Història Moderna: Felip IV, Unificació Alemanya i Revolució Francesa

Enviado por Judith y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,08 KB

Felip IV i la Guerra dels Trenta Anys (1621-1665)

Amb Felip IV (1621-1665), Espanya es va tornar a involucrar en els conflictes europeus. Les causes d'aquest canvi les hem de buscar en l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

El Comte-Duc d'Olivares i la Guerra

El Comte-Duc d'Olivares, privat del rei, era un partidari decidit de la guerra.

Conseqüències a Catalunya i la Pau dels Pirineus

A Catalunya, les autoritats van demanar ajuda a França i la guerra es va allargar fins al 1652. La pau es va signar definitivament amb França l'any 1659 (la Pau dels Pirineus), però va significar el lliurament als francesos del Rosselló i d'una part de la Cerdanya.

Conceptes i Institucions Clau

Corts

Als segles XII i XIII, les Corts eren oficials reials de justícia d'algunes ciutats catalanes importants (que manen, lleis que s'han de canviar...).

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià (oficialment Comunitat Valenciana). Ambdues tenen el seu origen en la Diputació del General, una institució emanada de les Corts per recollir els tributs aprovats per aquestes, anomenats generalitats.

Sistema d'Insaculació

És el procediment d'escollir alcaldes, regidors o altres oficials de la justícia i del govern.

Antic Règim

Va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa.

La Unificació d'Alemanya

Alemanya estava fraccionada en 36 estats, i el problema principal era la rivalitat entre les dues potències germàniques.

El paper de Prússia i el Zollverein

Prússia va liderar la unificació i va potenciar una unió duanera (Zollverein) que agrupava els estats alemanys amb l'excepció d'Àustria.

L'avenç del nacionalisme a Europa es va evidenciar en les revolucions del 1848, quan un parlament reunit a Frankfurt va oferir la corona d'una Alemanya unificada al rei de Prússia, però no la va acceptar perquè provenia d'un parlament liberal.

Otto von Bismarck i la creació del II Reich

Així, el canceller prussià Otto von Bismarck va dirigir guerres victorioses:

  • Una contra Àustria (1866).
  • Una altra contra França (1870).

Aquestes guerres li van permetre unir tots els estats sota el ceptre del rei de Prússia. Després de la victòria de Sedan (França, 1871), es va proclamar el II Imperi (Reich) alemany i Guillem I va ser proclamat kàiser (emperador).

La Guerra de Successió Espanyola

Una part de les potències europees s'oposaven al nou monarca espanyol (Felip V), ja que significava un enfortiment dels Borbons a Europa.

Els bàndols internacionals

Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l'Imperi Austríac van declarar la guerra a França i a Espanya.

El candidat que van oposar a Felip V va ser l'arxiduc Carles d'Àustria, al·legant drets a la Corona espanyola per la seva vinculació familiar amb els Àustria. Aquest enfrontament va originar la Guerra de Successió.

Divisió interna a Espanya

Castella es va mostrar fidel al monarca borbònic, en canvi, la majoria dels territoris de la Corona d'Aragó van donar suport al candidat austríac.

La Revolució Francesa

La Revolució Francesa va comportar canvis fonamentals en diversos àmbits:

  • Transformació de la Societat

    Igualtat, abolició del feudalisme, consecució de llibertats.

  • Transformació del Poder

    Fi de l'absolutisme, sobirania nacional, creació d'institucions (administració, justícia...). Seguiment del model, constitució.

  • Impacte Internacional

    Enfrontament contra la dominació i l'explotació de França. Afirmació de sentiments nacionals.

Entradas relacionadas: