Història de la Monarquia Hispànica: Segles XV-XVII

Ciencias sociales4,39 KB

La unió dinàstica i l'Estat dels Reis Catòlics

La unió entre Isabel de Castella i Ferran d'Aragó (1469) va ser una unió dinàstica; és a dir, tots dos regnes passaren a tenir els mateixos monarques, però conservant cadascun les seves pròpies fronteres, monedes, lleis i institucions d’origen medieval. La unió dinàstica dels Reis Catòlics no és, doncs, una unitat institucional, sinó una unió personal que en cap cas dona lloc a un estat centralista.

La nova monarquia va establir les bases d'una monarquia autoritària per imposar-se sobre la noblesa i el clergat. Es van reforçar institucions com:

  • Consells: Òrgans consultius formats per juristes.
  • Secretaris: Funcionaris de la baixa noblesa i burgesia.
  • Reial Audiència i Cancelleria: Màxim organisme judicial.
  • Comptadoria Reial d'Hisenda: Per a la recaptació d'impostos.
  • Corregidors i Virreis: Per al control municipal i territorial.
  • Santa Germandat: Per al control del bandolerisme.

Finalment, la religió cristiana esdevingué l'única permesa, introduint-se la Inquisició com a element d'unitat.

El descobriment d'Amèrica: causes i conseqüències

Les causes de l'arribada a Amèrica (1492) foren la caiguda de l'Imperi Bizantí (1453), que va bloquejar les rutes comercials cap a l'Índia, obligant a buscar rutes alternatives. Cristòfor Colom va proposar arribar a l'Índia per l'oest, acord plasmat a les Capitulacions de Santa Fe.

Les conseqüències principals foren:

  • Tractat de Tordesillas (1494): Repartiment del món entre Castella i Portugal.
  • Colonització: Explotació de recursos i fundació de ciutats.
  • Impacte demogràfic: Fort descens de la població indígena per malalties i duresa del treball.
  • Revolució dels preus: Inflació provocada per l'arribada massiva d'or i plata.

La monarquia hispànica i la seva organització

La monarquia hispànica (segles XVI-XVIII) es definia per la seva heterogeneïtat. Els territoris estaven units per la figura del monarca (Casa d'Àustria), però mantenien les seves pròpies lleis i institucions. L'autoritat reial s'exercia mitjançant virreis (a Europa i Amèrica) o governadors militars. El govern es basava en el règim polisinodial (sistema de consells territorials i temàtics).

Política dels Àustries majors (segle XVI)

Durant el segle XVI, Carles I i Felip II van consolidar la monarquia confederal:

  • Carles I: Defensà la universitas christiana, enfrontant-se a França, l'Imperi Otomà i els protestants.
  • Felip II: Culminà la unificació peninsular (1580) i centrà la seva política en la defensa del catolicisme, patint conflictes interns com la insurrecció dels moriscos (1568).

Economia i societat al segle XVI

El segle XVI va viure un augment demogràfic i agrícola. Tot i l'expansió comercial amb el Nou Món, l'artesania es va veure frenada per la legislació gremial. La societat es mantenia estamental, amb una forta desigualtat jurídica entre privilegiats i no privilegiats, i una marginació constant cap a minories com els moriscos i jueus conversos.

Política dels Àustries menors (segle XVII)

El segle XVII va estar marcat per la figura dels privats (valguts), aristòcrates que governaven en nom del rei. Destaca el pacifisme de Felip III (duc de Lerma), l'intent de centralització del Comte-duc d'Olivares sota Felip IV, i la gestió de Carles II, que va acabar amb la seva mort sense descendència i l'inici de la Guerra de Successió.

Crisi econòmica i social del segle XVII

El segle XVII va ser un període de crisi profunda:

  • Demografia: Descens poblacional per epidèmies i l'expulsió dels moriscos.
  • Hisenda: Endeutament crònic i fallida estatal, intentada resoldre amb inflació i venda de càrrecs.
  • Societat: Polarització extrema entre una noblesa ociosa i una massa de població empobrida (pagesos, artesans i vagabunds).

Descargar

PDF Word HTML