme musical abasta tot el segle XIX. Aquesta època està profundament influenciada per la Revolució Francesa i els ideals de llibertat de l'home i l'expressió individual.

L'Òpera Romàntica

L'òpera es consolida com l'espectacle preferit de la burgesia, amb grans produccions i dramatisme intens.

• Principals compositors d'òpera romàntica: Gioachino Rossini, Giuseppe Verdi i Richard Wagner.

El Lied i la Música per a Piano

Sorgeix el lied, una cançó per a veu solista acompanyada de piano, que permet una gran expressió lírica.

• Compositors destacats:
  • Lied: Franz Schubert.
  • Música per a piano: Robert Schumann, Frédéric Chopin i Franz Liszt.

Grans Formes Instrumentals

El Romanticisme també va veure el desenvolupament de grans formes instrumentals:

• La Simfonia: Obra per a gran orquestra, que permetia una expressió musical complexa i monumental.
• El Concert: Obra per a un instrument solista i orquestra, on el virtuosisme del solista dialoga amb la massa orquestral.

• Principals compositors de música instrumental romàntica: Felix Mendelssohn, Johannes Brahms i Piotr Ilitx Txaikovski.