Història de la Música Occidental: Períodes i Conceptes Clau

Edat Mitjana (400-1420)

Es feia sense instruments, es cantava en llatí el **cant gregorià**, era música monofònica; després es va descobrir la **polifonia**.

La música no religiosa era cantada en llengua pròpia i podia utilitzar alguns instruments.

Figures Clau de l'Edat Mitjana

• El joglar: era un rodamón que cantava, tocava instruments i actuava. Un personatge lliure.

• Els goliards: tenien la mateixa funció que els joglars, tot i que eren monjos que havien renunciat a l'Església i la criticaven.

• El trobador: era de classe social noble i cantava les seves pròpies cançons. Hi havia dones i reis trobadors (com Alfons X el Savi).

La música ja no era monofònica i va passar a ser polifònica.

Renaixement (1420-1599)

Martí Luter i la Reforma

Martí Luter va ser un monjo i professor universitari de filosofia. Tenia accés a la Bíblia i va descobrir que la salvació és un regal que Déu fa a tots els homes i dones que creuen en la creu.

Luter va escriure al Papa i va justificar en 95 tesis la necessitat que l'Església es corregís i seguís el que diu la Bíblia. El Papa va expulsar Luter de l'Església.

Luter es va dedicar a traduir la Bíblia a l'alemany.

El Madrigal

El **madrigal** són cançons acompanyades d'instruments senzills, d'origen pastoral, que es ballaven a les festes.

Barroc (1600-1750)

Apareix l'**òpera** amb Claudio Monteverdi i el Comte Bardi.

La música es divideix en vocal i instrumental.

Apareix el **concert** en dues modalitats:

• Concert per a solista: solista i grup d'instruments.

• Concerto grosso: grup d'instruments dialogant.

Baix continu: és una melodia greu sobre la qual s'improvisa.

Apareixen els **burgesos**, que eren artesans.

Els **luthiers** fabriquen instruments.

Virtuosisme: demostració d'un alt grau de domini tècnic de l'instrument o la veu.

Suite: és una successió de danses, alternades ràpides i lentes.

Classicisme (1750-1820)

Melodies fàcils i frases curtes, ritme regular, harmonia clara i amb funció **tonal**.

Esquema de la Forma Sonata

• Exposició (A+B)

• Desenvolupament

• Reexposició (A+B)

Sonata: és una obra per a un instrument.

Simfonia: és una sonata tocada per un grup d'instruments (orquestra).

Romanticisme (1820-1899)

El ritme és clar i estructurat amb la finalitat de ser expressiu.

Tempo rubato: és canviar la velocitat de la pulsació amb finalitat expressiva.

La melodia ha de ser perfecta amb la finalitat de transmetre els sentiments personals.

Melodia acompanyada: és un acompanyament harmònic que ajuda a l'expressió de la melodia.

El **piano** és l'instrument romàntic per excel·lència.

Simfonia: és una obra de gran format, que utilitza la gran expressivitat i tots els recursos de l'orquestra.

Poema simfònic: és una obra orquestral que explica un argument literari o un paisatge visual.

Lied: vol dir 'cançó' en alemany.

Leitmotiv: és l'associació d'un tema musical a un personatge o idea de l'òpera.

Nacionalisme: s'utilitza la música folklòrica per compondre obres musicals de gran format i exportar-les a altres països.