Història i modalitats de la pilota valenciana

Evolució històrica dels jocs i esports de pilota a mà

Argentina no manté el joc a ratlles. La pilota mixteca és un joc practicat pels indígenes mesoamericans al Mèxic precolombí. Consistia a enviar la pilota al costat contrari passant la ratlla central o passar-la pels anells col·locats als murs laterals. El significat del joc era la lluita entre els contraris còsmics i es podien colpejar amb el maluc.

Imperi grec

Episkiros o joc dels efebs (18-20 anys), amb una ratlla central i una ratlla límit. Si aconseguies que el contrincant xafara la línia de fons, es guanyava el punt. Feninde (origen de les llargues), amb postures i col·locacions similars a les llargues. Altres jocs sense tanta relació són l'aporaxis i la pilota urània.

Imperi Romà

El practicaven el poble, els senadors i fins i tot els Cèsars. Follis, joc practicat amb pilota grossa. Paganica, amb similituds amb les llargues. Trigonalis, joc amb pilota xicoteta. Harpastum, origen del raspall, on la pilota roda per terra i ha de passar a l'altra ratlla.

Edat mitjana

A França començaren a crear sales cobertes, com el Jeu de Paume (els trinquets de joc fan 30 m de llarg i 12 m d'ample), amb pales (les raquetes encordades de tripa es van introduir el 1500). A Itàlia, la palla i el bracciale. També es van obrir trinquets de joc a Suïssa, Estocolm i Alemanya, on jugaven a la Ballhause.

A Castella

Els reis i nobles s'aficionen a jugar a pilota, i es converteix en el joc més practicat. Es jugava molt a les chazas. Al País Valencià, la pràctica s'estenia des del rei a cada carrer. Les limitacions fan que vaja desapareixent de la majoria de les regions (s. XVIII-XIX).

Del segle XVIII als anys seixanta

Al s. XIX els anglesos inventen el tennis i incorporen la raqueta. La major part dels bascos deixen de jugar cara a cara, però juguen a rebotar la pilota a un frontó i porten la seua forma de jugar a tots els costats.

La pilota valenciana

Segle XIX: moment de màxima esplendor del nostre esport. Es construeixen nous trinquets i s'elabora un reglament (Salvador Cervera). Corda al trinquet per Nel de Murla. A partir del 1960, el franquisme va propiciar la progressiva marginació del joc, l'expulsió dels carrers per l'automòbil, la inexistència d'una estructura organitzada…

Modalitats

• Joc indirecte: frares i frontó valencià a paret.
• Joc directe:
  • Canxa dividida: escala i corda, galotxa, pilota grossa, llongues…
  • Canxa compartida: a ratlles, llargues, palma, perxa, raspall.

Instal·lacions

Trinquet

Recinte tancat de forma rectangular. Les mides són d'entre 9-10 metres d'ample per 55-60 de llarg. Els murs tenen una alçada de 10-13 metres.

Carrer natural

No cal complir cap requisit de dimensions, excepte els mínims. Poden ser carrers plans, en costera, en corba…

Carrer artificial

Simula les característiques d'un carrer real. S'han creat ja que en molts pobles és molt difícil utilitzar carrers reals per a la pràctica de la pilota.

Frontó

Edifici de planta rectangular, 25 m de llarg i 10 d'ample amb tamborí al rebot. Paret frontal (frontis), paret lateral a l'esquerra dels jugadors (muralla) i darrere (rebot).

Federació de Pilota Valenciana

Federació de Pilota Valenciana (FedPiVal), per als professionals (FunPiVal). El Four Wall es juga als EUA.

Frontó valencià

Modalitat d'estil indirecte. Es juga sobretot a nivell federat a les comarques interiors de la província de València. Es juga al frontó i amb pilota de tec (excepte els més menuts). Amb rebot i tamborí, els frontons consten de canxa i contracanxa, que han d'estar lliures, i zona per al públic. Es pot jugar per parelles (el de darrere és el rest i el de davant el punter) o individual. Es juga de punt en punt, fins que el primer arribe a 41 punts. 3 punts per victòria i, si el perdedor arriba a 35, obtindrà 1 punt i el guanyador 2. En partides individuals es juga per jocs (8) que es valoren de 5 en 5, fins a 40. L'últim joc, si estan empatats, es juga a 11 punts amb tretes alternes. Només es pot jugar a l'aire o amb un bot. Pilotes: de badana per a benjamins i alevins, de semitec per a infantils i cadets. Dimensions: llargària 25 m, alçària del mur 11 m, línia de passa 20 m.