Història Moderna i Contemporània: Segles XVII-XIX

Segles XVII-XVIII: Societat Estamental i Il·lustració

Societat Estamental

Divisió entre privilegiats i no privilegiats. Economia agrícola de subsistència basada en la terra. El rei concentrava tots els poders: executiu, legislatiu i judicial.

La Il·lustració

Conjunt d'idees del segle XVIII que prioritzava la raó per sobre de la fe religiosa.

• Montesquieu: divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial).
• Voltaire: llibertat d'expressió, coneixement i educació.
• Rousseau: constitució com a pacte entre governants i governats.

Guerra de Successió (1700-1714)

Al segle XV, la Península Ibèrica estava dividida en cinc regnes: Portugal, Navarra, Granada, Castella i la Corona d'Aragó. La unió dinàstica d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó va donar lloc a la successió següent:

Joana la Boja + Felip el Bell = Carles I (primer rei de la dinastia Habsburg) + Isabel de Portugal = Felip II = Felip III = Felip IV = Carles II (mort sense descendència, últim Habsburg).

Guerra dels Segadors (1640)

L'exèrcit castellà va entrar a Catalunya, cometent abusos. Els pagesos catalans es van rebel·lar. La guerra va acabar amb la mort del representant del rei a Catalunya. Catalunya va demanar ajuda a França, però l'exèrcit francès va actuar de manera similar al castellà. Finalment, es va arribar a un acord amb Castella. França va obtenir la Catalunya Nord.

Desenllaç de la Guerra de Successió

Felip d'Anjou (França i Castella) vs. Carles d'Àustria (Àustria, Anglaterra i Regne d'Aragó). El Pacte de Gènova comprometia Anglaterra a protegir el Regne d'Aragó. La Batalla d'Almansa va suposar l'inici de la castellanització.

1713 - Tractat d'Utrecht: Felip V reconegut com a rei d'Espanya. Gran Bretanya obté Gibraltar. Carles d'Àustria es converteix en emperador d'Àustria. Catalunya perd la seva autonomia.

11 de setembre de 1714: Catalunya és sotmesa. La Ciutadella es converteix en la capital. Els Decrets de Nova Planta suposen l'aparició d'Espanya com a estat unificat.

Revolució Francesa (1789-1899) i Liberalisme

La Revolució Francesa va imposar el sistema liberal a nivell mundial. Al segle XVII, Gran Bretanya i els Estats Units ja l'havien adoptat. Va tenir una transcendència universal: reconeixement dels drets individuals (Declaració Universal de Drets), llibertat i fi de la condició de súbdit.

Fases de la Revolució Francesa

• Fase 1: Monarquia constitucional (1789-1792) - Fase moderada.
• Fase 2: República democràtica (1792-1794) - Fase radical.
• Fase 3: República burgesa (1794-1799) - Fase moderada.

Estat i Nació

Estat: territori reconegut legalment per altres estats. Nació: conjunt de persones amb elements en comú. Moviments independentistes a Alemanya i França. Al segle XIX, estats que van fer revolucions liberals es van convertir en una sola nació, a través de la separació o la unió.

Primera Constitució: 1791. Entre 1820 i 1840, les colònies americanes d'Espanya van aconseguir la independència. A Espanya va predominar l'absolutisme.

Sistema Liberal

Reconeixement de drets, sistema parlamentari (divisió de poders) i sufragi censatari (vot limitat).

Revolució Industrial a Anglaterra (1771-1830)

Canvis polítics van propiciar la Revolució Agrícola, que va generar un creixement demogràfic. La indústria tèxtil del cotó, impulsada per les innovacions tecnològiques (màquina de vapor), va liderar la industrialització. La indústria siderúrgica i la revolució dels transports van completar el procés.

Factors Clau

1. Compravenda de terres.
2. Augment de l'esperança de vida, natalitat i disponibilitat d'aliments. Disminució de la mortalitat i les epidèmies.
3. Cotó importat de les colònies de l'Índia, en substitució de la llana.
4. Invenció de la màquina de vapor: producció massiva de teixits a baix cost. Primera locomotora a Manchester (1830).
5. Desenvolupament de la indústria metal·lúrgica (ferro).

Societat de Classes i Moviment Obrer

La societat de classes era oberta, sense privilegis de naixement. L'estatus social depenia de la riquesa.

Història del Moviment Obrer

Reivindicacions: reducció de la jornada laboral, prohibició del treball infantil (menors de 10 anys), igualtat salarial per a la mateixa feina.

Fases:

1. Antimaquinisme.
2. Caixes de resistència.
3. Associacions de treballadors.
4. Sindicats.
5. Participació política.

Ideologies del Moviment Obrer

• Anarquisme (Mikhail Bakunin): Abolició del poder (religió, política, economia). Rebuig de la propietat privada. Adopció de l'esperanto com a llengua universal. Educació com a eina d'alliberament.
• Marxisme (Karl Marx): Socialisme (acceptació d'altres partits polítics) o Comunisme (dictadura del proletariat). Lluita de classes entre opressors i oprimits. Revolució per a l'establiment d'un estat obrer sense propietat privada.

"Proletaris de tot el món, uniu-vos!"

Espanya al Segle XIX

1791: Primera constitució francesa, rebutjada a Espanya per la seva procedència. 1812: Constitució de Cadis, similar a la francesa.

1868: Isabel II (liberal) és destronada per afavorir els rics. Amadeu I de Savoia, democràtic i liberal, la substitueix, però abdica per la incomprensió del seu projecte. 1873: Segona República, de breu durada (9 mesos).

Ferran VII: Retorn a l'absolutisme (1814-1833). El seu germà Carles, absolutista, va disputar-li el tron. Independències americanes a causa del triomf del liberalisme.

Catalunya i el País Basc al Segle XIX

• Catalunya: Indústria tèxtil.
• País Basc: Indústria siderúrgica.

Conceptes Clau

• Latifundi: Grans extensions de terra en mans de pocs propietaris, treballades per jornalers.
• Parlamentarisme: Sistema polític que limita el poder del rei.
• Fisiocràcia: Doctrina econòmica que defensa la propietat privada.
• Decret de Nova Planta (1716): Abolició de les institucions i lleis de Catalunya, i imposició de l'administració i la llengua castellanes.
• Liberalisme: Corrent ideològic que propugna una societat d'éssers lliures, ciutadans.
• Monarquia: Estat amb un rei hereditari.
• República: Estat amb un president escollit a través d'eleccions.
• Sufragi Universal: Dret de vot per a tots els homes.
• Sufragi Censatari: Dret de vot limitat als ciutadans més rics.
• Proteccionisme: Defensa de la indústria nacional mitjançant aranzels a les importacions.
• Lliurecanvisme: Defensa de la llibertat de comerç entre països.