Història de la Monarquia Hispànica: De la Unió Dinàstica a la Crisi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,66 KB

La Monarquia Hispànica: Orígens i Consolidació

1. Els Reis Catòlics: La Unió Dinàstica

El matrimoni entre Isabel de Castella i Ferran d'Aragó va marcar l'inici de la monarquia hispànica, concertant-se per unir territoris.

1.1. La Unió Dinàstica de 1469

  • Isabel de Castella i Ferran d'Aragó es van casar el 1469.
  • Va ser una unió dinàstica, no una fusió de Corones.
  • Cada regne mantenia les seves lleis i institucions, però actuaven conjuntament.

1.2. Castella i Aragó el 1479: Diferències

La situació econòmica i social entre Castella i Aragó era molt diferent:

  • Castella: 4.500.000 habitants, economia basada en l'agricultura i la ramaderia.
  • Aragó: 1.000.000 habitants, economia centrada en el comerç mediterrani, en crisi.

1.3. Consolidació de la Monarquia Hispànica

Els Reis Catòlics van establir les bases d'un Estat modern, reforçant el seu poder.

  • A Castella, la monarquia va triomfar, mentre que a Aragó la noblesa va voler mantenir la seva influència política.
  • 1504: Mor Isabel I. Castella passa a Joana I.
  • Mort de Felip d'Habsburg: Joana I, amb un estat mental feble, va ser apartada. Ferran II va assumir la regència de Castella.
  • Mort de Ferran II: Carles I (fill de Joana i Felip) hereta les dues Corones.

2. La Construcció de l'Estat Modern

Els Reis Catòlics van crear un nou Estat modern amb institucions i una política d'expansió.

2.1. Les Noves Institucions

(Contingut sobre les noves institucions no proporcionat en l'original.)

2.2. L'Expansió Territorial

  • 1492: Conquesta de Granada (últim regne musulmà a la península).
  • 1496: Conquesta de les Canàries, incloent-hi Tenerife.
  • 1512: Ferran II va annexionar Navarra.

2.3. La Unificació Religiosa

  • 1478: Creació del Tribunal de la Inquisició a Castella per perseguir els no cristians.
  • Els jueus van ser obligats a convertir-se al cristianisme; el 1492, els que no ho van fer van ser expulsats.
  • 1502: Els mudèjars van ser obligats a batejar-se. La majoria es van convertir en moriscos.

2.4. La Política Exterior dels Reis Catòlics

Van seguir una política d'enllaços matrimonials i conquestes:

  • Van casar els seus fills amb membres de la reialesa portuguesa per unificar els regnes.
  • També amb Anglaterra per acorralar França.
  • Ferran va conquerir Nàpols (per a la Corona d'Aragó) i Orà, Bugia i Alger (per a Castella).

3. Carles I: Un Canvi de Dinastia

Després de la mort de Ferran II, Carles, fill de Joana i Felip, va esdevenir rei de Castella i Aragó.

Va ser proclamat rei de Castella i Aragó el 1516 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic el 1519.

3.1. L'Imperi de Carles I d'Habsburg

Carles d'Habsburg va esdevenir el monarca més poderós d'Europa.

La seva abdicació va dividir els seus dominis entre el seu fill Felip i el seu germà Ferran.

3.2. La Política Interior de Carles I

Amb Carles I, Castella i Aragó es van reunir per primera vegada sota un mateix monarca, tot i que cada territori mantenia les seves pròpies lleis i institucions.

La noblesa es va enfadar amb Carles, ja que no parlava la llengua local i estava envoltat de consellers flamencs.

  • La Revolta de les Comunitats: Rebel·lió a Castella contra Carles I.
  • La Revolta de les Germanies: Revolta d'artesans contra els privilegiats.

3.3. La Política Exterior de Carles I

  • La monarquia francesa: El principal rival, amb enfrontaments constants.
  • L'Imperi turc: Carles I va frenar la seva expansió, però la presència turca va continuar al Mediterrani.
  • Els prínceps alemanys: Eren protestants i Carles defensava el catolicisme.
L'Herència de Carles I

4. L'Imperi de Felip II

Felip II va succeir el seu pare Carles I, regnant des del 1556 fins al 1598.

El 1580 va incorporar Portugal a la Corona en morir el rei sense descendents.

L'Imperi hispànic s'estenia per Espanya, Portugal, Itàlia, Amèrica i altres territoris.

4.1. Política Exterior de Felip II

  • Batalla de Sant Quintí (1557): Contra França.
  • Revolta protestant als Països Baixos (1581): Un conflicte prolongat.
  • Batalla de Lepant (1571): Contra l'Imperi turc.
  • L'Armada Invencible (1588): Contra Anglaterra. Va ser derrotada temporalment.

4.2. Política Interior de Felip II

  • Felip II va aïllar Espanya d'influències estrangeres (llibres, universitats).
  • Gran defensor del catolicisme. La Inquisició va perseguir els protestants.
  • Revolta dels moriscos (1568): A les Alpujarras.

4.3. L'Inici de la Crisi Econòmica

  • L'agricultura era poc productiva (la llana s'exportava).
  • Felip va gastar molts diners en flotes i palaus.
  • Segle XVI: Crisi econòmica, amb un augment d'impostos i la necessitat de crèdits bancaris.

Entradas relacionadas: