Història de la Música: Classicisme, Romanticisme i Moviments Posteriors

El Classicisme

Context Històric

• Segle XVIII
• Època plena d'esdeveniments històrics. La Revolució Francesa de 1789 n'és el més rellevant.
• Millores en les comunicacions, inici del procés d'industrialització, i amplis sectors de poder econòmic i polític van tenir conseqüències importants per a la música.
• La fe en la natura, el progrés i la persona també s'expressava en una música alegre i vitalista.

Context Sociocultural

• L'optimisme i l'idealisme (pensament humà). Ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
• Els teatres i orquestres proliferaven per tot Europa; la música va deixar de ser un privilegi per a uns quants.
• El saber i els coneixements musicals van tenir més difusió.
• Es va iniciar una etapa de desenvolupament de la música instrumental.
• Es cercaven els ideals de la cultura antiga de Grècia i Roma, amb tres finalitats: claredat, equilibri i senzillesa.

Finalitat de la Música

• El Classicisme, en contrast amb el Barroc, era un estil serè i elegant.
• La música, com a llenguatge universal, era un element de fraternitat entre les persones, situat per damunt de les diferències.
• En aquesta època, la música aspirava a l'ideal d'una bellesa equilibrada.
• Dins l'equilibri i les normes establertes, la finalitat de la música, segons Rameau, era la de commoure.

Els Instruments

Gràcies a la feina de Corelli i Boccherini, el violí i el violoncel van destacar poderosament.

La Música d'Orquestra

De l'orquestra clàssica van desaparèixer l'orgue i el clavicèmbal.

La Forma Sonata

La forma de moviment més característica de la música instrumental des del Classicisme fins al segle XX.

Exposició:

• Tema A
• Pont (opcional)
• Tema B
• Coda (opcional)

Desenvolupament: Apareixen motius dels temes de l'exposició o algun de nou.

Reexposició: Repetició total o gairebé total de l'exposició amb una modificació.

L'Òpera Clàssica

Període històric més important per al gènere operístic. Els teatres es multiplicaven, el públic va créixer i els compositors van trobar-hi una de les formes d'expressió preferides.

Diferents gèneres operístics, l'òpera seriosa i l'òpera bufa, agrupats i definits segons la temàtica de l'argument.

Òpera Seriosa

Al segle XVIII, a França, l'òpera seriosa havia assolit gran complexitat i artificiositat.

L'any 1772 es va produir un canvi: una companyia ambulant italiana va arribar a París i es va instal·lar en un teatre; va presentar la famosa òpera bufa La serva padrona de G.B. Pergolesi. Però es va produir un enfrontament entre els defensors i els detractors.

Gluck va buscar la reconciliació de totes dues tendències, va intentar reformar els pressupostos bàsics de l'òpera seriosa i demostrar que la llengua francesa era tan vàlida per cantar com la italiana.

Termes de Tempo

• Ritenuto: temps retingut, fa referència a una reducció sobtada del tempo.
• Stretto: temps accelerat, correspon a una secció conclusiva culminant.

El Romanticisme

Context Històric

• Segle XIX
• Mentre el Congrés de Viena (1815) dibuixava les noves fronteres polítiques europees, la Revolució Industrial s'imposava a tot el món amb totes les seves conseqüències: econòmiques, socials, polítiques...
• Gràcies a les revolucions, els drets humans es consideren avui dia una prioritat, s'estableix la república i es considera que el poble és la font exclusiva del poder.
• La llibertat substitueix la tirania, el poder absolut es veu limitat i la democràcia constitueix l'ideal de govern.
• La burgesia i els ideals liberals triomfen, fet molt important per a la música.

Context Sociocultural

• El Romanticisme va ser una revolució artística, política, social i ideològica important, i molts dels seus principis perviuen: llibertat, individualisme, democràcia, nacionalisme.
• El coneixement de la música i la seva pràctica es converteixen en elements de distinció social.
• La música de cambra es gaudeix en salons privats; la burgesia assisteix a teatres d'òpera i sales de concert, on s'aclama als grans virtuosos, que realitzen llargues gires i assoleixen capitals europees.
• L'exaltació de les passions i l'expressió de l'essència i allò que és etern caracteritzen l'art romàntic.
• S'estableixen dues nocions fonamentals: "l'art per l'art" i la noció a la qual s'adhereixen els artistes.

La Finalitat de la Música

• La música apareix com la més romàntica de totes les arts i és considerada sagrada, a causa de la seva capacitat per captar i transmetre l'essència veritable de les coses.
• Deixa de ser al servei de la religió i de ser la música de consum i d'entreteniment de les classes nobles per passar a expressar les emocions subjectives del compositor.

Música per a Piano

El piano és l'instrument romàntic per excel·lència, amb grans possibilitats harmòniques, sonores, tècniques i expressives per a la comunicació i expressió del músic romàntic.

Va donar lloc a una música escrita per interpretar-la als salons de l'aristocràcia i la burgesia: obres curtes amb diferents formes que transmeten sentiments profunds, intensos i íntims: l'estudi, la balada, el nocturn, el preludi, l'impromptu, la polonesa, la masurca i la fantasia.

Música Orquestral

L'orquestra romàntica, o orquestra simfònica, estava integrada per 60 o 75 músics, que li donaven nous recursos tímbrics i coloristes. Les quatre famílies instrumentals eren: vent-fusta, corda, vent-metall i percussió; a finals de segle, hi havia obres que requerien 100 o més músics.

Poema Simfònic

Peça orquestral d'un sol moviment que va acompanyada d'un programa. Quan l'obra té diversos moviments rep el nom de simfonia programàtica.

Poemes simfònics coneguts: El Moldava, de B. Smetana; Una nit a la muntanya Pelada, de N. Rimski-Kórsakov.

El Concert Romàntic

El Romanticisme va ser un període molt fructífer per a aquest gènere instrumental. A diferència del concert clàssic, el concert romàntic segueix l'estructura de la sonata: tres o quatre moviments interpretats per un instrument solista acompanyat per l'orquestra.

La cadència, juntament amb el millorament tècnic dels instruments, afavoreix que la dificultat tècnica del solista sigui ben palesa i aflori un gran virtuosisme.

La Música Vocal Romàntica

El Lied és una cançó amb acompanyament instrumental, generalment de piano. La seva característica principal és la fusió entre el text poètic i la música. La part de piano no és només un acompanyament, sinó que és una part fonamental dels lieder, en què dialoga i es complementa perfectament amb la veu.

Compositors que van escriure lieder: R. Schumann, F. Mendelssohn, J. Brahms i F. Schubert, que en va compondre més de 600, sovint en col·leccions.

L'Òpera Romàntica

França

• Gran Òpera: Òpera seriosa amb temàtica històrica de l'edat mitjana. G. Verdi i R. Wagner també van escriure òperes. Compositors destacats: J. Meyerbeer (Les Huguenots), J.F. Halévy (La Juive).
• Òpera Lírica: Temàtica de drama o fantasia romàntica. Compositors destacats: G. Bizet (Carmen, Els Pescadors de Perles), Ch. F. Gounod (Faust, Romeu i Julieta).
• Òpera Còmica: S'assembla al teatre pels diàlegs parlats, es basa en alguna comèdia o drama de la vida quotidiana burgesa. Exemple: F.A. Boieldieu (La Dame Blanche).
• L'any 1860, a París, va néixer un nou gènere amb elements més enginyosos i satírics: l'opereta. Exemple: J. Offenbach (Els Contes de Hoffmann).

Itàlia

L'òpera italiana va ser una expressió dels sentiments d'unitat del país, amb arguments que exaltaven els sentiments de llibertat i patriotisme.

• Bel Canto: Aprofita tots els recursos de la veu humana al servei del virtuosisme vocal, per la bellesa de les melodies i la gran expressivitat de les frases. Compositors: V. Bellini (Norma) i G. Donizetti (Lucia di Lammermoor).
• Giuseppe Verdi: Màxim representant de l'òpera italiana del segle XIX, recull influències franceses. Òperes destacades: La Traviata, Aïda, Il Trovatore, Rigoletto.
• Verisme: Corrent que va aparèixer a finals del segle XIX, influenciat pel naturalisme i el realisme literaris. Presenta arguments realistes basats en situacions quotidianes i sense les idealitzacions romàntiques. Compositors: P. Mascagni (Cavalleria Rusticana) i G. Puccini (La Bohème, Tosca).

Alemanya

L'òpera alemanya estava inspirada en els ideals exposats pels poetes i filòsofs romàntics. Un dels seus precursors va ser Carl Maria von Weber.

Richard Wagner: Va crear el concepte de "drama musical", una fusió de totes les arts per tal d'assolir la plenitud de l'expressió.

• La música estava al servei de l'expressió dramàtica.
• L'òpera es desenvolupa a l'entorn del leitmotiv.
• La melodia no tenia interrupcions, es fonia dins l'orquestra i s'ajustava a l'acció.

Postromanticisme, Impressionisme i Nacionalisme

Context Històric

• Finals del segle XIX
• Últims anys força pacífics i estables a les nacions europees.
• A finals del segle XIX van sorgir moviments polítics nacionalistes, una ideologia que va acabar impregnant la música.

Context Sociocultural

• Els moviments musicals de finals del segle XIX no trencaven amb el passat, sinó que aportaven innovacions al llenguatge musical.
• L'any 1880, a França, va sorgir el moviment pictòric de l'Impressionisme, que buscava plasmar la impressió de l'ambient i de l'atmosfera. Un dels seus màxims exponents va ser Claude Monet.

La Finalitat de la Música

• En el Postromanticisme, la llibertat expressiva assoleix el seu punt àlgid.
• L'Impressionisme abandona l'objectivisme per plasmar una imatge exacta d'allò que percebem, amb la finalitat de crear atmosferes i impressions sensorials.
• El Nacionalisme preconitza l'exaltació del sentiment patriòtic o de l'arrel cultural dels pobles.

Postromanticisme

Tant en l'àmbit expressiu com en el tècnic, és una prolongació del llenguatge romàntic, portant al límit l'exaltació i els estats anímics personals.

Es caracteritza per un so ampli i grandiós, mitjançant orquestres amb molts instrumentistes i una utilització rica i variada dels timbres.

L'Impressionisme

Moviment limitat a França, el més innovador i original de tots els que es van produir a l'època.

Com en la pintura impressionista o la poesia simbolista, la música de C. Debussy és una música d'atmosferes i sentiments subtils, però mancada de la grandiositat postromàntica.

La seva aportació se centra en la recerca de timbres i en el valor absolut i predominant que atorga al so.

El Nacionalisme

La passió i l'exaltació són dues característiques romàntiques que repercuteixen en el sentiment patriòtic o en l'arrel històrica i cultural dels pobles.

Les composicions nacionalistes recullen ritmes i melodies de cançons i danses populars, instruments característics dels diferents països, evocacions de paisatges propis, i altres elements que identifiquen un poble o nació.