Història i mètodes de la psicologia científica

Primeres teories científiques

Wilhelm Wundt, considerat el pare de la psicologia científica, va crear el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig l’any 1879. En la seva obra va defensar que la psicologia havia d’estudiar els continguts de la ment mitjançant la introspecció i l’experimentació. L’objectiu de l’estructuralisme era analitzar l’estructura de la ment descomponent-la en els seus elements bàsics.

William James, fundador del funcionalisme, va criticar Wundt per centrar-se en l’estructura mental i va proposar estudiar les funcions adaptatives de la ment. Els funcionalistes analitzen per a què serveixen els processos mentals. James també va investigar les emocions i la importància dels grups en psicologia.

Els psicòlegs de la Gestalt van rebutjar l’anàlisi de Wundt i van afirmar que la percepció s’ha d’entendre com un tot, ja que "el tot és més que la suma de les parts".

Sigmund Freud, creador de la psicoanàlisi, va destacar la importància de l’inconscient i dels instints biològics en la formació de la personalitat. Segons ell, el comportament humà no es pot explicar només amb la part conscient, ja que l’inconscient és la seva base fonamental.

La psicoanàlisi freudiana pretén explicar la personalitat, la motivació i la psicoteràpia atenent la història de la ment.

Principals corrents de la psicologia moderna

Conductisme: Watson va crear el conductisme, que rebutja la introspecció i estudia la conducta de manera objectiva i experimental. Aquesta corrent, desenvolupada també per Pavlov i Skinner, considera que la psicologia ha de descriure, predir i controlar la conducta observable.

Psicologia humanista: La psicologia humanista, sorgida als anys 50 amb Maslow i Rogers, destaca l’autonomia i la responsabilitat de la persona. Defensa l’estudi global de l’individu i considera essencials les relacions humanes, els valors i la recerca de sentit en la vida.

Psicologia cognitiva: La psicologia cognitiva estudia com funciona la ment i els processos mentals. Considera l’ésser humà un processador actiu d’informació, no un simple receptor d’estímuls, i utilitza la metàfora de l’ordinador per explicar el pensament.

Mètodes de recerca en psicologia

Mètode correlacional: La correlació estudia la relació entre dues o més variables, mostrant com el canvi d’una afecta l’altra. Pot ser positiva (relació directa) o negativa (relació inversa).

Mètode experimental

Un experiment suposa crear una situació, generalment al laboratori, que permeti comprovar quins efectes té una variable independent (VI) sobre una variable dependent (VD).

Mètode descriptiu

Els psicòlegs descriuen la conducta de manera objectiva segons quatre aspectes:

• Latència: temps de resposta.
• Freqüència: nombre de vegades.
• Durada: temps que dura.
• Intensitat: força amb què es manifesta.