Història de la música medieval i Renaixement

No tenim gaires exemples de música grega, només 20 minuts. Si escrits. Arístides Quintilià “Sobre la Música”, del segle I i II abans de Crist, sobre la teoria musical del moment.

Concepció de la música basada en la línia melòdica pura, i molt lligat al text i a la rítmica, i a la dansa. Una execusió musical fonamentada en la improvisació,  i sense notació fixe (tot i que si se’n conserva algun exemple, no tenia un gran pes com ara). La filosofia de la música està en recrear la naturalesa, tal com ho plantejava Pitàgores. Sistema de formació d’escales, modal. Es basava en una fonamental, tetracord, i no en una escala.

Epoca Medieval - idea de temps dividida en dos plans: el temps diví (etern) i el temps terrenal (finit). La litúrgia evoquen aquesta circularitat del temps etern dins de la nostra vida cotidiana. Dins aquesta idea de temps es produeix el Cant Gregorià, que pertanyen a la litúrgia romana i a partir de l’època de Carlemany es difonen per tot Europa. El Cant Gregorià és monòdic, té intervals curts, està pensat per cantar a una assamblea. Fins segle IX no tenim proves notació musical. Les misses depenen de l’any litúrgic, que comença amb l’Advent, i continua amb Pasqual i la Pentacosta, també condicionen el Sant del dia. La missa té part fixa (ordinari)(Credo, Sanctus, Agnus Dei...), i el propi (els sants, la festivitat...). Els cants es recullen en el Kyriale, de la part ordinària. El Gradual i Antofonari recull les antífones, responsoris... De la part pròpia. S. XX, Líber Usualis, que recull tots els cants.

La polifonia arriba a través d’aquests plegrinatges, amb de l’Ars Antiqua (s. XII - XIV) veiem les primeres notacions musicals. Hi ha tractats del s. X, i més enllà, trobem exemples de polifonia. Estructures senzilles (vox principalis+organalis). CÒDEX CALIXTINUS - Catedral de Santiago de Compostela. Conté un dels exemples de polinofia medieval a Espanya. Es relaciona amb la peregrinació a Santiago. Té molta música gregoriana, i de la litúrgia del moment, té un apèndix amb polifonia.

A més a més hi ha diverses narració del trasllat de les relíquies de Santiago, una guia del viatger. El nom de Calixtinus ve del seu “creador”, Calixtus II (mentira). L’anotació musical no és l’anotació que es feia servir dins la Hispània de l’època; és pròpia de la litúgria Franco-romana. Conté "Con Gaudeamus Catholici" la primera polifonia a tres veus que existeix. Dum Pater Familias - No te una notació clara, però pertany a una època més moderna. LLIBRE VERMELL – és un llibre de finals del s. XIV que pertany al període de l’Ars Nova, una polifonia molt més complexe i més refinada. Parla dels miracles de Verge Montserrat. En pocs folis hi ha un cançoner medieval.
Al s. XVIII es presta a un convent que s'incendia, i al restaurarlo es posa un forro vermell, del s. XIX. Aquest fet el converteix en “el llibre vermell". Recull peces en llatí (O Virgo Splendens) i en català (Ballada dels Goytxs de Nostre Dona en vulgar cathallan, a ball redon).

Bruneleschi construeix la Cúpula de Santa María dei Fiore. 25 de març 1436, juntament amb la cúpula. Es considera que és el començament del Renaixament. Peça del compositor Guillaume Dufay “Nuper Rosarum Flores”, el Papa Eugeni IV (pel qual treballava Dufay) estava present. Està composada a 4 seccions: una part de Alto i Tenor (cantus firmus), i una altra part amb Alto, Tenor I, Tenor II i Baix. L’any 1973, el musicòleg Charles Warren, diu que Dufay volia homanetjar a Brunelleschi per la construcció de la cúpula i la seva altura. Craig Wright l’any 1994, diu que el quadrat, o el modus, o les proporcions, no són reals, i agafa les mesures reals, que no es corresponen. Aleshores ell proposa que les proporcions de l’obra correspon a la construcció del temple de Salomó, i els números surten a la Bíblia; la seva teoria és que Dufay es va inspirar en el “temple mare”,el temple de Jerusalem. No hi ha relació entre Brunelleschi i Dufay, sinó la Bíblia i Dufay. Es relacionava la música amb l'exactitud matemàtica.