Història Moderna: De l'Antic Règim a la Industrialització

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política

El terme Antic Règim va ser encunyat durant l'Assemblea Constituent francesa a finals del segle XVIII per referir-se a les estructures socials, polítiques i econòmiques que s'havien d'abolir. Aquesta forma d'organització va caracteritzar els països europeus des del segle XVI fins al XVIII.

Característiques Principals de l'Antic Règim:

• Model Polític: Predominava la monarquia absoluta, on el rei concentrava tots els poders (legislatiu, judicial, executiu, etc.). Es considerava que el monarca governava per dret diví, sense constitució ni limitacions, i el poble era considerat súbdit.
• Societat: Estava dividida en estaments i era profundament heterogènia. Es distingien principalment:
  • Privilegiats:
    • Noblesa: Propietària de terres, amb exempcions fiscals i drets senyorials.
    • Clergat: Amb gran influència social i econòmica, també amb privilegis fiscals.
  • No Privilegiats (Tercer Estat):
    • Compost per la majoria de la població (pagesos, burgesia, artesans, etc.), que suportava la càrrega fiscal i no gaudia de privilegis.
• Economia: Predominantment agrària senyorial, de baix rendiment i amb tècniques de conreu rudimentàries.
• Demografia: La població es caracteritzava per un creixement lent, marcat per freqüents crisis de subsistència. Les elevades taxes de mortalitat feien que el creixement vegetatiu fos baix, nul i, en ocasions, negatiu.
  • Segle XVI: Època de creixement demogràfic.
  • Segle XVII: Segle marcat per la fam, les guerres i les epidèmies.
  • Segle XVIII: Millora de les tècniques agrícoles i augment de la natalitat gràcies a una millor alimentació.

Conceptes Clau de l'Antic Règim

Sistema senyorial:

Sistema econòmic de l'Edat Mitjana i l'Antic Règim caracteritzat pel manteniment de la servitud i el pagament de drets feudals als senyors.

Crisi de subsistència:

Període de greu escassetat d'aliments, sovint causat per males collites, que provocava fam i un augment de la mortalitat.

Gremi:

Associació de persones que exercien el mateix ofici, amb l'objectiu de regular la producció, els preus i la formació dels artesans.

Dret senyorial:

Conjunt de drets i privilegis que els senyors feudals exercien sobre les terres i els seus habitants, incloent-hi impostos, serveis i justícia.

Guaret:

Tècnica de conreu on una part del terreny es deixa sense cultivar durant un temps per tal que recuperi la fertilitat.

Agricultura de subsistència:

Tipus d'agricultura on la producció està destinada principalment a l'autoconsum de la família o comunitat, amb poc excedent per al mercat.

Domestic System:

Mètode productiu preindustrial, on la producció (especialment tèxtil) es realitzava a les llars rurals, sovint sota encàrrec d'un comerciant.

La Revolució Industrial: Transformació Econòmica i Social

La Revolució Industrial va ser un procés de profundes transformacions econòmiques i socials que es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i es va estendre posteriorment a altres països.

Factors Clau: Per què a Anglaterra?

• Revolució Agrícola: Augment de la productivitat agrària que va alliberar mà d'obra i va generar capital.
• Capacitat d'Innovació: Presència d'una burgesia emprenedora disposada a invertir en noves tecnologies.
• Estabilitat Política: Monarquia parlamentària dominada per classes mitjanes i urbanes, que afavoria el desenvolupament econòmic.
• Augment de la Població: Creixement demogràfic que va proporcionar mà d'obra i un mercat intern creixent.
• Recursos Colonials: Accés a matèries primeres i mercats exteriors gràcies a l'imperi colonial.
• Ampliació de Mercats: Comerç marítim desenvolupat i potenciació d'economies liberalitzadores de comerç per importar matèries primeres sense càrregues fiscals.

Impacte de la Revolució Agrícola

• Creixement de la població.
• Migracions massives a les ciutats (èxode rural).
• Revolució demogràfica (triplicació de la població en algunes zones).
• Èxit i impuls de la Revolució Industrial.

Desenvolupament de la Indústria Siderúrgica

• Invenció del carbó de coc com a font calorífica principal.
• Innovacions tecnològiques, com el procés de pudelació (1783) per obtenir un ferro més pur i resistent.
• Desenvolupament del procés de laminatge.
• Concentració de fàbriques prop de les mines de carbó per optimitzar costos.

La Revolució dels Transports

• Desenvolupament de xarxes de canals per al comerç de matèries primeres i productes.
• Millora significativa de camins i carreteres.
• George Stephenson crea la primera locomotora de vapor.
• El 1807, Robert Fulton construeix el primer vaixell de vapor comercialment viable.
• La primera línia de ferrocarril de passatgers i mercaderies va unir Manchester i Liverpool.

Conseqüències de la Màquina de Vapor

• Dinamització de la indústria metal·lúrgica (demanda de ferro per a màquines i vies).
• Facilitació i abaratiment del transport de materials i mercaderies.
• Reducció dràstica dels temps de viatge (per exemple, de Londres a Nova York en només 9 dies).
• Reducció general del cost del transport, impulsant el comerç i la producció.